L'endollat Aleix Clarió: el tuitaire que s'ha fet d'or

10 d'octubre de 2020

L'endollat Aleix Clarió: el tuitaire que s'ha fet d'or

Rep un sou de 56.201,74 euros anuals per exercir d'Assessor en Comunicació Digital del Conseller Jordi Puigneró

 
Per Sebastià Andreu

"Estem reunits parlant del temps que fa". Aquesta piulada, escrita l'11 de gener del 2008, és un clar exemple del contingut que hom podia trobar al Twitter de Carles Puigdemont (JxCat) abans que el 130è President de la Generalitat derivés la gestió del seu perfil en mans d'un redactor de continguts. Corria l'any 2016 quan Puigdemont decidí contractar el fins aleshores Community Manager de l'Ajuntament de Girona, Aleix Clarió Herranz, qui, des de llavors, ha pogut viure com un rei gràcies a les butxaques dels catalans. Tant és així que, tan bon punt el President va marxar, Clarió va aprofitar l'avinentesa per col·locar-se al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, on rep un sou de 56.201,74 euros anuals per exercir d'Assessor en Comunicació Digital del Conseller Jordi Puigneró.

Tenint en compte que Clarió percep un sou que gairebé quintuplica el salari mínim interprofessional, els més benpensants podrien creure que es tracta d'una persona altament formada i capacitada per la seva tasca. Res més lluny de la realitat. Un cop d'ull al currículum vitae del subjecte en qüestió ens permet descobrir que la seva brillant carrera acadèmica es compon de, tan sols, dos títols: el de l'Educació Secundària Obligatòria i el del Batxillerat. Més enllà d'això, només hi trobem els rastres d'un dilatat recorregut dins l'associacionisme (fou Secretari de Comunicació, Salut i Vertebració Territorial del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, una entitat finançada per la Generalitat) i una única experiència laboral en el sector privat: del 2007 al 2011, exercí de tècnic a l'Escola de Música del Gironès [EMG] i la Jove Orquestra del Gironès [JOG].

Queda preguntar-nos a què es deu el seu ascens meteòric dins l'administració pública. La resposta, com no podria ser d'altra forma, la trobem en la seva militància dins un dels partits amb major èxit a l'hora d'aconseguir sucosos contractes pels seus membres: la desapareguda Unió Democràtica de Catalunya. I és que mentre estudiava dret a la Universitat de Girona, carrera que no va aconseguir acabar, l'Aleix va esdevenir Secretari de Relacions Institucionals d'Unió de Joves, càrrec que ocuparia durant dos anys i del que passaria al de Secretari d'Organització de la secció local gironina del partit de Duran i Lleida. És durant aquest període que Carles Puigdemont arribà a l'alcaldia de la capital de l'Onyar i, sense que ningú s'expliqui ben bé per què, Clarió va estrenar-se en la seva tasca com a gestor de xarxes socials, matèria en la qual, de la nit al dia, va esdevenir tot un expert.

Recompensat pel seu compromís amb l'antiga CiU, el jove Community Manager (nascut a Fornells de la Selva el 1986) va entendre ben aviat quin és el funcionament de la política al nostre país i, poc abans de complir la trentena, decidí iniciar-se en el món del nepotisme, un dels esports més practicats als municipis de mitja Catalunya. Fou així com, l'any 2015, l'Ajuntament de Girona incorporà a Alexandra Cantos Orduña, parella de l'Aleix, com a gestora de continguts especialitzada en comunicació cultural, una feina a la qual accedí a través d'un contracte administratiu pensat per eludir qualsevol mena de concurs públic. Per si això no fos poc, la senyora Cantos fou també seleccionada (suposadament a dit) per treballar a la Fira de Girona, una institució participada pel consistori i dirigida per Coralí Cunyat, antiga regidora i senadora de Convergència.

Però aquesta no és l'única perla en l'historial de l'hàbil fabricador de piulades. Especialment destacable va ser l'incident que protagonitzà l'estiu del 2013. Com ja s'ha dit amb anterioritat, Clarió havia anat escalant dins la jerarquia d'UDC durant els seus anys universitaris, però quan el buc democristià començà a fer aigües, el visionari internauta decidí que era hora de guanyar-se les simpaties del processisme naixent. Així doncs, juntament amb un company de partit, traí la confiança de Duran i Lleida filtrant una gravació on l'hoste més longeu del Ritz acusava ERC de no tenir "ni puta idea de governar". Un cop fora d'Unió, la seva relació amb Puigdemont s'intensificà, fins a arribar al punt de convertir-se en la mà dreta (digita) del President durant els anys més intensos del procés.

Per si la seva evident falta de preparació, la seva afició a l'endollament com a forma de vida i el seu oportunisme polític no fossin prou, Aleix Clarió també ha demostrat ser un fervent anti-semita. Ja sigui a causa d'un profund desconeixement del conflicte arab-israelià o bé per una hipòcrita i sinistra voluntat de quedar bé amb l'opinió pública del nostre país (obsessionada amb criminalitzar l'Estat d'Israel), Clarió va escriure al seu blog personal un article anomenat La diàspora dels déus: de màrtirs a assassins, on acusava els dirigents israelians de ser "assassins iguals o pitjors que els seus exterminadors alemanys". Ben pensat, podria ser que l'ofici de banalitzador del nazisme pogués ajudar a semblar menys buit el seu mediocre currículum. Més val que sobri que no que en falti.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.