L'endollada Mònica Morros (ERC) d'Igualada té molt de morro

Per Sebastià Andreu

Igualada ha vist néixer a algunes de les figures més importants de l’actual cúpula d’Esquerra Republicana. De la capital de l’Anoia hi han sortit dirigents com Alba Vergés, Carolina Telechea o Mònica Morros. Que qui és Mònica Morros? Doncs, probablement, una de les polítiques amb més futur de Catalunya. I és que, als seus 26, ja ha assolit un d’aquells càrrecs als quals només poden aspirar uns quants escollits: el de cap de l’Oficina de Relacions Institucionals de la Conselleria de Salut, dotat amb un sou de 64.665,44 € anuals. Però com va arribar aquesta jove igualadina fins aquí? Quins mèrits laborals han servit per catapultar-la cap a un lloc de feina que li permet cobrar més del doble que gran part dels metges del nostre país?

Vinguda al món el 1994, Mònica Morros Serra es va iniciar en política l’any 2014 i ho va fer dins de les JERC (ara rebatejades amb el nom de Jovent Republicà). En menys d’un any va passar de la militància rassa a ocupar un lloc a l’executiva local d’ERC Igualada, concretament a la secretaria de la dona. I és que el feminisme radical ha estat el tema al qual Morros sembla haver dedicat més temps. Gran part dels seus escrits a mitjans com AnoiaDiari o La Veu de l’Anoia han versat sobre aquesta causa; la resta, com no podria ser d’altra forma, ho han fet sobre el procés. El seu feminisme radical es va veure recompensat amb l’encàrrec de desplegar el Pla per la Igualtat intern del seu partit, aprovat per unanimitat el 2016. Un pla que no ha implicat l'expulsió d'ERC de Lluís Salvadó pel comentari sobre “les mamelles grosses” d’una consellera.

L’experiència laboral de Morros: ha treballat per entitats com la Fundació Josep Irla (vinculada a ERC) o Sobirania i Justícia, una organització que s’encarrega d’organitzar dinars i sopars amb representants dels processisme (des de Jordi Puigneró a Salvador Cardús, passant per Lluís Llach) . També ha col·laborat activament amb el grup de debat Nettalking on va coincidir amb Magda Gregori, autora del llibre-entrevista Pere Aragonès, l'independentisme pragmàtic. L’altra vocació de Morros ha estat la de tertuliana, tasca que ha desenvolupat en diverses ocasions al programa L’Illa de Robinson a El Punt Avui TV.

Pel que fa als estudis, una breu recerca a internet ens permet saber que va cursar la carrera de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i té un màster en Estudis de Gènere i Gestió de Polítiques d’Igualtat per la Universitat de Lleida. Ambdós títols tenen poc o res a veure amb el càrrec que ocupa dins de, recordem-ho, la Conselleria de Salut. Al departament hi va arribar, el 2018, de la mà de la seva companya de militància Alba Vergés, qui l’ha acompanyat en la seva breu però meteòrica carrera política des dels seus primers passos a Igualada, terra d'oportunitats.