La Generalitat promou el salafisme entre catalans menors d'edat, dels 10 als 14 anys

 

Per Marcel Vila

Durant el passat mes de desembre de 2020, el Departament de Salut va optar per la icona d’una mesquita en referència a les restriccions dels actes religiosos per la Covid-19 a Twitter, Instagram i Facebook.



Malgrat que, en una primera instància, pugui semblar un mer acte d’equitat entre religions, la permissivitat de la Generalitat envers l’islam, amb una presència de musulmans que ha augmentat en un 25% dels del 2014 a Catalunya, és palesa en molts altres exemples. Tant és permetent salvatjades com la Festa del Sacrifici durant la pandèmia com amb l’auge i la impunitat del salafisme en territori català.

 

La Generalitat normalitza l'islam radical

Un altre cas sobre el blanqueig de l’islam radical és el Diccionari de les Religions per a noies i nois de 10 a 14 anys impulsat per la Direcció General d’Afers Religiosos. Tot explicant la terminologia i les litúrgies de diverses fes, guarneix el terme gihad com a “lluita i resistència contra el mal”, malgrat la quantitat d’atemptats que ha perpetrat l’Estat Islàmic sota aquest nom. També reconeixent que la xaria —que sotmet la dona musulmana— “regula la conducta personal i social de la comunitat musulmana".



 

La Generalitat minoritza el cristianisme

Tanmateix, l’islam té dedicats 12 vídeos a la secció de Reportatges d’Afers Religiosos, mentre que el judaisme en té cinc, el protestantisme i el sikhisme tres cadascun i no en consta cap sobre el cristianisme. Quant al Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, format per 14 membres i deixant de banda els experts en filosofia i qüestions artístiques, hi ha almenys 6 experts en religió islàmica, mentre que tan sols tres en el cristianisme, un en catolicisme, un en budisme i un darrer en l’evangelisme.

Respecte els llibres religiosos sagrats, mentre que la descripció de la Bíblia és força insulsa, el departament qualifica l’Alcorà “d’únic i inimitable” i dotat d’un “univers artístic riquíssim”, també recomanant el Centre Cultural Islàmic Català com a espai de trobada, que ha rebut fons de Qatar i certs vincles amb el salafisme.

🚨 El xeic i imam salafista Saleh El Mghamsi va pagar i inaugurar una mesquita a Cornellà ⚠️ sota el beneplàcit de Salim Benamara, president i imam del Centre Cultural Islàmic de Catalunya 🤨
➡️ https://t.co/ld8rVPPRIu pic.twitter.com/TZpSDovjCr

— La Santa Espina (@santaespinacat) August 31, 2020

 

La Generalitat fomenta el vel islàmic mentre ignora l'islamisme

En un altre àmbit destacable, al document Fes Festa!, s’explica que el compliment de dur hijab “és signe de la dignitat femenina recuperada”, especificant que “històricament” servia per a destriar les “dones lliures i respectables” de les “esclaves i prostitutes” i, alhora, tractant de justificar-lo esmentant que vestir un vel és un “costum cultural típic de les tradicions mediterrànies”.

En resum, la Generalitat opera per adherir l’islam a la societat catalana secularitzant-ne els valors occidentals a costa d’evitar l’etiqueta de “racista” que tant temen les institucions post-modernes. Fet amb què ha permès la inclusió de l’islam a l’escola pública de Catalunya, ha ignorat el salafisme a les mesquites malgrat que Catalunya romangui en alerta 4 d'amenaça terrorista i, en definitiva, ha donat via lliure a l’islamisme radical en les institucions catalanes mentre que els Estats de debò, com França o Àustria, endureixen el control sobre la religió islàmica al país.

Intentar frenar el salafisme és islamofòbia.

Assenyalar el radicalisme islàmic, delicte d'odi.

Recatalanitzar Catalunya, feixisme.

Fer públic l'origen d'agressors i delinqüents, racisme.

Au Maria, és que ho tinc tot...

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) August 19, 2020