La fundació ACSAR, subvencionada amb més de 130.000€ des de l'any 2016, assegura que els catalans exageren amb la immigració

 

Redacció

Recentment, la fundació privada ACSAR, entitat pro-immigració subvencionada amb almenys 131.210 euros des del 2016 per la Generalitat de Catalunya segons el registre del RAISC, va publicar el nou baròmetre d’opinió de l’Observatori de les Migracions a Catalunya, a partir de 1.006 enquestes realitzades via online entre l’1 i el 10 de març d’enguany, 2021, en el qual assegura que els catalans exageren amb la immigració i que, presumptament, la majoria hi està a favor.

1) La població catalana té una imatge sobredimensionada del nombre de persones migrants que resideixen a Catalunya: 29,3 % és el percentatge de població estrangera PERCEBUDA pels enquestats, mentre que el 16,2% és el percentatge REAL. pic.twitter.com/oqnuITgxk4

— Fundació ACSAR (@FundacioAcsar) April 26, 2021

Segons explica la mateixa fundació, el darrer baròmetre sobre la percepció dels immigrants a Catalunya es va publicar l’any 2011, a càrrec del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i mitjançant 1.600 entrevistes. Des d’aleshores, la immigració ha augmentat en almenys un 6’3%, passant dels 1.185.852 del 2011 als 1.260.619 del 2020 segons l’Idescat. No obstant això, crida l’atenció que mentre el CEO concloïa aleshores que un 50’5% dels enquestats qualificava d’excessiu el nombre d’immigrants a Catalunya, la Fundació ACSAR determina que només un 16% ho creu avui.

Deixant de banda algunes de les diferències entre una enquesta i l’altra —l’actual, més positiva malgrat la sobrerrepresentació dels immigrants en la criminalitat i el seu constant augment— l’estudi d’ACSAR esbossa diverses contradiccions en les respostes dels enquestats.

 

De quina convivència parlen?

En l’àmbit de la convivència, i amb una valoració del 6’85 sobre 10 del clima de convivència amb els immigrants, mentre que entre el 80% i el 90% dels enquestats acceptaria treballar amb immigrants, tenir-los de gendres o que fossin amics dels seus fills, un 44’9% refusaria viure en un barri amb molta immigració i un 37’6% llogar-los un pis. Especialment, atès que el 54% que considera que la immigració empitjora la seguretat ciutadana.

Tanmateix, revisant el grau de simpatia o afinitat amb els immigrants arribats, els enquestats tendeixen a mostrar rebuig vers els immigrants d’origen subsaharià o marroquí (6’59% i 5’48%, respectivament) vers els immigrants europeus o estatunidencs (8’15% i 7’54%, respectivament). Precisament, segons les dades oficials dels Mossos d’Esquadra, els immigrants marroquins conformen el 56% dels delinqüents sexuals l’any 2016.

7) La població catalana valora positivament l’impacte cultural i econòmic de les persones migrants. pic.twitter.com/ZaRmCgtaLf

— Fundació ACSAR (@FundacioAcsar) April 26, 2021

En l’àmbit demogràfic, mentre un 47’7% defensa que la immigració resol problemes demogràfics, l’any 2019, mentre 2.416 joves catalans marxaven, n’arribaven 72.434 d’immigrants substituint la joventut autòctona. Tenint en compte que tan sols un 39% considera el català necessari per a la integració (en un 43’9% parlar el castellà) i que un 74’4% creu que ens hem d’esforçar per conèixer-ne les cultures quan no vulnerin la legislació pròpia, l’arribada dels immigrants sí resol una qüestió quantitativa, però no lingüística o cultural.

 

Amb la immigració, els salaris baixen i les feines no són pels catalans a l'atur

Pel que fa a l’economia, i amb un 50% entenent la immigració com una càrrega per l’Estat del benestar, mentre que un 60% dels enquestats destaca l’impacte positiu a l’economia catalana, un 55’1% considera que els immigrants redueixen els sous del mercat laboral i, quant als possibles canvis que podria introduir la immigració a la feina, el 55’8% creu que no aporta innovació ni noves formes de treballar.

Respecte la importància de la feina, mentre que ACSAR assenyala un 32’7% dels enquestats en favor de regularitzar els immigrants independentment de si la tenen o no, també s’hi troba un 47’5% en favor que llur entrada sigui només amb contracte de treball. També en l’àmbit de la integració, i afegint que l’any 2011 el CEO exposava un 77’7% dels enquestats considerant les lleis que en regulen l’entrada massa tolerants, un 57% consideren imprescindible contribuir als impostos per integrar-se, però només en un 26’3% tenir la nacionalitat.

 

No hi ha integració sinó substitució demogràfica

Malgrat que un 59’8% dubta que els immigrants faran perdre la identitat catalana i un 62’5% afirma que no frenaran el desenvolupament del català, un 51’6% dels enquestats creu que la integració a Catalunya no ha estat exitosa, amb un 53’9% considerant que sí, però al seu municipi. Tanmateix, mentre que només un 35% considera compartir les tradicions com un factor d’integració —malgrat que no s’aplica—, un 70’8% dels enquestats estima que Catalunya seguirà important immigrants, dels quals un 30’1% creu que n’hi ha més d’il·legals que de legals.

L’any 2011, els enquestats pel CEO concloïen que Catalunya no és un lloc millor per viure amb l’arribada immigrants —amb una puntuació de 4’6 sobre 10. Tot i així, i amb ara una major quantitat d’immigrants residint al territori, un majoritari 37’2% dels enquestats d’ACSAR considera que la immigració no és ni positiva ni negativa front el 32’8% que la considera positiva —un 29’2% al CEO— i el 13% que l’entén negativa —un 34% al CEO.

8) La major part de la població catalana opina que cal afavorir el dret a vot de les persones migrants. A més, la gran majoria creu que la migració no frenarà el desenvolupament de la llengua catalana. pic.twitter.com/3Gki3hHv5o

— Fundació ACSAR (@FundacioAcsar) April 26, 2021