Espais compartits de cultura: el barroc ucraïnès i els seus vincles amb la catalanitat

20 de maig de 2022

Espais compartits de cultura: el barroc ucraïnès i els seus vincles amb la catalanitat

El pensament filosòfic ucraïnès dels segles XVII-XVIII apel·la als problemes moderns de la formació de l'autoconsciència nacional i de la identitat cultural

 
Per Marc Manel Boscà


  1. La integració d'Ucraïna en el sistema filosòfic occidental i en l'estil barroc europeu.


Ell [l'home] és una part abreujada d'aquest món visible i invisible, perquè té alguna cosa en si mateix tant de la matèria inanimada corporal com de la matèria viva, i de la substància humana sensual, a més, i això que tenen els mateixos esperits. Per tant, els filòsofs antics l'anomenaven molt corectament un microcosmos, és a dir, un món petit o reduït.

Feofan Prokovich (1681-1736). Paraules i discursos instructius, dignes de lloar i de felicitació, parts 1-4. St Petersburg, 1760-1774.


El pensament filosòfic ucraïnès dels segles XVII-XVIII apel·la als problemes moderns de la formació de l'autoconsciència nacional i de la identitat cultural. L'essència, la persona i el sentit vital són alguns dels components que conformaran la visió holística del pensament racionalista barroc, present a l'Acadèmia de Kíiv-Mohyla, en funcionament entre els anys 1659 i 1817, fundada pel metropolità de Kíiv Pere Mohyla [Pyotr Simeonovich Mogila, o Petru Movile] a la manera de les universitats de la Cristiandat Occidental. La llengua d'instrucció era el llatí i s'admetien alumnes independentment del seu status i edat. L'Acadèmia no va ser clausurada fins el decret del Sínode del 14 d'agost del 1817, per ordre del govern rus.

Segell de l'Acadèmia de Kíiv-Mohyla al segle XVIII.


Fou, llavors, quan es sintetitzaren els èxits de la filosofia occidental —més en concret, de l'aristotelisme escolàstic— amb l'herència ortodoxa de l'època anterior. Es percep una notable inclinació envers els estudis experimentals (física, química) i els fenòmens naturals (astronomia, història natural). Innocenci Gizel [Innokentij Gizel] (1600-1683) desenvolupava el 1674 la Sinopsis, el primer llibre de text de la història d'Ucraïna i Rússia.

En el terreny artístic, el metropolità Timoteu Sccherbatstky de Kíiv [Tymofiy, Tihon Schcherbatsky o Schcherbak] (1698-1767), introductor d'un nou sistema d'ensenyament a l'Acadèmia, contribuí a l'art promovent la reconstrucció del campanar de Santa Sofia, catedral de Kíiv, la qual enriquí amb un nou programa decoratiu per a la sagristia, a més de la finalització de la Casa Metropolitana, on va plantar jardins i creà un iconòstasi amb una magnífica porta reial. La majoria d'aquestes obres, tanmateix, havien estat iniciades pel seu predecessor, el metropolità Rafael [Mykhailo Zaborovsky] (1676-1747), destacant la Porta Zaborovsky, entrada principal a la residència dels metropolitans de Kíiv i un dels exemples més brillants del barroc ucraïnès.

Porta Zaborovsky


No podem oblidar però, el camp de la literatura, on fou destacada la tasca d'Stefan Jaworski [Simeon Ivanovich Jaworski, 1658-1722], també professor a l'Acadèmia i que va publicar quatre panegírics poètics, escrits a l'estil del barroc ucraïnès i dedicats a l’arquebisbe Varlaam Yasynsky i l'hetman Ivan Mazepa, figura de la que ens ocuparem a posteriori. Totes aquestes personalitats de la intelligentsia ucraïnesa reuneixen una visió del món barroca, convençuts que la felicitat només es pot obtenir mercès a la satisfacció de les necessitats corporals i espirituals. El cos es converteix en un instrument per a dur a terme les accions que asseguren el benestar material, la riquesa, mentre que per a desenrotllar la tasca creativa és necessària l'ànima; la creació és ara un talent donat per Déu, com assenyalaran el pedagog Manuel Kozaczynsky (1699-1755) i l'arquebisbe Stefan [Simeon Kalinowski] (1700-1753).

 

  1. L'arquitectura ucraïnesa durant el període de l'Hetmanat cosac (1648-1764)


Viktor Vechersky (1958), professor associat a la Universitat Nacional de Cultura i Arts de Kíiv, ha estudiat l'arquitectura del període de l'Hetmanat, escenari cronològic coincident amb l'estil barroc ucraïnès, enclavant-lo en el context del desenvolupament de l'arquitectura europea general. Vechersky, conclou que l'arquitectura barroca d'Ucraïna s'ha d'entendre com a un fenomen independent, i no com un derivat de l'arquitectura moscovita o del procés arquitectònic del barroc centreeuropeu. Tot i sostenir aquesta tesi, també hi reconeix que a Ucraïna conflueixen durant els segles XVII i XVIII dos corrents estilístics: el barroc d'origen occidental i la síntesi de l'art renaixentista-barroc, que esdevingué resultant de l'acoblament del barroc occidental sobre les tradicions arquitectòniques autònomes.

Els canvis socioculturals que es van produir com a conseqüència de la Rebel·lió de Khmelnitski [Khmel'nyts'kyi/Chmielnicki] (1648-1657) que tindria com a resultat la fi del control polonès sobre les regions centrals i nord-occidentals de l'actual Ucraïna i la formació d'un estat cosac que promptament entraria en l'òrbita d'influència russa. El patrimoni arquitectònic dels segles XVI i XVII a la ribes del Dnièper i la regió d'Slobodà (Slobids'ka Ukrayina), a la frontera sud-oest del Tsarat, es veu fortament influït per les següents característiques:

  • La consolidació de Kíiv en el centre d'activitat intel·lectual i constructiva regional.

  • El desenvolupament de la construcció de pedra en substitució de la fusta a la riba occidental del Dnièper.

  • El paper protagonista del client i el capatàs, cap de les associacions de cooperatives de treballadors.

  • El canvi gradual dels mètodes medievals de treball professional devers l'elaboració i aprovació dels plànols de disseny, amb l'augment de protagonisme per l'arquitecte individual i la consegüent conformació d'una noció moderna sobre la professió de l'arquitecte.

  • La influència de les tradicions arquitectòniques veïnes —herència de Bizanci, per la part ortodoxa, i el Renaixement italià, per la catòlica— en major o menor mesura.

  • La preeminència de trets conservadors del barroc clàssic sobre les formes més dinàmiques del barroc final o rococó.

  • La remodelació del pla urbanístic a les regions ucraïneses anteriorment esmentades, liquidant les torres de defensa, els baluards i els revellins de les fortificacions en favor d'una major expressivitat estètica i connexió harmònica amb el paisatge.

  • Els temples catòlics i ortodoxos es desenvolupen segons les seues pròpies tradicions inherents a cada regió; mostrant els primers una arquitectura de pedra amb tres naus, transsepte, sis pilars, creuers i multicúpula, mentre que el segon grup assumeix la conjunció de la pedra amb la fusta, basant-se en dues tipologies: els temples triàdics (amb tres cúpules) i els transversals (amb més de tres). Els catòlics seran aquells que millor reflectisquen l'arquitectura sacra del barroc occidental.


El barroc ucraïnès, consta de quatre etapes assenyalades pel nostre autor de referència: (1) l'etapa inicial (1648-1687), (2) l'etapa de Mazepa (1687-1709), (3) l'etapa d'estancament (1709-1750) i l'etapa final (1750-1781). Malgrat la penetració de l'estil barroc i fins i tot del rococó, l'arquitectura ucraïnesa va desenvolupar els seus propis principis tant pel que fa a la tipologia com per a les solucions arquitectòniques-plàstiques. De nou, trobem marcades diferències regionals: el sud d'Ucraïna tot just mostra signes del Barroc i els que hi ha són molt tardans i com a resultat de l'expansió territorial russa (sent una bona mostra la creació dels pobles-fortalesa del litoral nord de la Mar Negra).

 

  1. El Palau de Mazepa a Baturin: síntesi de l'arquitectura del barroc occidental i l'ucraïnès


L'ataman cosac Ivan Stepanòvitx Mazepa (1639-1709) fou un reconegut patró de les arts, oposant-se a l'ocupació russa d'Ucraïna, sent derrotat per Pere I a la batalla de Poltava. El seu palau a Baturin, a l'actual óblast de Txerníhiv va ser la més gran i ambiciosa de les seues residències, sent excavada actualment pels equips del Canadà i Ucraïna. D'ençà 1669 fins el 1708, Mazepa dominà la ribera esquerra de Baturin estant. Però, no fou fins a finals de la dècada de 1690 quan va encarregar la construcció d'una àmplia cort palatina a uns dos quilòmetre de l'antiga fortalesa de la ciutat. El lloc ocupava una àrea de prop de nou hectàrees i estava protegit per un fossat, muralles i cinc baluards de terra a la vila d'Honcharivka, prop de Baturin. El palau podia albergar una guàrdia de fins a 300 mosqueters.

Retrat d'Ivan Mazepa


El diplomàtic francès Jean Casimir de Baluze (1648-1718), que va visitar Baturin el 1704, va oferir-ne valuoses observacions. Registrà que, a més de les cambres privades, el palau albergava una sala per a audiències oficials adornat amb retrats del rei Lluís XIV de França, un emperador dels Habsburg, un rei polonès, un soldà turc i altres governats contemporanis. També hi havia una àmplia biblioteca que feia també les funcions de sala d'armes. Un miler dels seus documents i cartes, confiscats com a botí pels russos l'any 1708, han estat descoberts als arxius de Sant Petersburg i publicats per la historiadora russa Tatiana Tairova-Iakovleva. Aquesta massacre no sols va afectar el palau i les fortificacions, sinó també a la ciutat de Baturin ,on van morir 11.000 i 14.000 ucraïnesos.

Han sigut l'anàlisi, tant de les fonts arqueològiques com d'un dibuix de les ruïnes fet el 1744, el que ha permès als investigadors establir que es tractava d'un gran edifici de maçoneria, aproximadament quadrat, de planta central i de 15 m per 14,5 m. Constava d'un soterrani adovellat de 4 m de profunditat que es dividia en quatre magatzems de paràmetres centrals. Al mur es va adossar un annex rectangular de maó amb una longitud d'uns 20 m i la seua amplada era de 14,5 m. Segons el dibuix, l'alçat frontal del palau estava flanquejat per parets laterals més xicotetes i corbes que no es corresponen amb la disposició rectangular de l'edifici tal com ha determinat la investigació arqueològica de la seua base. Tenia tres pisos coberts per sostres de fusta amb mansardes i un sostre de doble vessant; sent en total cinc nivells, inclòs el soterrani.

Recreació de la vila d'Honcharivka amb el palau


L'elevació frontal tenia una composició simètrica vertical. Els seus flancs estaven adornats per esveltes semicolumnes de maó amb pedestals, bases ceràmiques de forma plana i capitells de pedra de l'ordre compost a cada pis. Un fragment d'aquest capitell amb una volta tallada en relleu s'ha trobat durant les excavacions (2006-2009). La construcció en carreus i els materials decoratius mencionats eren poc comuns a la riba esquerra d'Ucraïna, testimoniant el cost dels materials decoratius. La façana central del palau d'Honcharivka estava coronada per un frontó triangular amb ales còncaves i una finestra central d'arc massís al nivell de la mansarda. El frontó estava flanquejat per pilars amb volutes a banda i banda i coberta a dues bandes. La porta principal tenia un portal rematat per un frontó en forma, presumiblement, de corona amb l'escut de Mazepa feta en guix o ceràmic. Les parets van ser arrebossades i emblanquinades segons la tradició de la construcció ucraïnesa. mentre que els sòls estaven pavimentats amb terracota figurada i rajoles de ceràmica esmaltada en colors blau i verd.  La relació entre l'alçada i l'amplada de l'elevació frontal del palau era aproximadament de 8:6,5; aproximant-se això a la "Secció Àuria" (8:5) que va ser àmpliament emprada en l'arquitectura renaixentista i barroca. Les façanes lateral eren més modestes, sense columnes ni frontons, sent la concentració d’elements ornamentals a la façana principal típic dels palaus de propietaris catòlics.

El palau de Honcharivka representa clarament un tipus arquitectònic diferenciat dels habitatges ordinaris de maó de l'elit cosaca, sent aquest palau una assimilació de les tradicions manieristes i del Barroc més clàssic, havent participat arquitectes lituans o polonesos. Recorda a la Villa Barbarigo i la Villa Corsini a Florència, trobant construccions similars a l'Europa oriental com a Gdansk i Cracòvia (Polònia) o Lviv (Ucraïna).

Dibuix de la façana principal (1744)


 

  1. Els contactes entre la Ucraïna barroca i la Corona d'Aragó als segles XVII i XVIII


El període barroc a la Ucraïna i els països de la Corona d'Aragó abasta el mateix període cronològic i pertany a un mateix espai discursiu, gràcies als individus que viatjaven entre els països i l'intercanvi d'imaginaris i d'idees entre ambdós cultures. El 1575 es crea a Polònia la Província jesuïta al comandament de la qual es trobava Francesc (1532-1580). Entrà a l'orde al noviciat de Perusa (1557), fent els seus estudis de Filosofia i Teologia a Roma, on fou ordenat l'any 1560. Aviat, fou destinat a les regions centreeuropees, intervenint en la fundació dels col·legis de Cluj i Alba Iulia, a Transsilvània,

Pedro Cubero y Sebastián (1645-1700 aprox.), aragonès  de família noble, estudià Gramàtica i Filosofia al col·legi de la Companyia de Jesús a Saragossa, va recórrer entre 1670 i 1679 Polònia i Moscòvia, on conegué els cosacs ucraïnesos. Aquesta informació es troba a l'obra Breu relació del pelegrinatge que ha fet de la major part del món en Pedro Cubero Sebastián (1680).

Els investigadors coneixen solament dos casos documentats de viatges realitzats a la Monarquia Hispània per ucraïnesos. Un fou, Andriy Bilobótskiy (?-1712 aprox.) va nàixer a Przemyśl (Polònia). Es graduà la Universitat de Cracòvia i, tot i que quan vingué a la Península residí a Valladolid s'interessà per les idees de Ramon Llull, com podem comprovar als seus manuscrits conservats a Kíiv: La gran i meravellosa ciència de Ramon Llull (1698) i La ciència cabalística de Ramon Llull. Finalitzarem mencionant a Ioakým Bogomodlévskyi (c. 1670-després del 1747) qui, al acabar la seua formació a l'Acadèmia de Kíiv-Mohyla, estudià fins l'any 1706 a l'Estudi General Lul·lià de Mallorca. Al regressar-hi, impartí classes a l'Acadèmia Eslavo-Greco-Llatina a Moscou i s’ocupà de la difusió de les idees de Ramon Llull a l'est d'Europa com vegem al seu llibre inèdit El llibre d'escrits retòrics, filosòfics i teològics (1733), conservat també a Kíiv.

Retrat de Pedro Cubero y Sebastián
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.