Els municipis més pobres i amb més immigració de Catalunya: Salt (Girona), Guissona (Lleida) i Ulldecona (Tarragona)

 

Per Marcel Vila

Recentment, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat un indicador per a mesurar l’índex socioeconòmic territorial (IST) de Catalunya comprès en el període 2015-2018. Al criteri de l’entitat, l’IST, amb una mitjana de 100 punts generals, es classifica en sis categories segons la puntuació de l’indicador: molt baix (< 75), baix (75 – 90), mig baix (90 – 100), mig alt (100 a 110), alt (110 a 125) i molt alt (> 125). De l’estadística, a més, crida l’atenció la relació entre la immigració —en xifres del 2018— i el baix nivell socioeconòmic del municipi.

L'Idescat presenta l'índex socioeconòmic territorial. Barcelona, Badalona i Girona van ser els municipis de Catalunya amb més contrastos socioeconòmics entre els seus barris el 2018#condicionsdevida #agrupacionscensals https://t.co/KklzHGXMQQ pic.twitter.com/BAc8f0kSCh

— Idescat (@idescat) April 28, 2021

Segons l’Idescat, el municipi amb el nivell socioeconòmic més baix de Catalunya és Salt (Girona), municipi amb un 38% d’immigració i 62’8 punts a l’IST, en contrast amb el que s’estima el municipi amb el major nivell socioeconòmic de Catalunya, Matadepera (Barcelona), amb un 3% d’immigració i 131’6 punts a l’IST. Seguint amb el mateix exemple, Ulldecona (Tarragona), municipi amb 24% d’immigració, obté una puntuació de 64’5 punts a l’IST; mentre que Tiana (Barcelona), amb un 4% d’immigració, se situa en el segon lloc del nivell socioeconòmic més elevat amb 124’9 punts.

 

La immigració afecta l’índex socioeconòmic català

Contrastant les dades amb els indicadors socioeconòmics estandarditzats (ISE) de l’Idescat, que han servit per a creuar les xifres amb què resoldre l’IST, els municipis de Salt, Ulldecona i Alcanar (Tarragona) destaquen amb major nombre de treballadors de baixa qualificació; Guissona (Lleida), Figueres (Girona) i altra vegada Salt aglutinen majoria en població amb estudis baixos i sense estudis post-obligatoris; i, de nou, Guissona i Salt, sumant-hi Alcarràs (Lleida), destaquen en nombre d’estrangers de països de renda baixa o mitjana.

Tanmateix, l’impacte de la immigració en l’IST es palesa en casos com el de Ulldecona, presentant un augment de l’IST de 2’6 punts alhora que la immigració passava del 27’9% al 24’3% entre el 2015 i el 2018, malgrat que no succeeix de forma similar a tots els municipis. Ara bé, tenint en compte les dades que brinda l’ISE, mentre augmentava de 48% a 51% la immigració a Guissona, hi pujava en 2 punts la població amb estudis baixos —de 142’4 a 144’4— i es reduïa la renda mitjana per persona —de 93’3 a 92’3 punts.

⚠️ La @FundacioAcsar, subvencionada amb més de 130.000€ des de l'any 2016, assegura que els catalans exageren amb la immigracióhttps://t.co/VTBWY68WuM

— La Santa Espina (@santaespinacat) May 2, 2021