Elisenda Rovira (MèdiaCat), Andreu Barnils (VilaWeb) i Esther Vera (Ara) exigeixen aplicar la censura a la dissidència política als diaris i a la televisió

Per Marcel Vila

El passat dijous, 25 de març de 2021, durant Els matins de TV3, la periodista Elisenda Rovira, tot comentant l’Anuari de Mèdia.cat 2020 —el qual incideix pretesament en el tractament de la premsa sobre el que considera extrema dreta— va expressar com vetar qui tingui defensi idees diferents a les que ells consideren acceptables, a efectes d'evitar fer-se'n ressò.

 

La censura i la doble moral de l'esquerra

Signant dins la publicació un seguit de directrius perquè exclogui del debat públic temes com la immigració o la inseguretat, per evitar que creixi la representació parlamentària del nacionalisme. Rovira va més enllà i censura directament la dreta clàssica; és a dir, considera que no s’ha de convidar la dreta en sentit ampli a plató perquè això podria normalitar les idees liberals i conservadores.

En el mateix debat, el periodista de VilaWeb Andreu Barnils, aprovant les consignes de Mèdia.cat, lamenta que el periodisme català sigui plural i no silenciï d'entrada sempre la dreta. Així mateix, la periodista i directora de l’Ara, Esther Vera, concep que els periodistes han de separar els fets de les opinions i això vol dir, al seu parer, no promocionar les mentides que alguns polítics saben que no són veritat; això contrasta amb la tasca periodística que desenvolupen cadascun dels periodistes citats, quan no han fiscalitzat mai el populisme ni les mentides del Procés amb la vehemència que diuen tractar l'auge de Vox.

El sandvitx de Lakoff, l’estratègia dels mitjans per desmentir el discurs de l’extrema dreta.
📌 @elisendarovira, @MediacatCat : “Cal incidir més vegades en la veritat que en la mentida.”#ElsMatinsTV3 https://t.co/tVTdGX8a7J

— Els matins TV3 (@elsmatins) March 25, 2021

 

Durs amb l'oposició, dòcils amb el Govern

Tot i les intencions de Mèdia.cat per desmentir el populisme, crida l’atenció que cap dels diaris processistes ha desmentit el frau processista de la independència en una dècada. Contradictòriament, i amb exemples com Barnils (VilaWeb) fent costat a Carles Puigdemont (JxCat), l’artífex d’una independència de vuit segons, o Vera (Ara), pròxima a Oriol Junqueras (ERC), tots els presents al programa matinal de la televisió pública catalana han alimentat el processisme amb els mètodes que diuen voler combatre de l’extrema dreta. Per tant, s'han fet ressò de les mentides governamentals.

Puigdemont no es presentà ni a les municipals, ni a les espanyoles. T'has de remuntar a les catalanes del 21D de fa dos anys. Aleshores ERC va guanyar KRLS, a Sabadell (I va perdre a Catalunya)

Quan ERC s'enfronta a Junts, guanya. Quan ERC s'enfronta a KRLS, perd.

— Andreu Barnils Carrera (@andreubarnils) March 3, 2020

En aquest sentit, l'Anuari de Mèdica.cat 2020 anima a la censura: no parlar de qui provingui de la dreta o l'extrema dreta a fi que no s'accepti que els electors han votat aquests representats polítics. Aquesta noció de règim autoritari  és promoguda per aquest manual de censura periodística.

Paral·lelament, s'emet la consigna que els mitjans de comunicació no s'han de subordinar a l'actualitat anti-immigració i pro-seguretat pública, a la evegada que han promogut i validat l'espectacle del Procés durant més de 10 anys a canvi de quantioses subvencions públiques.

 

Tastar la pròpia medicina

No en va, ha sorprès recentment el tuit de l'ex-president Puigdemont. Diu ser víctima d'una campanya comunicativa organitzada contra la seva formació política, JxCat. Al seu torn, la pràctica que denuncia el resident a Waterloo ha estat el pa de cada dia durant els governs de Mas, ell mateix i Torra: la premsa catalana o és concertada o és pública, això vol dir que no és lliure sinó controlada pel govern.

El Govern de la Generalitat assigna subvencions discrecionals als mitjans de comunciació sigui pel foment del català o bé indirectament mitjançant la publicitat a les diferents rotatives. A més, hi inclou opinants afins i a la telivisió i la ràdio públiques hi tenen més veu els peons dels partits que governen, doncs hi deleguen els tertulians que volen ells.

La construcció del relat comença amb un titular, després vénen els fils de tuiter i l'endemà demà ja és la consigna a replicar a les tertúlies per part dels peons que hi tenen situats. Funciona així. Et colpegen fins que et dobleguen o dobleguen el teu entorn. Tècniques mafioses.

— Carles Puigdemont (@KRLS) March 23, 2021