El salafisme a Catalunya: les mesquites salafistes a Catalunya van augmentar en un 426,67% entre 2004 i 2017

 

Per Marcel Vila

Segons la Diagnosi d’extremismes violents a Catalunya, el salafisme és un “moviment ideològic que propugna l’establiment d’un ordre islàmic universal per recuperar l’essència de l’islam”, concretament a les formes de vida de l’època del profeta Mahoma tot prohibint les reinterpretacions contemporànies de l’Alcorà.

Malgrat que els musulmans destriïn el salafisme del terrorisme, atès que es tracta d’una corrent conservadora de l’islam, la branca violenta de l’islamisme pertany a aquesta ideologia, com indica la diagnosi esmentada, i que coneixem com a islamisme radical.

Això que dius seria cert, si,a Catalunya, les mesquites salafistes i per tant, divulgadores del fonamentalisme islàmic, no existíssin ni haguessin set el cau de terroristes reals. Però per desgràcia no és així. Ja sabem el pa que hi donen...

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) August 18, 2019

 

Quan sorgeix?

L’eclosió del salafisme a Catalunya, segons l’anàlisi de la seva metàstasi i radicalització, sorgeix a mitjan dels anys noranta amb les anomenades organitzacions gihadistes.

En un inici, va trobar Europa com a refugi per incidir als països àrabs, però arran de la implicació dels EUA va concebre la gihad com a qüestió global contra Occident advocant per la instauració de l’Estat Islàmic.

 

El salafisme a Catalunya

Entre el 2004 i el 2017, les mesquites salafistes a Catalunya van augmentar en un 426,67%, passant de 15 a 79 en poc més d’una dècada, a un ritme de sis per any i suposant el 29,2% de les 270 mesquites que hi ha havia aleshores a Catalunya. Ara, 283 segons l’Idescat del 2019, però sense recompte clar dels nuclis salafistes actuals.

Tanmateix, els focus principals del salafisme a Catalunya, esmentant-ne la immigració, se situen a Tarragona (17,43%), Torredembarra (16,51%), Reus (15,75%), Salt (39,05%), Lleida (18,74%), Olot (20,15%) i Vilanova i la Geltrú (10,6%), municipis esmentats en declaracions dels Mossos d’Esquadra i amb una mitjana d’immigració del 19,74% segons les dades de l’Idescat. Malgrat tot, els nuclis de difusió podrien ser encara més al llarg del territori.

El mapa del salafisme a Catalunya #SeguretatNacional http://t.co/VIl9CEqwWL (Dades: @RaholaOficial / @8aldia )

— Rubèn Novoa༺ (@rnovoa) May 19, 2013

 

Els atacs islamistes arreu d'Europa

Malgrat una Catalunya en alerta terrorista al nivell 4 arran dels recents atemptats islamistes a Suïssa, Àustria, Niça i gran part de França i que palesen una escalada de la radicalització islamista a Europa combatuda per mandataris com el minister de l'Interior francès Gérald Darmanin i el canceller austríac Sebastian Kurz, les mesquites salafistes romanen impunement obertes.

Una inoperància possiblement promoguda per les darreres tensions racials i l’aposta de la Generalitat de Catalunya per defensar l’islam instaurant-lo a les escoles per a evitar l’etiqueta de l’anomenada islamofòbia. També en casos com la reducció punitiva dels implicats en l’atemptat islamista del 17-A de Barcelona i Cambrils, encara a judici a l’Audiència Nacional.

Actualment, l’accés del salafisme a l’esfera política en països com Suècia i contribuint a la vertebració de guetos islamistes com els 150 barris controlats pel salafisme a França, amenaça amb esdevenir una realitat a Catalunya. Comptant amb més de mig milió de musulmans, on els salafistes potencials podrien emmirallar-se amb els últims atacs islamistes arreu d’Europa.

6. Anys abans va ser responsable de la creació d'una policia islàmica i una madrassa. Va ser assenyalat per rebre donacions de la Revival Islamic Heritage Society -organització salafista colonialista- i per tenir relació amb Tarik Chadlioui, imam arrestat en una gran operació. pic.twitter.com/BiCIGztfB0

— 3324.cat (@3324cat) May 15, 2020