Des-memòria històrica i retirada del monument al requetè

2 de febrer de 2022

Des-memòria històrica i retirada del monument al requetè
WhatsApp Telegram

Aquella joventut, en molts casos, fugia d’una mort segura a mans dels esquadrons de la mort de la CNT-FAI, la revolució i la persecució religiosa

 
Per Jordi Aragonès

El passat mes de gener va començar amb una nova batalla per reescriure el passat. Si fa pocs dies a Nova York retiraven una estàtua de Theodore Roosevelt, a Catalunya els partits no volen quedar-se enrere en aquesta cursa vers la banalitat i el presentisme més estrafolari. El passat dia 10, per pressions del govern català, amb suport del Memorial Democràtic dirigit per Vicenç Villatoro i per iniciativa del Partit Socialista de Catalunya, va retirar-se el monument al requetè ferit del Terç de Nostra Senyora de Montserrat.

L'excusa emprada per eliminar l’escultura és que es tractava d’un homenatge franquista que incomplia les noves directrius de la coneguda com memòria històrica. Ara bé, consistia realment en un monument franquista? El pare Hilari Raguer, bon coneixedor de la història del Terç, va explicar que dins d’aquella unitat de requetès catalans hi havia carlins i, també, molts joves catòlics de la Federació de Cristians de Catalunya, Acció Catòlica o nacionalistes conservadors de la Lliga Catalana. Tota aquella joventut, en molts casos, fugia d’una mort segura a mans dels esquadrons de la mort de la CNT-FAI, la revolució i la persecució religiosa —especialment cruenta els primers mesos de la guerra civil a Catalunya.

Acusar-los de franquistes és deshonest i malintencionat, amb l’agreujant que aquells joves ho feien per salvar la pell i, a sobre, en defensa d’un alçament que durant els anys de la guerra no se sabia ben bé en què acabaria. Un directori militar? Una república d’ordre? El retorn d’Alfons XIII? Un govern de concentració de les dretes, amb ministre catalanista inclòs, mitjançant intercessió de Cambó i amb la mirada posada en el senyor Ventosa i Clavell. En fi, podria haver passat de tot, però el que tots coneixem fou l’extrema crueltat amb la qual els escamots de gàngsters martiritzaven centenars de cristians per les nostres terres.

 
Exemple de sacrifici

El Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat va ser concebut com una unitat de xoc. Va lluitar en batalles especialment difícils, les quals van causar-li moltes baixes. L’any 1937, a la batalla de Codo, per exemple, de 187 requetès en van morir 150. A l’Ebre, durant la presa de la cota 481, els carlins van llançar-se a l’assalt de la posició republicana sense obtenir el suport esperat dels batallons de l’exèrcit de Franco i, per aquest motiu, tot i aconseguir prendre la posició, la unitat va quedar pràcticament desfeta sota el foc de les metralladores republicanes. Un cop finalitzada la guerra, els supervivents van depositar en ofrena la bandera del Terç a l’abadia de Montserrat.

Banderes ofrenades a la Mare de Déu de Montserrat. Arxiu particular.
Banderes ofrenades a la Mare de Déu de Montserrat. Arxiu particular.


Uns anys més tard, es va plantejar que els caiguts d’aquella unitat fossin enterrats al Valle de los Caídos. Els familiars, però, s’hi van negar i van fer una cripta a Montserrat, per donar sepultura a tots els requetès caiguts durant el conflicte. L’any 1961, l’abad Escarré va beneir la cripta, que havia sigut pagada per subscripció popular (no pel govern) i, finalment, l’any 1965, va ser col·locada l’estàtua de bronze, tampoc pagada pel govern, que representava un requetè ferit.

El Duc de Parma, Don Carles Xavier de Borbó-Parma i Orange-Nassau, actual cap de la família reial carlina, ha manifestat en un comunicat el seu desconcert i tristor per la retirada del monument que, tal com ha dit, s’ha produït sense permetre fer cap mena d’al·legat, ni defensa de conjunt. A més a més, ha manifestat que “passar la piconadora per la història, aplanant el camí per simplificar-ho tot i distingir entre bons i dolents, ens impedeix entendre bé els successos del passat i aprendre'n. Retirar el monument al requetè i la simbologia carlina per ser franquista és no entendre el primer i banalitzar el segon”,

En motiu d’aquests fets, el passat dissabte 29 de gener, diversos militants i simpatitzants del Carlisme, amb una forta presència de la Comunió Tradicionalista Carlina, van realitzar un acte als voltants de l'abadia, amb una comitiva encapçalada per un gran crucifix i amb una imatge de la Moreneta, per tal de mostrar el seu rebuig davant la retirada del monument.

A mode de reflexió final, considero que retirar l'estàtua esdevé un fet indigne, una traïció a la nostra història, un acte deshonest intel·lectualment i centrat únicament en revifar enfrontaments entre ciutadans. La forma d’actuar d’uns governs que, incapaços de solucionar els problemes reals de la gent, o de complir les seves promeses amb la independència o la supervivència del català, es dediquen a fer identity politics, empobrir-nos culturalment i econòmica mentre rehabiliten “bruixes” (però no bruixots!) de l’Edat Moderna. Qualsevol dia demanaran perdó a Bagdad per Jaume I i la reconquesta del País Valencià o les Illes Balears. Pobra Catalunya.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.

Deixa un comentari

Enquesta

Atès que no s'ha obtingut cap resultat amb la taula de diàleg trampa, Pere Aragonès ha de dimitir i convocar eleccions?

Han votat 783 lectors

La manifestació de la Diada torna a ser per la independència: prou processisme

 La manifestació de la Diada torna a ser per la independència: prou processisme

Editorial

Meme