Carles Xavier de Borbó-Parma i Orange-Nassau, pretendent carlí al tron: un rei pels catalans

 

Per Jordi Aragonès

Fa uns dies, Catalunya va rebre una visita de luxe, estretament lligada amb el nostre passat i la nostra memòria històrica. El duc de Parma i Piacenza, Don Carles Xavier de Borbó-Parma i Orange-Nassau, pretendent carlí al tron (Carles Xavier I) i membre de la família reial dels Països Baixos, va visitar durant uns dies el nostre Principat en motiu d’una sèrie d’actes desenvolupats a través de l’Associació 16 d’Abril; una entitat que té per objectiu recuperar el coneixement històric del Carlisme, generar pensament crític entorn la doctrina foralista i dinamitzar el Poble Carlí en col·laboració amb la família Borbó-Parma.

Este año la Festividad de la Dinastía Legítima se ha celebrado en el Real Monasterio de Santa María de Poblet, con una agenda muy variada:
- Santa Misa
- Ingresó de Don Carlos Javier en la Hermandad de Poblet
- Jura de Fueros, Constituciones y Derechos históricos de Cataluña pic.twitter.com/ZwFvgGfKlr

— Asociación 16 de abril/Carlismo (@16Asociacion) November 28, 2021

 

Recuperació de la memòria

El dijous 25 de novembre de 2021, Don Carles Xavier va participar a la Universitat Rovira i Virgili en unes jornades d’estudi sobre el Carlisme. En l’acte acadèmic hi va participar el cos de Mossos d’Esquadra, els quals van analitzar la història dels carlins catalans i els aspectes de la guerra asimètrica (espionatge, recluta i falsificació de la moneda); el Dr. Josep Miralles va tractar la repressió franquista contra el moviment carlí i el Sr. Manuel Martorell va explicar el cas del general carlí Josep Borges, el qual, després de la segona guerra carlina, va viatjar a Itàlia per comandar les revoltes dels camperols legitimistes contra els unificadors italians. Finalment, el professor John Milbank, de la Universitat de Nottingham, va parlar de les dinasties reials en els sistemes polítics prenent com exemple el cas carlí.

A més a més, s'ha començat una col·laboració activa amb la mateixa Universitat Rovira i Virgili que busca recopilar, guardar i digitalitzar tot aquell material històric (cartes, documents, fotografies, pamflets etc) relacionats amb el Carlisme i que diverses famílies guarden dels seus avantpassats. Don Carles Xavier va remarcar que la gent podrà cedir els documents, si ho desitja, però també podrà deixar-los per tal que siguin digitalitzats, guardats i protegits indefinidament o per un temps determinat —en cap cas les famílies perdran la propietat dels documents si no ho volen.

 

Visita a diverses entitats

El duc de Parma i el seu equip van aprofitar el divendres 26 per realitzar diverses visites a la ciutat comtal. Al vespre van visitar l’Ateneu Barcelonès —una entitat que ja va conèixer el seu pare, Don Carles Hug— on va reunir-se amb diversos joves catalans de diferent color polític per comentar la situació política que viu el país.

El dissabte 27, Don Carles Xavier va visitar diferents entitats de caire social enfocades a la cohesió i la integració de les minories dins la societat catalana. D’aquesta manera, va entrevistar-se amb la Fundació Pere Closa, que treballa per la inclusió i promoció dels infants gitanos a Catalunya i, també, va visitar el Circ Social de Reus, que treballa per la integració i formació de joves immigrants.

 

Jura de les Constitucions Catalanes

El diumenge 28 de novembre, el duc de Parma va dirigir-se al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet on, prop del panteó reial dels reis catalans, va assistir a Missa i, seguidament, va ingressar a la Germandat de Poblet. L’acte central del dia va consistir en el jurament dels furs, usatges, constitucions i drets històrics de Catalunya, tal com varen fer en el seu dia el seu avi i el seu pare, i com era norma en els reis anteriors a la derrota catalana del 1714.

Un cop finalitzada la jura dels drets històrics de Catalunya, es van realitzar alguns parlaments i es va procedir a fer els nomenaments i ascensos de diversos membres de la Reial Ordre de la Legitimitat Proscrita —distinció carlina creada per Jaume III l’any 1923 que reconeix la fidelitat a la dinastia legítima.

 

Trobada a Montblanc

Al migdia, tots els assistents que acompanyaven Don Carles Xavier van dirigir-se a Montblanc. Durant la visita, l’alcalde Josep Andreu (JxCat), va rebre efusivament el pretendent carlí, el qual va visitar la vila i va signar en el llibre d’honor del consistori. Per posar punt i final a la visita per Catalunya, es va celebrar un dinar amb més de 140 comensals a l’antic convent franciscà del poble  —un edifici desamortitzat al segle XIX i que molt abans, l’any 1414, va acollir les Corts Catalanes celebrades pel monarca Ferran d’Antequera.

 

Solucions en temps d’incerteses

Malgrat la bona rebuda de Don Carles Xavier al Monestir de Poblet o a Montblanc, l’actual Govern de la Generalitat no ha rebut el duc de Parma a Palau. Probablement, a més d’un lector li pot semblar normal que un president d’ERC no rebi el pretendent carlí al tron. De totes maneres, la situació no és tant normal quan el duc de Parma és membre de la família reial neerlandesa, el seu germà Jaume, de fet, ha sigut enviat especial dels Països Baixos a la cimera de Glasgow i, al cap i a la fi, els Països Baixos representen el 10,7% de la inversió estrangera a Catalunya.

Després d’haver pogut acompanyar el duc de Parma en alguns moments de la seva visita per Catalunya, n’extrec una reflexió interessant, si més no un pensament útil per Catalunya i per Europa. La monarquia reforça la cohesió interna de les nacions europees. Els carlins ho demostren encara ara, gairebé 200 anys després del naixement del seu moviment: la relació entre el Rei i el Poble Carlí segueix ben viva, recollida de generació en generació. La corona crea una idea de permanència, de seguretat i tradició. Aporta estabilitat en temps convulsos. Enforteix aquella germanor entre els vius, els morts i els qui han de néixer que esmentava el filòsof Edmund Burke. Amb la jura de les Constitucions Catalanes, el Carlisme ha renovat el seu compromís amb la llibertat nacional i els drets històrics de Catalunya.