Qui vigilarà els nostres vigilants?

 

Per Jordi Aragonès

Les eleccions nord-americanes ens han regalat situacions impròpies d’un país d’Europa Occidental. TV3 i Catalunya Ràdio han actuat a la búlgara assimilant-se als mitjans de comunicació soviètics que decidien allò que havia d’opinar la ciutadania. Dia rere dia, han fet campanya pel candidat demòcrata. Com si els catalans votessim als Estats Units. Han acusat Donald Trump de mentider, de racista, d’alimentar l’odi, de ser el candidat de les classes treballadores ignorants i sense capacitat de decidir. Han mostrat un president Trump totalment allunyant del candidat de TV3, Joe Biden, un home moderat, comprensiu amb la violència dels aldarulls del BLM, un polític seriós, honorable,  un creient del Canvi Climàtic molt més fervorós que els líders europeus, l’home que els catalans necessitem.

La parcialitat en la cobertura dels comicis americans ha estat tan descarada que no sols ha rebut el rebuig dels sectors conservadors catalans, també gent provinent del centre-esquerra de Junts per Catalunya o alguns liberals d’esquerra han criticat el paper que han jugat alguns autoproclamats periodistes com Xesco Reverter.

Als EUA hi ha hagut diversos canals de televisió que s’han sumat a la dinàmica de censurar Donald Trump —sobretot ara que consideren que deixarà de ser president. Mentre Twitter amagava diverses piulades del president nord-americà, alguns periodistes d’esquerra han silenciat les declaracions del Trump en directe assegurant que, segons ells, estava mentint. Uns fets que han rebut el suport entusiasta d’alguns opinòlegs catalans. Malgrat tot, al nostre país mai ningú s’ha atrevit a silenciar els líders processistes quant deien que per fer tornar el president s’havia de votar el president.

Sembla ser que amb el món conservador molts progressistes s’atreveixen a defensar la censura. Ho argumenten dient que cal evitar difondre mentides. De totes formes, com hem vist, les mentides sempre les troben en els moviments populars. Les veuen en Trump però no en Biden. Les troben en Boris Johnson però no en els remainers que deien que amb el Brexit els malalts britànics moririen. Així doncs, quis custodiet ipsos custodes? Qui decidirà què és veritat i què es mentida? Els qui creiem en la racionalitat de la gent, però, sabem que el debat és absurd. Cal combatre sempre la censura. El poble sap discernir per si sol. No necessitem ni tutors ni institutrius.