Les 10 nacionalitats més sobrerepresentades a les presons catalanes

Per l'equip de Helpers [BCN]

Un dels temes de debat públic amb més capacitat de polaritzar la societat és el debat de la seguretat ciutadana i l'impacte que tenen els fluxos migratoris sobre aquesta. Aquest, que és un debat relativament nou a Catalunya, no ho és a la resta d’Europa, on el debat sorgeix dècades abans pel fet que els grans fluxos migratoris són rebuts amb anterioritat i de manera gradual. A Catalunya però, no és fins a la primera dècada del segle XXI on arriben, en només deu anys, gairebé un milió de persones extracomunitàries.

La manera d'afrontar aquest debat, que per qüestions demogràfiques just comença ara, serà clau els pròxims anys. Per aquesta raó volem oferir una anàlisi que pot servir com a punt de partida per a conèixer i acceptar la realitat criminal del país a través de les dades públiques dels Mossos d'Esquadra i el Departament de Justícia.

L'objectiu d'aquest article no és distingir entre comunitats bones i dolentes; ni substituir l'estereotip de l'immigrant criminal per l'estereotip d'una nacionalitat criminal específica, volem obrir una discussió sobre la confrontació cultural i evidenciar que la representació d'algunes nacionalitats en les dades delinqüencials existeixen i són un fenomen derivat d'aquest procés de confrontació, que es produeix quan les polítiques d'integració i acollida no estan prou bé gestionades des de les institucions.

 

La població penitenciària de Catalunya

Un indicador per a observar l'impacte dels fluxos migratoris en l'àrea de la seguretat és la representació de la població penitenciària, ja que aquesta guarda una relació de proporcionalitat amb la criminalitat real, això vol dir, amb el nombre d'infraccions.

Segons dades oficials del Departament de Justícia, el mes de desembre de l'any 2019 la població penitenciària de Catalunya era d’un total de 8.391 persones. D'aquestes, al voltant del 46%, és a dir, 3.870 persones, eren d'origen estranger. D'entre les persones estrangeres empresonades la nacionalitat que més s'hi destaca és la marroquina, amb 1079 empresonats. Tot i que el pes demogràfic de la població marroquina suposa només el 2,96% de la població a Catalunya, amb un total de 223.626 persones, representa un 26,5% del total de la població penitenciària. A continuació, i molt lluny, els segueixen presos amb nacionalitat romanesa (6,2%), colombiana (5,7%) i dominicana (5,4%).

Es dóna la paradoxa que hi ha diverses comunitats ètniques on, tot i que els països d'origen són molt pobres, la representació penitenciària és molt baixa o, fins i tot, com és el cas de la comunitat ucraïnesa, més baixa que l'autòctona. La comunitat hondurenya, per exemple, representa el 3,54% del pes demogràfic de Catalunya i s'hi destaca amb només 39 persones empresonades, mentre que la comunitat xinesa, amb una gran població de 62.188 habitants, només hi té empresonades 46 persones.

En el sentit oposat, tot i que la comunitat algeriana només representa el 0,78% de la població catalana, amb 9.008 persones, representa el 3,3% de la població penitenciària, amb 135 presos. És a dir, la comunitat algeriana té, proporcionalment, vint-i-dues vegades més persones empresonades que la comunitat ucraïnesa, multiplica per quatre la representació marroquina, per vint-i-u l'autòctona i per vint la xinesa. Per la seva banda, la comunitat dominicana, amb un pes total de 19.318 habitants a Catalunya, també s’hi destaca amb 219 persones empresonades. Els dominicans, que només representen el 0,26% del pes demogràfic a Catalunya, s’hi destaquen amb el 5,4% de la població penitenciària, multiplicant per tretze la presència de la comunitat hondurenya a la presó.

Tot i això la comunitat ètnica amb major incidència a la presó, amb molta diferència, és l'albanesa, amb només 1.098 habitants hi ha 78 persones empresonades, multiplicant per cent la representació a presó de la comunitat ucraïnesa. Per analitzar les dades s'han omès les comunitats amb menys de 1.000 persones residents a Catalunya. És la raó per la qual Palestina, que encapçalaria el rànquing amb 12 persones empresonades de 100 habitants, no està representada en el gràfic.

Un dels arguments principals per explicar aquesta sobrerepresentació entre la població estrangera, és que aquesta és molt més jove que la població autòctona, i no hi trobem tantes dones ni persones d'edat avançada, que tenen menys tendència a delinquir. Però aquest argument queda afeblit quan es compara la població penitenciaria entre col·lectius immigrants amb rangs de pobresa, edat i gènere similars.

Així mentre que l'Índia, la Xina, Rússia o Hondures ofereixen dades similars als autòctons, o països com Ucraïna ofereixen dades més baixes, països com Albània, Sèrbia, Croàcia o Algèria -altament representats- arriben a multiplicar la freqüència per cent. O mentre que la comunitat xinesa, la tercera comunitat estrangera més important al país, té una incidència penitenciaria similar a l'autòctona, hi trobem grans comunitats ètniques assentades a Catalunya, com la dominicana i la marroquina, que mostren xifres molt més elevades.

Tendència delinqüencial

Un altre indicador per analitzar l’impacte dels fluxos migratoris en l’àrea de seguretat són les dades recollides en els informes de seguretat de Mossos d'Esquadra dels anys 2017 i 2018, on es recullen dades i tendències delinqüencials que ens permeten analitzar la incidència per nacionalitat en quatre delictes: furts, robatori amb força en domicili, salut publica i agressions sexuals.

L'informe de seguretat de l'any 2017 mostrava que aquell any es van cometre a Catalunya un total de 210.432 furts. Els autors van ser, en la seva majoria, persones d'origen estranger (51%), sent la població autòctona la més representada amb el 49% dels delictes. Les següents comunitats més destacades van ser la romanesa (11% dels delictes) i la marroquina (10%).

Tot i que és evident que la població autòctona és la comunitat més representada amb el 49% dels delictes, aquesta té un pes demogràfic del 84% de la població. Mentre que la població romanesa, amb l'11% dels delictes, representa només l'1,19%.

En el mateix informe es recollia que en els delictes relacionats amb la salut pública els espanyols hi destacaven amb el 41% dels delictes, mentre que marroquins, amb un pes demogràfic del 2,96%, eren responsables del 16%, seguits dels pakistanesos, amb el 7% de pes sobre el total dels detinguts.

Agressions sexuals

L'informe de l'any 2016 recollia dades sobre les agressions sexuals, un delicte deslligat de la pobresa i relacionat amb factors socials i culturals. En aquest cas es recull que el 56% dels delictes van ser comesos per persones estrangeres, sent la nacionalitat marroquina la més destacada amb el 16% de les agressions. La població autòctona, majoritària, va cometre el 44% de les agressions.

És a dir, la comunitat marroquina, que representa el 2,96% de la població va cometre el 16% dels delictes, mentre que la població autòctona, que suma el 84%, en va cometre el 44% de les agressions.

Dades similars ens ofereix l'informe de seguretat de l'any 2016 amb els robatoris amb violència a domicili. El 53% dels robatoris violents van ser protagonitzats per persones d'origen estranger, i la comunitat més destacada, després de l’espanyola, va ser la marroquina, protagonitzant el 23% dels delictes.

Una vegada més, en tots quatre casos, la sobrerepresentació estadística delictiva de les nacionalitats analitzades respecte a la població autòctona és evident.

 

Acceptar la sobrerepresentació delinqüencial: primer pas per trobar solucions.

Més enllà que podem considerar natural que les onades migratòries comporten un augment dels delictes a Catalunya, com també comporten un augment de naixements, morts o accidents de trànsit, la relació entre immigració i delinqüència és un tema difícil, delicat i, sens dubte, infinitament més complex que el plantejament que s'ofereix avui dia als mitjans de comunicació i els debats públics. Per una banda, trobem teories que estableixen relació directa entre el nombre d'immigrants i la quantitat de delictes, tesis ràpidament desmuntada pel fet que no totes les nacionalitats participen d'igual manera en l'activitat delictiva i, per l'altre, hi trobem les teories que neguen sistemàticament, sovint per raons ideològiques, l'evident sobrerepresentació d'algunes ètnies en les taxes delictives, tot i que qualsevol anàlisi demostra que, ens agradi o no, hi ha comunitats ètniques o nacionals que delinqueixen amb més freqüència que la comunitat autòctona o, fins i tot, més que altres comunitats estrangeres. A tall d’exemple, aquest document de l’Ajuntament de l’Hospitalet on es nega sense arguments o dades la sobrerepresentació delinqüencial d’una part de la població estrangera.

Com hem vist però, com sempre, la realitat delinqüencial és una mica més complexa i per explicar-la cal allunyar-se de les opinions demagògiques i les posicions moralistes. Per una banda hi ha ètnies o nacionalitats que presenten taxes de criminalitat més baixes o similars a les de la població autòctona; els casos de la comunitat ucraïnesa, la xinesa o l’hondurenya; i per altra, hi ha comunitats ètniques que expressen, per moltes raons, taxes delictives preocupantment altes, com els casos de les comunitats albanesa, algeriana o dominicana. A més, el pes de cada grup varia segons l'activitat delinqüencial: els autòctons estan més representats en les estafes i els delictes informàtics, els marroquins en les agressions sexuals, persones d'Europa de l'est (sovint menors nòmades) estan més representats en els furts, els dominicans en la venda de cocaïna, les màfies marroquines en el tràfic de marihuana i, recentment, bandes organitzades magribines, en els robatoris amb violència.