La bolivarització de Catalunya

Per Jordi Aragonès

Escric aquestes línies aïllat per indicació del metge. Fa poc vaig donar positiu en una prova de virus xinès o Kung-Flu —en terminologia emprada per la primera potència mundial. Malgrat tot, com ja he pogut comentar a diversos familiars i amics, em trobo perfectament bé. No presento cap símptoma i em noto amb més força que mai. Tinc unes ganes enormes de tornar a la feina.

Ara bé, em pregunto com serà el país que veuré quan superem aquests confinaments i aïllaments. Com ens hauran deixat Catalunya després que la Conselleria de Salut hagi deixat de fer pals de cec aquí i allà. Abans de ser aïllat escoltava la ràdio a primera hora del matí i les notícies eren esfereïdores. Es decretava l’obligatorietat de tancar bars i restaurants. Vaig quedar esgarrifat en pensar en les famílies que quedarien destrossades, en els negocis que no tornarien a obrir, en els pares que haurien d’avisar als seus fills que s'havien arruïnat.

Ara mateix estem en una situació extremadament perillosa per a la salut de la democràcia, l’economia i el benestar. Espanya és governada per una coalició de comunistes i socialistes incapaços de trobar cap solució a la crisi. Només saben augmentar els impostos i exprimir els ciutadans que no han caigut encara al pou de l’exclusió social. Paral·lelament, a Catalunya tenim un govern presidit per socialistes d’Esquerra i Junts per Catalunya amb intromissions discursives dels totalitaris de la CUP. Un govern autonòmic que s’ha caracteritzat per augmentar l’impost de successions en plena pandèmia i així espoliar els avis que morien. Tot segellat amb les llàgrimes d’una consellera Verges incapaç de controlar res tret de la seva nòmina.

Ens tanquen els comerços, es deslocalitzen les fàbriques, amenacen amb nacionalitzar, ens augmenten els impostos, ens cobren per viure i per morir, se’ls dispara el deute, regulen el preu dels lloguers, són incapaços de controlar l'ocupació d'habitatges, l’atur juvenil voreja el 50%, la delinqüència creix desorbitadament i tapen la buidor amb propostes peronistes de: Tots amb el President. Ens enfrontem a la desfeta del país en tots els seus camps. El terreny ètic ha quedat socarrimat per un processisme que ha buidat de contingut tots els ideals nobles: ara democràcia, llibertat, república, independència o dignitat ja no signifiquen res. Les estructures de govern autonòmic ens són hostils: Tv3 fa campanya contra el català, dins del cos de Mossos d’Esquadra sembla que la conselleria ja no hi tingui cap paper (o més val pensar això). L’escola catalana ha substituït la immersió lingüística pel Pla Bargalló i ja comença a impartir Islam en llengua àrab.

No deixaran cap canya dreta. Ho arrasaran tot. Neró governa Espanya i Àtila regna a Catalunya. Costa d’entreveure el final del túnel. Existirà Catalunya després d’aquests anys de govern processista i de radicalisme d’esquerres? Restarà en peu un xic de cultura, industria i prosperitat a les vides dels catalans? Angoixa pensar-ho però Podemos i els seus aliats catalans (i no parlo dels Comuns) aconseguiran bolivaritzar Catalunya. El somni industrial ha mort sota el somni veneçolà. La moderació i el centre polític han desaparegut. Un dia ens despertarem i no sentirem parlar català, no podrem treballar, ens faran abaixar la persiana mentre veurem el "nostre" President a tots els mitjans públics i concertats i, si tot va bé, a finals de mes podrem demanar una pagueta per comprar-nos una bossa de pipes. No ens arruinen, només dissenyen nous votants.