En defensa del llegat colonial

Per Jordi Aragonès

Totes aquestes manifestacions entorn al Black Lives Matters em generen diversos dubtes. Per una banda, no sé ben bé què volen o què pretenen aconseguir. Tal com va dir Tucker Carlson, si ara mateix el govern dels Estats Units d’Amèrica demanés als manifestants aturar les protestes a canvi de promulgar una llei que satisfaci les seves demandes, cap d’ells sabria què demanar. Per molt que diguin, els EUA no són un Estat racista, ans al contrari, són una democràcia exemplar. Per altra banda, veig que tot aquest ressentiment cap al llegat colonial és simplement un odi nascut dels discursos demagogs, propis del populisme barat, que gasta la nova esquerra postmoderna.

Totes les dinàmiques històriques han tingut coses bones i coses dolentes, fins i tot el capitalisme, durant la seva implantació, va deixar alguna cosa negativa. Ara bé, això no significa que haguem de fer una esmena a la totalitat. Els progressistes animen els americans a ressentir-se contra Colom. Ens animaran, doncs, a nosaltres, a empipar-nos contra els antics romans? Farem veure que nosaltres tenim mes a veure amb els ibers que amb els fills de Roma? Fins quan ha de durar la broma?

Anem a les fonts

Els antics deien Ex Oriente Lux (la llum ve d’orient) i certament no els faltava raó. El Jardí de l’Edèn estava a Orient. Mesopotàmia, la terra entre dos rius, el Tigris i l’Èufrates, on començà a desenvolupar-se una de les més grans civilitzacions de l’antiguitat, també nasqué a Orient. Sense anar més lluny, els fonaments morals d’Occident, és a dir, el pilar judeocristià i la seva escala de valors, també ens provenen d’Orient, a més a més, Jesús de Natzaret era nat a Judea, per tant, a Pròxim Orient.

Ja ha plogut molt des de l’antiguitat. Occident ha sabut adoptar tot allò que li ha calgut d’Orient com Roma va saber adoptar tot allò eficaç i bell de les altres cultures. I per això actualment és Occident la llum del món. Per això ara podem dir: Ex Occidente Lux. La civilització en majúscules és Occident —com diria l’historiador Niall Ferguson. Malgrat tot, el constant sentiment de culpa, de ressentiment cap el passat, imposat per certs corrents progressistes, ens impedeix veure les bondats que Occident va exportar arreu del món primer amb el colonialisme i, després, amb la pròpia voluntat occidentalitzadora dels pobles d’arreu de la Terra.

Mirem la part positiva

Si us plau, no us escandalitzeu abans d’hora, és clar que el colonialisme va tenir un costat fosc, és clar que té morts a l’esquena. Com morts a l’esquena té el liberalisme expandint-se a força de canons contra l’Antic Règim, com morts a l’esquena té el capitalisme, com morts a l’esquena té el comunisme, el nacionalisme o el sindicalisme. Tot això, però, no ens fa oblidar els notables avantatges i bondats del colonialisme.

Si llegim el llibre “Civilization: The West and the Rest” de Niall Ferguson, veurem que 6 grans “killer apps” occidentals han fet que la nostra civilització s’imposi sobre les altres des del segle XV i que, de fet, siguem el far del progrés civilitzador:

1. Competència: A l’Europa del segle XV hi havia una gran fragmentació d’unitats polítiques, no existia un gran imperi, una gran unitat política. Aquestes unitats competien entre elles i, per això, prosperaven acceleradament (bon argument euroescèptic, per cert) per sobre les altres nacions del món.


2. La revolució científica: El control de l’home occidental sobre la naturalesa li va permetre de crear tota una revolució tecnològica que li serví per sobreposar-se a les altres nacions del món.


3. El dret a la propietat privada: El dret a la propietat, més l’imperi de la llei, han donat a l’home occidental la seguretat necessària per viure tranquil·lament amb la voluntat d’aconseguir més propietats i bens.


4. La medicina moderna: Els avenços en medicina han atorgat una qualitat i esperança de vida cabdal per a la preeminència d’Occident al món.


5. La societat de consum: Ha permès un revolucionari augment del creixement econòmic occidental.


6. L’ètica del treball: Crear incentiu pel treball ha permès a Occident tenir una producció de qualitat i un esforç per millorar els fruits del treball.

Si llegim Ferguson veurem que aquests 6 pilars han fet d’Occident la civilització regnant al món; tanmateix, veurem també que aquests 6 pilars formen part de la identitat occidental. Una identitat que hem exportat mitjançant la colonització i les seves tres “C” (Cristianitzar, Comerciar i Civilitzar), una identitat occidental, al cap i a la fi, beneficiosa pel progrés humà de qualsevol poble que es pretengui civilitzat.

Per comprovar això que diem, podem veure que quan Japó al segle XIX va realitzar la Restauració Meiji va occidentalitzar-se. Quan l’Iran del Xa de Pèrsia va fer la modernitzador Revolució Blanca va occidentalitzar-se. Quan Xina i Mao al segle XX van reclamar el seu lloc al món, què van fer? Doncs, altra vegada, occidentalitzar-se. I és que, no ens enganyem, el comunisme neix a la sala de lectures del Museu Britànic de Londres, per tant, és també un fruit d’Occident. O, per exemple, anant a l’Índia, sense que els britànics haguessin estudiat i ensenyat als indis quina era la seva història, ni ells ni nosaltres coneixeríem ara mateix el passat d’aquelles gents. Ni els nacionalistes indis haguessin pogut reivindicar un passat que no coneixerien.

Prou ressentiment

Així doncs, parem de mortificar-nos pel nostre passat colonial, Europa va exportar la llei i la moral, va exportar la ideologia capitalista i la comunista, va exportar la moda i el gust, va exportar l’ordre i el progrés. I tot això no fou exportat només militarment. Els models d’èxit son perfectament assumits per tothom. Si entenem que Roma va fer una brillant tasca civilitzadora aconseguint que el bàrbar volgués esdevenir romà (perquè volia progressar) hem d’entendre, i agrair, que ara la resta del món vulgui copiar els nostres models occidentals. Aturem ja la broma de carregar-nos el nostre paisatge urbà enderrocant les estàtues dels fills predilectes d’Occident. Sobre el ressentiment no s’hi construirà mai res.