Els paranys de la multiculturalitat

25 d'octubre de 2023

Els paranys de la multiculturalitat

La idiosincràsia lingüística i cultural del nostre país seguirà tremolant per sobreviure en un món globalitzat que acostuma a anorrear les nacions sense estat

 
Per Brahim Yaabed

Les guerres mundials i la revolució industrial del segle passat, juntament amb l’emancipació de la dona occidental que frenà la natalitat, van obligar el Vell Continent a buscar mà d’obra forana. Alemanya apostà per treballadors vinguts de Turquia, França i Anglaterra, per citar només els països més grans d’Europa, varen escollir nadius de les seves colònies i ex-colònies.

Però, perquè els treballadors nouvinguts s’aclimatessin i es trobessin a gust, l’esquerra política en general, i la social-democràcia en particular, van impulsar polítiques d’immigració que permetien als treballadors nouvinguts portar els seus familiars de primer grau; conjutges, fills i pares. Aquesta iniciativa, però, no contemplava la capacitat econòmica dels treballadors a fer-se càrrec de les persones reagrupades. Per això, s’han hagut d’activar mecanismes d’ajudes socials.

El greu error d’aquestes polítiques del bonisme, suposadament progressista des del meu humil parer, és no haver-les implementades amb deures d’integració i respecte vers la societat d’acollida. Ans al contrari! Ens han venut, a través d’estudis universitaris, que les societats modernes són les que fomenten la convivència entre cultures i religions diferents. Ens han venut que la diversitat socio-cultural i religiosa ha d’encapçalar la defensa dels drets humans. Però, ai les, no havien previst fenòmens indesitjables com són els guetos que tenim en totes les ciutats, fruits de la manca de voluntat d’alguns col·lectius de nouvinguts a fer seus els valors humanistes i democràtics de la terra d’acollida.

Malgrat tot, crec que estem encara a temps d’esmenar les incongruències de les estratègies fallides dels grans països europeus i redreçar el rumb de les males gestions actuals de la immigració. Per assolir resultats efectius, però, Catalunya necessita tenir peremptòriament les eines per poder controlar les seves fronteres. I aquestes eines només les tindrà quan esdevingui un estat independent. Mentrestant, la idiosincràsia lingüística i cultural del nostre país seguirà tremolant per sobreviure en un món globalitzat que acostuma a anorrear les nacions sense estat.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.

Deixa un comentari

Enquesta

Atès que no s'ha obtingut cap resultat amb la taula de diàleg trampa, Pere Aragonès ha de dimitir i convocar eleccions?

Han votat 843 lectors

Meme