Eleccions neerlandeses: un altre món
21 de març de 2021

Som un país que té molt en comú amb els Països Baixos. Malauradament, a nosaltres ens regna l’anticapitalisme i el comunisme.
Per Albert Rocabruna
Del 15 al 17 de març es varen celebrar les eleccions pel parlament neerlandès, conegut com la Tweede Kamer. Els resultats indiquen una clara victòria del liberalisme i un parlament més fragmentat que mai amb 17 partits.
Per una banda, el partit de l’actual primer ministre no sembla afectat ni per la pandèmia ni pels escàndols coneguts com toeslag affair que van fer caure el govern només fa un parell de mesos. A més, els socioliberals de D66, i socis de Rutte, han crescut més que mai deixant l’esquerra amb 35 escons d’una cambra amb 150 representants. D66 ha copiat el discurs d’identity politics al més clar estil Democrat americà i ha incrementat les propostes per la lluita contra el canvi climàtic a qualsevol cost. Aquest canvi de rumb els ha funcionat meravellosament, han xuclat vots dels ecologistes i han esdevingut la segona força del país.
Per altra banda, ha començat a fer-se palesa la desfeta del principal partit de l’oposició (PVV), que durant més d’una dècada ha intentat liderar el discurs anti-immigració. Nogensmenys, tot indica que qui no vol més immigrants comença a estar esgotat d’un discurs aïllat i envoltat de friquisme. La solució pels més contraris a la Unió Europea, i farts de la gestió de la pandèmia de Rutte i companyia, seria Fòrum per la Democràcia (Forum voor Democratie o FvD). Són els veritables guanyadors, passant de 2 a 8 escons, creixent més que cap altre partit. Tanmateix, és una victòria amarga. FvD ha vist com els trànsfugues del seu partit, JA21, han obtingut 3 escons fent un discurs més moderat, seguint ideals clarament liberal-conservadors, sense haver de fer servir tics populistes i sense haver-se d’envoltar d’antisemites. Per tant, és JA21 qui podria, a llarg termini, acabar captant el vot dels descontents amb VVD sense fer el rebombori que voldria FvD o PVV.
Però, i als catalans, per què ens haurien de preocupar els resultats electorals dels Països Baixos? Som un país que té molt en comú amb els Països Baixos. Malauradament, a nosaltres ens regna l’anticapitalisme i el comunisme ens dicta què podem o no podem dir, o qui és bo i qui no. Potser hauríem de mirar cap al nord, i potser ens serà dolorós. Perquè ha de doldre veure que els neerlandesos tot i viure a un país de la nostra mida, ells poguessin desempallegar-se dels espanyols i nosaltres no. O centrar la seva economia en el comerç i la recerca, mentre nosaltres ens preocupem pel sol i la platja. Fins i tot, ha de doldre veure com un país, de la mida del nostre, pot evitar una decisió tant important com la dels eurobons. També, com a catalans, hem de veure quines corrents hi ha al cor d’Europa, per preparar-nos quan arribin a casa.
Els Països Baixos, amb el seu parlament híper-fragmentat, ens indiquen que la seva societat no és tampoc tant homogènia com ens volen fer creure a la caverna. És una societat de contrastos, com la nostra. Tanmateix, aquí dalt el liberalisme comença a comprar discursos que fins fa poc no sortien del continent americà, i els del BLM capitanejats a Nederland sota les sigles de BIJ1 han arribat a obtenir representació. També podem veure com s’afronten debats seriosos com la immigració o la substitució demogràfica i les diferents propostes per a controlar-la. Els Països Baixos són ben interessants, és dels llocs on el liberalisme impera, però el populisme no para de créixer. És dels llocs on hi ha més acceptació dels homosexuals, però a l’hora hi trobes un Bible Belt ple de fonamentalistes religiosos.
Per concloure, m’agradaria que penséssiu en els catalans que vivim a l’estranger, que hem de defensar el nostre país tot i veure que no funciona, i a l’hora ser tractats amb el nom del porc quan plantegem un punt de vista diferent als qui heu decidit quedar-vos a Catalunya. Si a Catalunya hi ha pogut regnar el liberalisme conservador i nacionalista amb Pujol durant dècades, per què ara no parar atenció i aprendre dels seus homòlegs europeus? Si de veritat volem ser l’Holanda del Sud i no pas la Veneçuela del Nord.
Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.
Enquesta

Atès que no s'ha obtingut cap resultat amb la taula de diàleg trampa, Pere Aragonès ha de dimitir i convocar eleccions?
Han votat 845 lectors