El suport als insuportables

 

Per Laura Ormella

Ha nascut un nou enemic a la pàtria catalana. Un inesperat monstre que ha trigat més de 5 anys en treure el cap i donar-nos una bufetada. Un nou Joker, Lex Luthor o Iron Monger. Un impediment que ha tornat a segrestar la possibilitat d’autocrítica d’una classe política que va més enllà de la perfecció divina.

Un motiu més per l'ANC per engegar la producció d'armament en forma de samarretes de coloraines que acabaran guardades amb orgull al calaix dels pijames. Es tracta del Supermalvat: “No Tenim Suport Internacional”.

Els partits botiflers (Junts, ERC i CUP), en un altre absurd intent de reescriure i d'interpretar la legislació internacional, supediten l'alliberament nacional a les posicions externes molt abans dels fets consumats que atorguen la possibilitat d'una votació dels estats membres de l'ONU per al reconeixement d'un nou Estat —amb o sense el permís d'aquell territori que l'ha controlat durant dècades o segles. Ara volen que pensem que no existeix la possibilitat de ser reconeguts de forma implícita, ja sigui per interessos econòmics, polítics, per venjança o, simplement, pels valors que conformen una societat amb criteri propi. Però millor no arriscar-se, no fos cas que ens donin quatre cops de porra o ens trenquin un dit.

 

Cínics i falsos

Sembla que durant l'etapa Romeva (2015-2017) es van malbaratar milers d'euros fent veure que es reunien amb els principals caps d'Estat. Ara la nova Consellera d'Afers Estrangers, Victòria Alsina, confessa que arreu del món es veia amb preocupació exercir el dret a l'autodeterminació per la via unilateral —tot i que ningú encara sabia que la CUP amenaçaria amb no aprovar els pressupostos del 2017 si no hi havia data per a un referèndum vinculant que no apareixia en cap full de ruta. Ens ho explica la nova consellera en format d'entrevista als Matins de Catalunya Ràdio —el mitjà de comunicació que odia les xarxes socials. Una explicació sense aportar ni una sola dada específica que corrobori l'última pastanaga del partit que, durant la campanya electoral, va defensar el mandat de l'1-O però que, al seu programa electoral, prometia realitzar un nou referèndum pactat amb l'Estat espanyol —i tot amb l'ajuda de la mateixa Europa que fa anys ens dóna l'esquena.

Així doncs, la nova normalitat, o més ben dit, la nova subnormalitat, és la de donar a entendre que el món funciona a còpia de donar la cara per aquells que mai han demostrat complir les seves promeses. Que el món dóna suport a qui plora més fort, al qui es queixa de manera més pacífica i al qui és incapaç d'explicar a la seva població què comporta una secessió unilateral i com es defensa. Sí, ens venen que el món dóna suport a qui no pot oferir res a canvi —a banda de lliçons de superioritat moral. Pretenen que els altres països facin la feina que ells mateixos encara no han fet. Clar que sí. Perquè la comunitat internacional reconegui un nou Estat, abans aquest s’ha de reconèixer a si mateix. Això encara no ha passat.

 

Venedors de fum i planys

Ara somiquen perquè no hi ha cap país que posi la mà al foc per una Generalitat que va deixar tirada la seva pròpia població a canvi del diàleg amb l’Estat que els domina. Un Estat que ni tan sols ha jutjat els 40 anys de dictadura catalanofòbica. Tot plegat és d’un cinisme de tal magnitud que només fa que augmentar el sentiment de rebuig i desconfiança internacional  cap als catalans. Si al final no han trencat, tan malament no estaran —pensen a les cancelleries europees. I és que ja ho sabem: tothom està encantat de fer un cafè de 3 hores cada dia amb aquell amic que es passa la vida queixant-se de la feina, però que ni tan sols s'ha fet un currículum per buscar-ne una de nova. És el company d'aventures que tots volem. El mateix que quan el truques per demanar-li un favor té 80.000 plans o es va quedar 3 dies sense bateria.

Per sort, aquest nou tripijoc, de ben segur, el veurem desmuntat els dies vinents a tots els mitjans de comunicació subvencionats com sempre que hi ha declaracions polítiques que no són certes. Els periodistes es barallaran per treure l'exclusiva, fiscalitzant als dirigents de tot color, i els catalans, com sempre, podran jutjar per si mateixos la veritable agenda política d'aquells qui han votat amb la pinça al nas.