Antisemitisme estructural, vulnerabilitat catalana

 

Per Toni Florido

Aquests dies hem conegut de la mà del The Guardian i El País la noticia que diferents polítics catalans han estat espiats mitjançant un software conegut com Pegasus. Aquest sistema s'infiltra en els mòbils dels seus objectius gràcies a la feblesa de les aplicacions, i a la feblesa dels seus propietaris.

Pel que fa a les aplicacions, WhastApp va patir una vulnerabilitat que va ser explotada pel software de malware, que mitjançant una videotrucada perduda era capaç d'introduir-se dins l'aparell telefònic atacat i residir en el seu sistema, amb capacitat per copiar les dades, així com de monitoritzar les accions generades en el dispositiu infiltrat i -atenció-  en el seu entorn (podia fer-se servir remotament per escoltar les converses on l'aparell era present).

Pel que fa als propietaris, la vulnerabilitat residia en la incapacitat de molts d'ells per mantenir un protocol de seguretat proporcional a les seves responsabilitats institucionals i les amenaces derivades del seu càrrec. Els dispositius atacats necessiten de l'acció humana pel seu èxit o fracàs. Si un cop detectada l'anomalia (una videotrucada anònima, un esporàdic i sobtat mal funcionament del sistema, la recepció d'un enllaç desconegut, etc) el propietari del dispositiu mòbil no pren les precaucions adequades o no segueix el protocol de seguretat adient, l'atac de Pagasus esdevé un èxit.

El Conseller Puigneró va seguir el protocol establert per evitar aquest atac, fet que parla molt bé del responsable de la ciberseguretat del govern i del país. No podem dir el mateix del President del Parlament, Roger Torrent, que fins que Whatsapp no es va comunicar amb ell no va saber que estava sent espiat. Com és possible que en un cas es seguís un protocol de protecció i en l'altre no? Pot ser que això hagi passat més cops i que fins i tot avui encara estigui passant? Per què una inspecció de seguretat rutinària no va detectar l'espionatge? Algú hauria de contestar aquestes preguntes.

Espero que els responsables de la seguretat en les comunicacions dels càrrecs institucionals catalans de primer nivell hagin fet una auditoria específica i urgent de tots els seus aparells mòbils, més enllà de les que -suposo- es fan de forma periòdica i regular. Òbviament, dono per descomptat que el President del Parlament no només ha canviat d'aparell mòbil si no també de número de telèfon.

La darrera vulnerabilitat que ha visualitzat l'afer de l'espionatge és la del biaix de percepció en alguns catalans de com creuen que són les coses en el món.

Alguns mitjans de comunicació catalans, alguns polítics i alguns opinadors, han considerat oportú destacar que l'eina feta servir per espiar els polítics catalans és d'origen israelià. En alguns casos -els menors- per subratllar el nivell de sofisticació utilitzat, perquè Israel és coneguda per la seva excel·lència en el camp de la tecnologia i la seguretat.

Però en la majoria de casos quan s'ha volgut destacar l'origen del software espia ha estat per girar el focus de la notícia, no sobre els polítics espiats o sobre qui va decidir aquest espionatge, sinó sobre l'Estat d'Israel. La fòbia d'algunes persones i institucions (encapçalada tristament pels telenotícies de TV3, i seguida per la munió de personatges, partits i entitats catalanes dedicades en exclusiva a deslegitimar l'existència del petit país jueu) és tan forta i irracional que ha facilitat la banalització i el blanquejament de l'espionatge sobre els polítics catalans, situant el centre de la notícia en Israel.

Per què una empresa (d'Israel o d'on sigui) no li hauria de vendre el seu producte de seguretat a l'Estat espanyol? Recordem que NSO només ven el seu programa Pegasus a Estats, i exigeix que sigui fet servir per combatre el terrorisme, el narcotràfic, la delinqüència organitzada o la pedofília. Un mal ús del seu programa és responsabilitat del comprador, i NSO es reserva el dret de vetllar per la seva reputació prenent les decisions que cregui sempre convenient. Però, de debò els catalans som tan ingenus i naïfs que creiem que algú no vendrà alguna cosa a un Estat de la Unió Europea com és Espanya? Quina visió de les relacions internacionals tenim?

En mig de la tempesta informativa sobre l'espionatge, Joan Roura va considerar oportú anar més enllà i fer públicament aquest comentari: "Israel, segons va voler creure l’ultranacionalisme català, havia de ser un dels primers estats en reconèixer la independència fallida de Catalunya. Ja havien venut a l’estat espanyol el Pegasus per espiar els que volien proclamar-la"

Israel com a centre d'una notícia on el tema principal deixa de ser -a ulls seus- les víctimes espiades, els espies i -sobretot i més greu- els motius que van motivar, justificar i autoritzar aquest espionatge.

Roura parla d'Israel i d'un "ultranacionalisme català", insinuant que Israel com a país no pot ser vist amistosament per ningú que no sigui una caricatura de radicalitat nacionalista. Aquesta generalització és pròpia de l'antisemitisme clàssic, que fa servir un fet anecdòtic per adjudicar la responsabilitat a tot un poble, i així poder justificar la seva desitjable desaparició. La carambola en aquest cas és complerta perquè serveix per no només atacar tot un país, sinó també per deslegitimar el nacionalisme català.

Curiosament, l'empresa NSO propietària del software, tot i que originària d'Israel ha estat propietat d'un fons d'inversió americà (Francisco Partners Management) entre el 2017 i el 2019, quan va ser adquirida per un altre fons d'inversió, aquest cop d'origen europeu (Novalpina Capital). Així doncs, per què la propietat americana i europea de NSO no ha estat important per aquests opinadors i periodistes que han 'investigat' sobre aquesta eina d'espionatge i en destacàven l'origen? Malauradament, per alguns avui és tan important la gota de presència israeliana en un projecte com ho era per a un 'cristià vell' en l'edat mitjana una gota de sang jueva.