Suprimim l'impost de successions

28 de desembre de 2020

Suprimim l'impost de successions

La mort d’una persona no hauria de ser un esdeveniment a taxar i a castigar el fruit de la suor dels nostres pares, avis o familiars més propers és impropi d’una societat moderna

 
Per Oriol Gès

El president Mas afirmava: “M’imagino Catalunya essent la Dinamarca del Mediterrani”. De prometre a complir, però, hi ha un bon tros per penedir. La paraula impost ve del llatí imponere, i són els diners que l’Estat imposa a cada ciutadà i a cada empresa per contribuir a la despesa pública, sovint, del tot improductiva. Els impostos poden ser directes, gravant les fonts de riquesa, propietat o renda; o indirectes, gravant la producció i el consum, com l’IVA i els impostos especials. En qualsevol cas, els impostos distorsionen la formació de preus i creen ineficiències. 

L’impost sobre successions és un tribut estatal cedit a les comunitats autònomes, que tenen una àmplia competència per a modificar-ne els tipus impositius. La majoria de comunitats han tendit a aprovar grans bonificacions; però el tribut és del tot desproporcionat quan les transmissions mortis causa es produeixen entre familiars de segon, tercer o quart grau, i sobretot quan no hi ha cap mena de parentiu, ja sigui per consanguinitat o per afinitat, entre el causant i l’hereu. L’impost sobrepassa els nivells d’allò que es considera usura, ja que el tipus marginal a Catalunya arriba al 34%.

Si les nostres rendes del treball i del capital ja tributen d’una manera progressiva sota l’IRPF, gravant-nos l’oci, el consum, el patrimoni mobiliari o immobiliari que puguem posseir i el rendiment que en puguem obtenir, és realment just l’impost de successions? 

Durant el cicle vital d’una persona, els ingressos que va percebent tributen any rere any, havent de pagar també pels rendiments dels actius i per la riquesa que ha anat acumulant. Uns béns que en vida del causant han pagat una gran quantitat d’impostos i que en continuaran pagant molts més en vida dels hereus. L’impost sobre successions, death tax o impost a la mort, és, per tant, una doble imposició encoberta, una segona o tercera capa d’impostos sobre uns mateixos béns

La perversitat d’aquest impost la veiem a l’hora de determinar la seva base imposable. Un dia abans de la defunció del causant, el valor real d’una finca és exactament el mateix que l’endemà de la seva mort. La transmissió d’un pis, de pares a fills, no implica cap valor afegit ni cap guany sobre aquest pis, que continua tenint els mateixos metres quadrats. I si no hi ha cap renda ni cap guany, no hi hauria d’haver cap impost.

De fet, l'impost sobre successions no existeix o és residual a més de la meitat de països de la Unió Europea, i únicament a Bèlgica i a Bulgària es recapta percentualment més que a Catalunya sota aquest concepte. I en relació a l’impost sobre el patrimoni, Catalunya és dels pocs territoris de la UE on hi continua existint. Un saqueig constant al contribuent català

Està comprovat que quan s’incrementa en excés la càrrega impositiva, entra en escena la perillosa enginyeria fiscal que tant perjudica les finances públiques. Recordem-nos de Françoise Hollande i de la seva ocurrència a l’hora d’establir un impost marginal a les grans fortunes del 75% sobre els ingressos que excedissin el milió d'euros. Aquest tipus d’impostos, lluny d’estar pensats per a generar nous recursos públics, es dissenyen per a penalitzar i castigar aquells professionals que tenen sous més elevats. Hollande pretenia augmentar la recaptació, però va aconseguir just el contrari, incentivant que les grans fortunes se n’anessin definitivament a l'estranger, fomentant així la fuga de capitals i de talent. Castigar l’esforç amb impostos exorbitants anima la deslocalització d’empreses, frena la inversió i convida a situar les seus centrals en zones de baixa tributació

Enguany, l’ERC de Pere Aragonès, amb el vist-i-plau de Junts per Catalunya, ha augmentat entre un 57% i un 773% l’impost sobre successions i donacions. Això en plena pandèmia. I els principals afectats són les més de 14.000 famílies catalanes que han perdut algun dels seus membres a causa de la Covid-19, patint de primera mà la fantàstica reforma del Sr. Aragonès. ¿Serà l’enèsima jugada mestra del “procés” per a continuar escanyant els catalans en un moment on precisament el que calia era suprimir l’impost a la mort?

Amb aquest augment, ERC torpedina una de les poques victòries polítiques de l’antiga CiU, i en particular, dels consellers Fernandez i Teixidó i Mas Colell, que aconseguiren una reforma que bonificava en un 99% les transmissions mortis causa entre parents de primer i segon grau. Observant els pressupostos de la Generalitat, durant el darrer any del Tripartit es recaptaren 898 milions d’euros provinents de l’impost sobre successions. L’any 2011, amb l’entrada del president Mas, la xifra es va reduir fins a 295 milions. Però a l’any 2016 el tàndem Mas-Puigdemont, amb el suport d’ERC, va introduir-hi unes esmenes per a incrementar l’impost, i finalment, la nostàlgia del Sr. Aragonès ens reconduirà als “millors” anys del tripartit.

Amb la nova reforma, una herència valorada en uns 500.000€ (dipòsits, un o dos pisos i un pàrquing) que rep un descendent de més de 21 anys i amb patrimoni pre-existent, el tipus efectiu passa del 0,75% fins al 6,58%. De tributar 3.765,44 euros fins a 32.876,97 euros. Un 773,12% més. L’elevada tributació per aquest impost fa que les renúncies a les herències s’hagin incrementat un 329% des de l’any 2007, i fins i tot durant el confinament, un 15% de totes les herències tramitades han resultat sense escriptura d’acceptació. 

Milton Friedman, Premi Nobel en Economia, afirmava que aquest impost pressuposa els individus sense cap relació entre si, obviant el concepte de la família, tan important al nostre país. La persona difunta que va estalviar i va esforçar-se ho va fer per poder deixar un futur millor als seus fills i als seus néts, formant part d’un nucli familiar. L'argument bàsic contra l’impost a la mort és moral. Grava la virtut, desanima l’estalvi i fomenta el malbaratament. Malgasta el talent de les persones capaces, tant de les que es dediquen a fer complir l'impost com de les que es dediquen a idear arranjaments per evadir-lo, incrementant així els elevats costos de recaptació i compliment per part del Govern. 

En definitiva, legitimar l’impost sobre successions ens allunya de les democràcies més exitoses del nord d’Europa. Havíem d’ésser la Dinamarca del mediterrani, oi? La mort d’una persona no hauria de ser un esdeveniment a taxar i a castigar el fruit de la suor dels nostres pares, avis o familiars més propers és impropi d’una societat moderna. Salvem Catalunya, tornem-la a fer rica i plena.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.