La guerra contra els homes

13 d'abril de 2021

La guerra contra els homes

Aquell home que abraça la seva masculinitat i la nodreix positivament és capaç d’assolir els objectius més grans: per tant, no us avergonyiu de ser homes

 
Per Georgina Belles

 
Obrar plegats

A la flor de la seva vida, el meu besavi Vitorino va patir una fatal caiguda d’un noguer, deixant la seva dona vídua i els seus set fills orfes de pare, entre ells el meu avi Francesc quan tan sols era un vailet. Sent de món rural, tingueren molt poques opcions: les sis germanes de l’avi varen ser enviades a servir de minyones a Barcelona, mentre que el petit Francesc va haver d’abandonar l’escola per posar-se a treballar. Podria escriure més d’una història familiar similar a aquesta, però el missatge principal rau en el fet que en el meu entorn més proper els homes i les dones han patit dificultats i han treballat conjuntament per superar-les. Així doncs, és natural que em negui a acceptar la narrativa hostil occidental al voltant dels homes per part de la cultural dominant: els homes són persones que han de ser respectades, i defensaré aquesta idea fins a les últimes conseqüències.

 
Privilegi masculí?

Els últims anys ens hem centrat en les problemàtiques que afecten les dones, amb la justificació que els homes sempre han tingut i continuen tenint el monopoli del poder i dels privilegis. D’aquesta manera, hem conclòs que és impossible que els fills d’Adam pateixin problemàtiques específiques del seu sexe que mereixin la nostra l’atenció, i avui dia és una idea socialment acceptada que el fet de néixer amb els cromosomes X i Y fa que senzillament tinguis la vida resolta, sense importar molts altres factors. La realitat, però, és ben diferent: els homes se suïciden quatre vegades més que les dones, constitueixen el 70% dels sensesostre i el 90% de les morts en l’entorn laboral (per no parlar dels soldats que durant tota la història han donat la vida per protegir-nos). A banda d’aquestes greus problemàtiques que s’ignoren completament, els homes també pateixen assetjament sexual i violència domèstica, i quan ho posen de manifest o bé se’ls ridiculitza o bé se li treu ferro a l’assumpte.

Desconec quina mena de privilegi masculí tingué el meu avi Jaume, que va treballar de mecànic durant llargs anys jornades de dotze hores diàries a un taller, per sobre de qualsevol de les noies joves actuals que diàriament es queixen a les xarxes socials de les opressions que pateixen pel simple fet de ser dones. Opressions com ara que un noi no els hi respongui els missatges, o que per contra, un home tingui la barra d’obrir-los la porta del cotxe. Tenir l’oportunitat d’estudiar i de treballar amb unes bones condicions laborals no hauria de ser privilegi, sinó un dret, un dret del qual cap dels meus dos avis va poder gaudir.

 
Retorn a l’entesa entre homes i dones

Occident s’ha convertit en un petit univers paral·lel en el qual la masculinitat és tòxica i les dones són víctimes, i de vegades és complex intentar ser permeable a aquesta propaganda constant. Les filles d’Eva continuem necessitant homes forts i responsables, perquè aquest anhel no és cap construcció social, ans al contrari, és quelcom innat. Tanmateix, si ets un baró i m’estàs llegint, et diré un secret: aquell home que abraça la seva masculinitat i la nodreix positivament és capaç d’assolir els objectius més grans. Per tant, no us avergonyiu de ser homes, perquè el món necessita bons homes, de la mateixa manera que necessita bones dones. Deixem de barallar-nos i comencem a treballar junts, tots en sortirem guanyant.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.

Un comentari a “La guerra contra els homes