Catalunya tornarà a ser rica i plena

11 de setembre de 2021

Catalunya tornarà a ser rica i plena

Els catalans patim especialment la desvinculació que viu avui la civilització europea i occidental, ens mirem al mirall i, com a poble, ens costa trobar resposta a les preguntes “què som?” i “cap on anem?”

 
Per Iker Freiria

Avui, 307è aniversari de l’heroica desfeta de Barcelona, m’embriaga una agredolça sensació de tristor i esperança. La nostra nau travessa les turbulències d’una època fosca, erma i decadent. Els catalans patim especialment la desvinculació que viu avui la civilització europea i occidental, ens mirem al mirall i, com a poble, ens costa trobar resposta a les preguntes “què som?” i “cap on anem?”. La nostra nau està a la deriva, després d’una llarga dècada de tempestes que ens han fet perdre el rumb. 

Aquestes tempestes ens han fet perdre molts elements valuosos pel camí. Malauradament, ja no podem dir que som un sol poble, una comunitat política emparada sota el mateix projecte de país. S’ha obert una esquerda que manté dividida la societat catalana en dues meitats. La cerca d’un Estat independent ha posat en seriós risc la nació.

Si la nau es manté a la deriva, sense un rumb clar, Catalunya està condemnada a estimbar-se contra les roques, a esdevenir una anècdota, un capítol de la història cobert per la pols dels temps

Malgrat tot, encara som a temps. Ara és l’hora catalans, com hem demostrat al llarg de la història cada cop que la nació s’ha trobat en risc, de redreçar la nau i reconstruir la nació ensorrada

Fem-ho atenent a allò que érem, som i serem: 

  • ÉREM. Catalunya, nació mil·lenària i al cor d’Europa. Els catalans hem omplert les pàgines de la nostra mil·lenària història forjant una identitat ben arrelada a la terra al llarg dels segles, de generació en generació, a través de la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions, els nostres valors ferms, la nostra estima a la terra, les nostres institucions (família, propietat i furs), la nostra naturalesa integradora i pactista, la nostra bona feina, en definitiva, a través de la nostra insubornable voluntat de ser, de ser catalans.

  • SOM. Sentim-nos hereus de les arrels que reposen sota els nostres peus i siguem dignes de la suor, la sang, les llàgrimes i els somnis dels avantpassats que, empesos per la fe, l’esperança i l’amor per aquesta terra, van aixecar Catalunya. Així, el present del país és el pont entre les nostres arrels i els nostres somnis i anhels, som fills del nostre passat i pares del nostre futur. És imprescindible, abans de plantejar-se què volem, que trobem què som, què vol dir ser catalans. Ser catalans és identificar-se amb una història i una identitat compartida, estimar i treballar la terra que trepitgem i sentir-se partícip del seu destí.

  • SEREM. La forja del futur d’aquest país comença avui. Preguntem-nos, doncs, què volem ser, cap on volem anar i sentim-nos tots plegats participis del destí de la nostra terra. Per fer-ho, haurem de deixar de banda les diferències i centrar-nos en allò que ens uneix com a poble. Hem de remar tots en la mateixa direcció en la cerca el futur brillant del nostre país, una Catalunya forta, arrelada, cohesionada, integradora, fraterna, fecunda, d’eina i feina, llar i terra de unes noves generacions de catalans que bateguen, estimen, treballen i somien.


En definitiva, arremanguem-nos tots plegats amb esperança, perquè aquí no sobren mans, sinó que en falten, en la forja d’aquesta nostra Catalunya que, si Déu vol, tornarà a ser rica i plena.

Tot per Catalunya, visca Catalunya!
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.