Atlantisme vs. Europeisme: el debat que decidirà la independència

19 de maig de 2021

Atlantisme vs. Europeisme: el debat que decidirà la independència

A Catalunya li convé actuar com a element desestabilitzador a Europa i apropar-se a Amèrica

 
Per Jordi Joan Calatayud

Les eleccions del 14 de febrer van consolidar el projecte dels partits del procés. Malgrat una altíssima abstenció, la qual demostra la necessitat imperativa de construir una alternativa independentista i nacionalista, el projecte anti-Espanya d'ERC, Junts i la CUP dominarà la política catalana uns anys més.

I sí, cal dir projecte anti-Espanya perquè fa temps que Catalunya no és el centre de les preocupacions dels partits del procés, els quals no es plantegen fer la independència ni a curt ni a llarg termini. La nova estratègia gira entorn de mirar constantment a Madrid i tractar de fer la contra el màxim possible.

Espanya té exèrcit? Nosaltres no en volem. Espanya té fronteres i un procés de naturalització? Nosaltres exigim regalar papers per tothom des del primer dia. Madrid abaixa impostos? Nosaltres els apugem. Ayuso i Almeida no toleren els violents d'extrema esquerra? Nosaltres els deixem parlar a TV3. Sembla que els senyors del procés han oblidat que el sentit comú és igual a Catalunya, a Espanya, al Japó i a Angola. Les bases per a construir una societat civilitzada són iguals en tots els racons del món.

 
Superar l’hispanocentrisme

Resulta curiós com els qui es diuen independentistes i progressistes tenen una mentalitat tan provinciana i arcaica. Qualsevol persona que ha recorregut una mica el món i que està al dia de la geopolítica actual té clares dues coses: que Espanya no pinta res en l'àmbit internacional i que a la Unió Europea li interessa menys la llibertat de Catalunya que a l'Estat espanyol.

La primera part ensorra totalment l'estratègia actual dels processistes. Espanya, com a país irrellevant a escala global, no té cap enemic a qui li interesse la seua caiguda. Trencar Espanya actualment no està entre les prioritats de cap país poderós del món. L'únic que estem aconseguint és espantar els inversors i generar inestabilitat, ja que l'únic company de viatge que tenim és l'esquerra radical i violenta espanyola. En altres paraules, estem espantant possibles aliats poderosos, els quals fugen terroritzats a cercar suport i estabilitat als braços de l’Estat espanyol.

 
Abandonar la UE: Independència plena i inversió de futur

D'altra banda tenim la postura de la Unió Europea. Resulta curiós com l'aparent defensora de la democràcia i la llibertat en el continent ignore totalment la qüestió catalana. Bo, curiós serà pels ignorants i els innocents que creuen de debò que la política internacional es mou per la democràcia i no per interessos. Els buròcrates de Brussel·les fa temps que tenen la intenció de crear un superestat europeu el qual, segons ells, ha de competir amb altres potències com els Estats Units i la Xina. D'ahí les sancions a països que encara volen ser sobirans com Hongria i Polònia, així com les presses per crear un exèrcit europeu que no depenga de l'OTAN i, en conseqüència, dels Estats Units. En aquest context i amb la ferma oposició a aquests plans per part d'alguns estats membres, només li faltava a la UE que es creen nous Estats per acabar de dinamitar el pla.

Precisament per això és necessari que Catalunya siga dinamita contra la UE. Així com Espanya no té grans enemics, Brussel·les sí que els té. Entre aquests enemics hi ha un de ben interessant i atractiu, els Estats Units, i més en concret el moviment Amèrica Primer encapçalat pel Partit Republicà. Hi ha una part del poble americà que està farta de rebre odi per part d'una Europa que, sense els Estats Units, no podria defensar-se i tindria moltes més dificultats per competir a escala global. A Europa s'ha popularitzat creure que els americans són analfabets i inferiors a nosaltres quan la realitat és a l'inrevés. Diem analfabet i paleto al país amb més premis Nobel al món quan nosaltres no som capaços ni d'inventar una vacuna contra la Covid entre més de 400 milions de persones.

I no parlem ja del revisionisme auspiciat pels mitjans de comunicació europeus, els quals pretenen vendre que la nostra cultura és europea i no occidental, com si viure en un tros de terra generara atributs culturals. L'ens cultural al qual pertanyem, encara que els irrite, és Occident. Occident està present a Catalunya, als Estats Units i a Nova Zelanda, per exemple, però no està present ni a Albània ni a Bòsnia, nacions que estan a Europa.

Més enllà de la independència, la realitat és que a Catalunya li convé actuar com a element desestabilitzador a Europa i apropar-se a Amèrica. El règim socialdemòcrata europeu va de capa caiguda i la seua mentalitat mediocre no pot competir amb l'ambició dels americans i els xinesos. La totpoderosa Alemanya no aconsegueix incrementar substancialment el PIB per capita des de la crisi del 2008, França està en decadència i a casa nostra depenem cada vegada més del turisme per culpa d'una desindustrialització alarmant.

A sobre, l'estratègia de Brussel·les pel sud d'Europa és dependre encara més del turisme barat i d'un funcionariat pagat amb el deute que compra el BCE a 0% d'interès amb els diners dels alemanys i els francesos. Un deute que esclatarà més prompte que tard quan la poca indústria que li queda a Europa no puga competir amb els productes americans i xinesos. Per què hauríem de voler formar part d'això?

Catalunya ha d'aspirar a ser més que tot això, a tindre ambició i futur. Hem d'aspirar a ser l'aparador de riquesa i prosperitat en una Mediterrània en decadència. En conseqüència, hem de ser la porta a la Mediterrània del líder d'Occident, els Estats Units. Amèrica és un país industrial, productiu, amb la tecnologia més avançada del món i en creixement exponencial. Nosaltres hem de crear un nou eix a Europa, un eix Barcelona - Londres - Washington DC que lidere les nacions occidentals lliures i pròsperes contra l'eix empobridor socialdemòcrata Berlín - París.

 
Cordialitat amb Rússia

Vull acabar l'article fent una menció al gran ós de l'est. No es pot ignorar que Rússia és un país amb corrupció i altres problemes, però l'actitud de la guerra freda adoptada per Brussel·les envers Moscou és totalment arcaica i anacrònica.

Vivim en un nou segle on Rússia passa a ser un actor secundari, però encara molt poderós, a escala global i on l'hegemonia es disputa entre els Estats Units i la Xina. Rússia és la nació de l'àguila bicèfala, la pàtria que mira tant a Orient com a Occident. Menysprear-la suposa que ella i tots els seus recursos acabaran als braços de Beijing. En canvi, si som cordials, guanyarem un gran aliat per Occident i l'ajudarem a deixar enrere els problemes que pateix actualment.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.