Xi Jinping s'enfrontava a Trump mentre la Xina refusava l’ajuda dels EUA

 

Redacció

La pandèmia de la Covid-19 ha tensat la relació bilateral entre els EUA i la Xina, les dues economies més grans del món, les quals s’han involucrat en tancaments diplomàtics com a venjança, sancions a la indústria, prohibicions de viatge i tota mena de restriccions.

Cobrint detalladament aquest conflicte, el llibre Rage, del periodista Bob Woodward, relata dues trucades telefòniques “històriques” entre el president dels EUA, Donald Trump, i el líder del Partit Comunista de la Xina, el president Xi Jinping.

Donald Trump claims to have found Bob Woodward book Rage 'very boring' https://t.co/EIub9K3fkP

— The Guardian (@guardian) September 15, 2020

La informació aportada al llibre de Woodward gaudeix de les afirmacions de Trump, tant mitjançant piulades a Twitter com a rodes de premsa, sobre com els EUA va oferir assistència “al 100%” a la Xina amb l’esclat del virus i com va ser refusada malgrat l’evident necessitat de Wuhan, ciutat on els habitants van haver de suportar 70 dies de ple confinament. Aquestes trucades van esdevenir-se el 6 de febrer i el 27 de març de 2020 i són la prova fefaent del deteriorament de la relació entre els EUA i la Xina.

 

6 de febrer: detraccions i calúmnies

Durant la primera trucada telefònica, Xi Jinping, segons s'apunta al llibre, “va agrair Trump” l’oferta d’ajuda dels EUA, “però va eludir la sol·licitud”, explicant que “estava ‘supervisant personalment’ els esforços del país per combatre el virus” i suggerint “que els EUA participessin en una missió de l’OMS a la Xina”. Tot i així, va ser la mà dreta de Xi Jinping, Li Keqiang, qui fou l’encarregat de supervisar la situació de la Xina des del gener d'enguany.

Reuters: Long-simmering tensions between the United States and China have hit boiling point at the UN over the COVD-19 pandemic, spotlighting Beijing’s bid for greater multilateral influence in a challenge to Washington’s traditional leadership.https://t.co/Jxkgb7L1uN

— Vincent Lee (@Rover829) September 16, 2020

Un altre dels factors que van deteriorar la relació “durant les setmanes posteriors a aquella trucada”, tal com exposa Woodward, va ser el constant bescanvi de “crítiques sobre l’origen i la gestió del virus”. Un fet al qual es va sumar un portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina conegut pel seu estil de diplomàcia combativa, Zhao Lijian, qui va “insinuar que el virus havia estat dut a la Xina per l’exèrcit estatunidenc”, calúmnia que Trump va titllar de “ridícula”.

 

27 de març: discussions sobre comerç

Durant la segona trucada, a jutjar la crònica Rage, Xi Jinping va recomanar a Trump algunes de les mesures preses per Wuhan, com ara el confinament o el distanciament social i criticant les prohibicions sobre els viatges dels EUA.

Tot i així, la tensa relació entre Pequín i Washington va desembocar en les discussions sobre comerç, motiu pel qual Trump va expressar que estava “rebentant-li el cul a la Xina”, i el Made in China 2025 –mencionat a Rage, “una estratègia de Pequín per a fomentar les competències autòctones en els sectors industrial i de l’alta tecnologia”.

D’acord amb Woodward, Xi Jinping va expressar que “la Xina estava sent oberta i transparent i que les seves accions salvaguardaven no tan sols la Xina, sinó també al món”. I pel que fa a la crítica contra la prohibició dels viatges, el líder del Partit Comunista de la Xina va demanar “als EUA i als seus funcionaris que no prenguin accions excessives que generin més pànic”, subscrivint-se al suggeriment de l’OMS de no reaccionar exageradament al virus xinès en el seu inici.

 

El refredament dels EUA i l’atansament de la UE

Finalment, i malgrat les reticències, la Xina va permetre que els investigadors estatunidencs s’unissin a un equip de l’OMS que va viatjar a Wuhan, tot i que controlant estrictament la visita. En altres notícies, Xi Jinping va arribar als titulars a causa de les seves crítiques contra la Unió Europea, malgrat que aquesta va intentar aprofundir en la relació amb la Xina mentre els EUA se n’allunyaven, al·legant que la UE necessita controlar la seva crisi d’immigració il·legal.