Xavi Rossinyol ('Planta Baixa' de TV3) promou la mort demogràfica de Catalunya

 

Redacció

Ahir, dimecres, el programa Planta Baixa de TV3 va fer ressò d’un petit estudi del 2017 de la Universitat de Lund (Suècia) sobre la reducció de la petjada ecològica individual i el seu lligam, entre d’altres, amb la natalitat. En aquesta opció, l’estudi es basava en “un altre estudi que va quantificar les emissions futures de descendents en funció de les taxes històriques, en funció de l’herència (Murthaugh i Schlax, 2009)”. Explicant que, atès el consum d’un individu a l’any, tenir un fill menys redueix en 58’5% tones anuals les emissions de CO­₂ a l’atmosfera. [Havíem incrustat un tuit de TV3, però la televisió pública l'ha esborrat.]

Tenir un fill menys és l'acció més eficaç per reduir les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera, segons un estudi de la @lunduniversity #PlantaBaixaTV3

▶ https://t.co/H98lEGxmCg pic.twitter.com/IFEycewYNx

— Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) July 14, 2020

Arran d’aquest estudi, o amb el propòsit de fer costat a les seves observacions, Planta Baixa va donar pas a un petit reportatge sobre Bàrbara Nicolau, qui “davant tota aquesta informació que mos donen ses persones científiques sobre sa crisi climàtica” es pregunta si cal “d’alguna manera lògica tenir fills ara mateix”. Unes declaracions que van encendre les xarxes socials i amb què el convidat Salvador Lladó, doctor en Microbiologia Ambiental, va valorar que “el que envien, si tenim empatia, és por. I la por bloqueja, normalment”.

 

En “vaga de tenir fills”

Aquest pensament que forma part de l’anomenat birth strike, o “vaga de tenir fills”, que ha començat a popularitzar-se al Regne Unit i altres països, però encara no de forma organitzada a Catalunya, recordant que la nostra taxa de natalitat és una de les més baixes del món, d’un 8’48% el 2018. Un fet que, unit al dramàtic 36’1% de la població que identifica el català com a llengua d’ús habitual segons l’Institut d’Estadística de Catalunya el mateix any, palesa la gravetat en què es troba la degradació del nostre poble.

Amb tot, els darrers entrebancs de TV3, i en general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb el seu suposat compromís amb “la promoció de la llengua i la cultura catalana”, com ja va constatar-se arran de les burles al filòleg i catedràtic Josep Maria Virgili a FAQS, alarmen un públic que veu cada vegada amb més indignació com la nostra televisió esbiaixa els continguts cap a un posicionament polititzat a favor del racisme dels “antiracistes” o el deliri catastrofista.

 

Qui és Bàrbara Nicolau?

L’entrevistada, Bàrbara Nicolau, abans de parlar sobre l’anomenada “vaga de tenir fills”, va participar a principis de gener en un reportatge d’El Periódico sobre “ecoansietat”, terme que associa l’ansietat i la depressió a les notícies catastrofistes sobre el canvi climàtic tant inveterades al tarannà de personatges com Greta Thunberg. Nicolau explicava haver necessitat d’ajuda psicològica arran de la creença que “no pots estar psicològicament bé si veus que la naturalesa i tot el que està al teu voltant està patint”.

Justament a partir d’aquesta escletxa psicològica, i durant la seva teràpia, Nicolau va sentir que era “el moment d’enfadar-se, parlar clar i reclamar justícia climàtica” fent-se membre del col·lectiu Rebel·lió o Extinció. Una entitat definida com a “moviment internacional que utilitza la desobediència civil no-violenta en un intent d'aturar l’extinció massiva i minimitzar el risc de col·lapse social” i que ha participat a diverses campanyes com ara Confinem els cotxes. Recuperem la ciutat.

Barbara és la líder a Catalunya del moviment Rebel·lió o Extinció. Una menjadora catastrofista que defensa que els polítics menteixen amb el canvi climàtic i que el món s’acabarà aviat.

Donar veu a qui pateix la inseguretat no, però als hippies que no els hi falti altaveu. https://t.co/bxTdWnwxJ0 pic.twitter.com/BnYTJXuq2L

— 3324.cat (@3324cat) July 14, 2020

Una campanya que, envers la situació pandèmica, es posiciona “en detriment de l’ús del vehicle privat” i amb la fita de “potenciar la capacitat del transport públic”. Transport que, en base a la seva tendència a l’aglomeració, seria totalment contraproduent respecte les mesures de seguretat adients per evitar contagis. L’entitat, però, demana a les administracions “un Pla de Xoc urgent per convertir les calçades en viari prioritari per vianants i bicis, a tots els carrers i accessos de les ciutats”. Clams certament relacionats amb els plans de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau i que ja ha procedit a dur a terme com s’ha pogut corroborar amb les pintades limitadores a l’Eixample.