Una altra víctima catòlica: la catedral de Nantes (França) en flames

Redacció

El passat 18 de juliol, la catedral gòtica de Nantes, a França, va ser malmesa i incendiada a propòsit per un voluntari de la diòcesi d’origen ruandès que hi exercia d’escolà des de feia quatre o cinc anys. L’immigrant, ja detingut, i que tractava de ser regularitzat mitjançant l’estatus de refugiat i a qui la mateixa comunitat religiosa li va oferir habitatge i feina, convidant-lo a col·laborar en la celebració de les litúrgies i en possessió de les claus de la catedral, va provocar tres focus d’incendi que van destruir un orgue del s.XVII, els vitralls que contenien restes de vidre del s.XVI i part de l’interior de la catedral, destruint així valuoses pintures i obres, de les quals se'n destaquen una de l’artista del s.XIX Jean-Hippolyte Flandin.

C’était l’un des plus ancien grand orgue qui avait traversé 400 ans d’histoire.
Une perte pour notre patrimoine et pour la communauté catholique de Nantes à qui va toutes mes pensées.
Si cet incendie est criminel, les sanctions doivent être exemplaires !https://t.co/fkAC8KqqQS

— Thierry MARIANI (@ThierryMARIANI) July 18, 2020

Malgrat que ja va ser detingut per sospita el mateix dia de l’incendi ―en ésser, per cert, l’últim individu que romania sol a la catedral― la detenció definitiva no va arribar fins dissabte, quan, d’acord amb el seu advocat, Quentin Chabert, “va confessar les acusacions fetes en la seva contra que, segons l’indicat pel fiscal, van causar destrucció i danys per foc” d’un incendi que va necessitar de 104 bombers per extingir. El càstig per l’incendi, d’acord amb la fiscalia del Tribunal de Nantes, serà de 10 anys de presó i una multa de 150.000 euros, segons l’article 322-6 del Codi Penal francès, atesa la gravetat dels danys causats a una catedral construïda durant cinc segles, i acabada el 1891.

 

Després de l’incendi

El pare Hubert Champenois, rector de la catedral des de fa set anys, va expressar desconcertat que Emmanuel, el nom d’identificació del detingut, “era força estimat” entre la comunitat. D’altra banda, l’advocat Quentin Chabert atribueix els fets a un “acte de follia”, afegint que l’immigrant ruandès, qui segons un treballador de la catedral, Jean-Charles Nowak, havia “patit molt a Ruanda”, està “consumit per la culpa i la vergonya”. Amb tot, crida també l’atenció que l’anomenada Lliga Africana de Defensa Negra (Ligue de défense Noire Africaine) celebrés l’incendi de la Catedral de Nantes titllant la comunitat d’esclavistes.

Oh ! Feu 🔥 sur #CathedraledeNantes ?! La #Cathedrale payée par les négriers nantais par l’argent de la traite-esclavage ?
Qu’à fait l’@Eglisecatho pour empêcher la déshumanisation de nos ancêtres?
Pas un sermon ni une Bulle de @Pontifex_fr pour les NÉGRES ! #LDNA
⬇️1/3 https://t.co/NncIJDS53u pic.twitter.com/z1WmaHUDFk

— Ligue de défense Noire Africaine (@LDNAOFFICIEL) July 18, 2020

Arran d’aquest incendi, esdevingut 15 mesos després del de la Catedral de Notre-Dame, han saltat les alarmes envers la seguretat dels centres religiosos cristians de França. El 2018, la policia francesa va denunciar 129 robatoris i 877 incidents de vandalisme en esglésies i cementiris; i només el 2019, l’Observatori del Patrimoni Religiós (OPR) va registrar 16 incendis: dues catedrals, tretze esglésies i una abadia. Això sense esmentar que en els primers set mesos del 2020, han estat 9 els edificis catòlics incendiats.

The Church of St Paul in Corbeil-Essonnes, which has served the Polish community of the town for 20 years, burnt down last night.

Two years ago the Church was tagged with aggressive messages.

We hope this was an accident and not yet another anti-Christian attack.

🇵🇱🇫🇷 pic.twitter.com/T8hBnJUIMQ

— Visegrad 24 🇨🇿🇭🇺🇵🇱🇸🇰 (@visegrad24) July 6, 2020