Turquia: la legalització de la violència contra les dones per protegir la família islàmica

Redacció

Analitzant la violència contra la dona durant la pandèmia de la Covid-19, el Ministeri de l’Interior de Turquia va concloure que, en la comparació entre els períodes de l’1 de gener al 10 de març i de l’11 de març al 20 de maig de 2020, els abusos domèstics s’havien reduït en un 7,2% i els assassinats de dones en un 45,4%. Uns percentatges que, malgrat tenir com a objectiu apaivagar la gravetat de la situació, es tradueixen en 88.491 casos de violència domèstica i 81 dones assassinades en gairebé cinc mesos.

#SONDAKİKA İçişleri Bakanlığı, yeni tip koronavirüs (Kovid-19) salgını döneminde dünya genelinde aile içi ve kadına yönelik şiddet olayları artarken, Türkiye'de bu olayların azaldığını bildirdi. pic.twitter.com/QKF0bWFu3m

— ilkhaber (@ilkhaber4) May 27, 2020

Basant les dades en un informe de la Jandarma (organització policial truca responsable del manteniment de l’ordre) del 2015, i amb “4 de cada 10 dones víctimes de la violència de gènere” a Turquia, la xifra total de víctimes ha augmentat en un 177,38% en un període de set anys. Passant de les 31.902 víctimes el 2013 a les almenys 88.491 registrades enguany segons la Jandarma i el Ministeri de l’Interior turcs. I amb gairebé 500 dones assassinades l’any passat.

Unes circumstàncies que haurien d’haver-se pal·liat amb un acord del Consell Europeu elaborat el 2011 i establert a Turquia l’any 2012, però que, en la radicalització de Turquia amb un president cada vegada més proper a Hamàs, ha resultat estèril.

Erdogan’s government is a sponsor of terrorism and should be treated as such under U.S. law. https://t.co/zTG1zkHyXD

— Mark Dubowitz (@mdubowitz) August 26, 2020

Turquia i la legislació de la violència contra la dona

El març, el Consell Turc de Jutges i Fiscals va decidir que les mesures legislatives, com ara les ordres d’allunyament i d’acord amb l’article 52, d’Ordres d’emergència de la Llei 6284 per protegir la família i prevenir la violència contra les dones, per a prioritzar la seguretat de les víctimes, haurien de ser avaluades de manera que no amenacin la salut de l’agressor. En paraules de Burcu Karakaş, periodista d’investigació i corresponsal de Turquia per l’emissora alemanya Deutsche Welle “en un context legal, la decisió del Consell és una violació de la llei”.

Despite rise in femicides, Erdogan faces pressure to withdraw from the Istanbul Convention | Director of MEI's Turkey Program @gonultol examines how some groups want Erdogan to leave an agreement aimed at preventing violence against women. https://t.co/7ejuD1GrWa

— Middle East Institute (@MiddleEastInst) July 28, 2020

Aquesta llei fa referència al Conveni d’Istanbul, un pacte europeu ratificat a Turquia el 2012 i defensat per Sumeyye Erdoğan Bayraktar –una de les filles del president turc i membre de la Junta directiva de l’Associació Dona i Democràcia–, que tenia per objecte general “prevenir tota forma de violència contra les dones”, però que ara els líders polítics turcs consideren deixar de banda afirmant que amenaça les “famílies tradicionals”; és a dir, les islàmiques. Especialment, després que la branca femenina del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) d’Erdoğan denunciés un columnista islamista, Abdurrahman Dilipak, per titllar de “prostitutes” les dones que feien costat a l’acord.

Arran dels fets, Erdoğan va condemnar l’insult i va demanar unitat en el partit, assenyalant que Turquia podria preparar la seva pròpia reforma per prevenir la violència contra la dona. De fet, el 2 de juliol, Numan Kurtulmuş, vicepresident de l’AKP, va expressar que la ratificació del Conveni d’Istanbul va ser una “equivocació” considerant la retirada de Turquia. Kurtulmuş al·lega, en conjunció amb altres esferes del partit, que els principals motius de la retirada serien “en primer lloc, la qüestió de gènere, i l’altra, l’orientació sexual”.