Donald Trump frena la guerra contra la història dels EUA

Redacció

Davant del Mont Rushmore, sota la mirada dels presidents George Washington, Thomas Jefferson, Abraham Lincoln i Theodore Roosevelt, el president Donald Trump va apel·lar al llegat dels pares fundadors dels Estats Units d’Amèrica: “Eren gegants estatunidencs de carn i os. Homes valents, les intrèpides accions dels quals van alliberar el més gran dels avenços humans que el món mai ha conegut”.

Lluny del que Xesco Reverter qualifica a TV3 d'una oratòria “apocalíptica i amenaçant” per l'apertura al Dia de la Independència dels EUA, el discurs amb què el president Donald Trump es va dirigir a la multitud de més de 7.000 persones davant de l’emblemàtic Mont Rushmore va ser una vertadera lliçó d’història nord-americana. Un discurs sobre els valors fonamentals dels EUA, avui obscurits pel que Trump va titllar encertadament de “nou feixisme d’extrema esquerra”.

Fins ara, arran de les manifestacions dels radicals d’esquerra, han estat derruïdes, desfigurades o malmeses gairebé 70 estàtues i monuments en homenatge a diversos personatges rellevants de la història nord-americana arreu dels EUA. Una activitat vandàlica que des del seu primer objectiu contra l’herència i el record confederat ha passat a atemptar irracionalment contra qualsevol estructura commemorativa dels homes que han construït el país. Inclosos Abraham Lincoln, Ulysses S. Grant i altres herois de la Unió que van lluitar contra l’esclavitud.

 

Mesures legals

Tal és la gravetat d’aquestes agressions a la història nord-americana que Trump va signar la setmana passada una nova ordre executiva amb la qual, segons va assenyalar el president durant el discurs de divendres, “les persones que danyin o desfigurin estàtues o monuments passaran un mínim de 10 anys a presó”.

Tot recordant, com es descriu a l’ordre executiva, que “destruir un monument és profanar la nostra herència comuna” i que la seva pertinença a “les generacions que ens han precedit i a les encara no nascudes” no les ha de fer ser “descartades pel caprici d’aquells enfervorits per les passions polítiques de moda”.

A Catalunya, alguns partits com la CUP o Podem han intentat importar aquesta guerra cultural contra la pròpia història, demanant enderrocar l’estàtua de Cristòfol Colom a Barcelona, malgrat que aquest intent ha causat únicament indiferència o incomprensió entre la ciutadania.