Sanchis entrevista Junqueras: les mentides del president d'ERC al descobert

 

Redacció

El passat diumenge, Oriol Junqueras, ex-vicepresident de la Generalitat de Catalunya, fruit de l'obtenció del permís de tercer grau, va fer la seva primera entrevista televisiva a TV3. Una hora dedicada a afalagar la seva magnificent bondat ―”el junquerisme és amor”, va recordar― en comptes de ser sotmès a preguntes incòmodes per part de Vicent Sanchis. De fet, el president d'ERC va agrair i defensar la gestió de la consellera Alba Vergés al Departament de Salut, considerant-la “una feina brutal, extraordinària i dificilíssima”. Ho recordem: una “feina extraordinària” que ha matat més de 12.600 catalans, amb un de cada tres morts a les residències de la gent gran, cortesia d’ERC, amb Chakir El Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Família.

Oriol Junqueras avala la gestió del govern en la crisi del #coronavirus "estant fent una feina extraordinària tenint en compte les enormes dificultats" "Ara hem d'aplanar les corbes de contagis i hem d'apel. lar a la responsabilitat dels ciutadans" Entrevista @tv3cat pic.twitter.com/owzKXSrhRx

— Núria Oriol (@Nurioriol) July 19, 2020

Encetant els motius del seu empresonament, i davant la decisió de lliurar-se a Espanya i no fugir, Junqueras explica que va acceptar la presó perquè, “entre altres coses”, li va permetre “avui estar aquí”. Al·legant que va fer el correcte, car si el tornen a empresonar, no en voldrà sortir de la gàbia espanyola. I tot a favor d’una pretesa independència que, realment, no formava part de l’agenda del partit del màrtir etern, ja que “tothom havia defensat que calia parlar, que calia negociar; i qui ho ha fet possible ha sigut ERC”, sosté panxacontent i amb mirada distreta.

 

Sotmès a les regles que imposa l'Estat espanyol

Quant al fracàs, al frau electoral, a la falsa declaració d’independència, Junqueras expressa que “en el plat de la balança”, “no hi podem ni volem posar res més que vots”, atès que l’altre plat de la balança “són les regles que imposa l’Estat”, les quals, malgrat ésser previsibles, desconeixien abans de donar el pas. És a dir, que la visió d’ERC sobre la independència era muntar un foc de salva amb el referèndum per conèixer aquestes “regles” que ara saben “clarament”, defugint en tot moment qualsevol intencionalitat de vertadera independència. O dit d'una altra manera, no hi havia res preparat, tampoc cap anomenada "estructura d'Estat" ni va haver-hi cap voluntat real d'exercir ni defensar la independència.

▶ Oriol Junqueras assegura que se sent orgullós d'haver convocat el referèndum de l'1-O, en una entrevista que va ser el més vist del dia (21,8% de quota) #JunquerasTV3https://t.co/Sxs5Et9XDu

— TV3.cat (@tv3cat) July 20, 2020

Un fet que Sanchis qualifica “d’excusa” i que encén un Junqueras que sembla ancorat en les dinàmiques penitenciàries. Expressant, amb to superb de perdonavides, que “si algú s’atreveix” a dir-li “que això és una excusa”, després de “xupar-se [sic] tres anys de presó, els ha de tenir molt ben posats”. Tot i així, Junqueras torna a baixar el to de goril·la entufat respecte el nou referèndum proposat pel president de la Generalitat, Quim Torra, defensant que “s’ha de fer quan estiguem en condicions de fer-ho i quan generem complicitats per guanyar-lo” amb les mínimes conseqüències que pugui imposar l’Estat. Un posicionament en absolut combatiu sinó lliurat a desenvolupar-se sota Espanya, i que, de fet, no contradiu en absolut l’honestedat de l’ex-vicepresident, malgrat el seu cinisme habitual i el gaudi de la derrota amb narcisisme.

 

El lliurat Junqueras no ho tornaria a fer

Oriol Junqueras pivota al voltant d’un planeta que és ell mateix, on la font d’atracció magnètica és la seva sublim bondat, gairebé miraculosa, impossible de percebre per aquells qui el seu partit condemna, però que rere les estrades en rellepa els peus amb una beata i total subordinació. Prova d’això és el reiterat “orgull” de l’ex-vicepresident remembrant amb tics de megalomania “els visca la República, cridats des de les finestres dels altres mòduls” (si no se'ls inventa) quan “passava pel carrer principal” de la presó. Com si Ell, “que és una bona persona, que és una persona honesta, que sempre ho ha sigut” i que “el país sencer ha tingut ocasió de comprovar-ho”, fos l’estendard de la democràcia i de la llibertat. O pitjor encara, de Catalunya. I tot el contrari, a la llum de l'absència de fets.

Gràcies per aquesta nefasta entrevista @junqueras. Si algú tenia dubtes de que no estaves bé del cap, ara ja sap la resposta. Has mentit en TOT. EN TOT.

— Laura O. 🔪🔥 (@Ormellix) July 19, 2020

Una bandera esparracada que ni tan sols és capaç de respondre a la pregunta de Sanchis sobre si “ho tornaria a fer”, reiterant fins tres vegades la convicció en el seu treball “per la llibertat, per la justícia, pel bé comú, pel benestar de la gent”. Junqueras, esverat, fuig d'estudi i no gosa respondre la pregunta, insistint en què tal demanda va ser resposta davant dels tribunals, a causa de la seva “honestedat”. No vol respondre-la perquè ―sant tornem-hi― és “una persona honesta”. Perquè ser honest comportaria acceptar públicament que no creu en Catalunya, que el seu independentisme “del moll de l’os fins a la punta de l’últim pèl” passa tan sols pel “compromís” de “fer un referèndum molt ben fet” i “arribar al 27 d’octubre”, que “és el que havíem de fer”. Això ho afirma un Junqueras grandiloqüent, fent-se el pinxo, aquell mateix que va sentenciar el 2013 “Doneu-me 68 diputats i proclamo la independència”.

 

"La maldat té la seva pròpia lògica interna"

La lògica de Junqueras gira entorn a l’honestedat absoluta, gosa puntualitzar constantment. Tal és aquesta lògica, que quan Sanchis li pregunta què respondria si algú li digués “és que vostè em va trair”, respon que “és impossible”. Per què? Perquè, a banda que “és impossible que algú digui ‘l’Oriol és una mala persona’”, perquè la pregunta ha estat formulada, tot i que hipotètica, en primera persona per en Sanchis i, personalment, Junqueras no ha traït Sanchis... L’honestedat directa de Junqueras l’impedeix immiscir-se en coses que no són certes, com ara el vertader paper d’ERC en la independència de Catalunya o les dreceres que Junqueras troba en les preguntes per esquivar la concreció. Perquè, en paraules de l’ex-vicepresident, “certament, la maldat té la seva pròpia lògica interna”. Tanta honestedat s'agraeix, sobretot perquè retrata el sinistre historiador. Quina impostura, quantes mentides per intentar tapar i reescriure la veritat.