S'alliberen 556 km de peatges a Catalunya: la Comissió Europea ja demana un nou sistema de pagament per ús que penalitzi les emissions de CO2

 

Redacció

A l'abril de 2012, va començar la campanya popular del #NoVullPagar. Nou anys més tard, 556 quilòmetres d'autopista queden lliures de peatges a Catalunya, els quals comprenen l'AP-7, l'AP-2, la C-32 Nord i la C-33, mentre que 120 quilòmetres d’autopistes i autovies de pagament continuaran sent de pagament, és a dir, els peatges que es mantenen són el de la C-16 al túnel del Cadí i al Bages, els túnels de Vallvidrera i el de la C-32 entre Castelldefels i el Vendrell.

 

Espanya ens roba i la Generalitat també

Aquests últims peatges de pagament, pertanyen a vies que són propietat de la Generalitat i que Abertis encara en té la concessió per a uns anys més. Això no obstant, tot i que el govern de Pere Aragonès (ERC) reclami al de Pedro Sánchez (PSOE) que rescati també aquests últims, Jordi Puigneró (JxCat) ha sortit a recordar que el rescat suposaria uns 1.500 milions d’euros o, dit d’una altra manera, el 10% del dèficit fiscal anual que té Catalunya.

1€/habitant és un valor orientatiu. Incloent repavimentacions cada 10 anys, serien més de 1€/habitant, però sense mai superar el 10€/habitant.

— Andreu Canals (@andreucanals) August 31, 2021

A tot això, els catalans han sufragat empreses parasitàries com Abertis, la qual per exemple va ser-li concedida l'adjudicació del tram entre Tarragona i Martorell i que costant 42 milions d'euros ja havia recaptat 2.170 milions d'euros el 2013. Al seu torn, les concessions d'aquestes empreses han estat atorgades per la Generalitat de Catalunya i successivament prorrogades, sent també objecte de portes giratòries. Paral·lelament, Abertis, CaixaBank i Ferrovial han tingut presumptament vinculacions amb el cas Palau; i el mateix 2012, Abertis va denunciar els conductors que no volien pagar l'abús dels peatges i el govern d'Artur Mas (aleshores CiU, avui PDeCAT) va posicionar-se a favor de l'empresa.

Amb tot, en el moment del venciment de les concessions, tant l'Estat espanyol com la Generalitat no van finalitzar l'extinció del contracte, sinó que han prorrogat la bicoca de recaptar diners a costa dels ciutadans. En aquest sentit, recordar que l'Estat espanyol va negociar amb Abertis que es fes càrrec de les autopistes deficitàries de Madrid a canvi d'una pròrroga per vint anys dels peatges catalans.

 

Com va començar el #NoVullPagar?

Amb l'ànim que Abertis retornés els diners indegudament cobrats, la campanya popular del #NoVullPagar va sorgir amb el moviment espontani d'un veí d'Anglès (La Selva), Josep Casedellà, va plantar-se una nit i no va voler sufragar el que considerava injust per ja pagat, iniciant així una desobediència civil real i efectiva.



Posteriorment, l'ex-diputat Uriel Bertran (SI) va viralitzar també un vídeo, en què exposava com calia passar el peatge de Vilassar de Mar. Consistia en comunicar "No vull pagar" al cobrador i dir que no volies cometre cap infracció viària i, per tant, que calia posar en verd el semàfor de la tanca. Bertran (SI) aleshores va apuntar que si hi havia retenció il·legal per part d'Abertis, s'havia de trucar als Mossos; i atès la pressió exercida, el cobrador finalment obria la tanca, posava el semàfor en verd i ja es podia circular sense cap problema.



 

I ara què?

L'oposició de Catalunya de fer-se càrrec del dèficit de les autopistes madrilenyes, finalment no ha estat perquè el govern ha posat fi a la injustícia sinó per la fi d'una concessió. I ara, comença el capítol del desmentellament de l'estructura física dels peatges i el debat de com s'efectuarà el manteniment de les carreteres a partir del 2024.

Tant els governs espanyols com català apunten que compliran amb les normes europees, les quals sostenen que la Comissió Europea vol que el 2024 s'estableixi una nova forma de pagament que assumeixi el principi que paga qui utilitza les infraestructures i qui més contamina en CO2.