Roses, Barcelona i Premià de Mar: focus d'ocupació il·legal

Redacció

Arran d'un vídeo a les xarxes, el passat dimecres, presumptament, un matrimoni d’edat avançada va arribar a la seva residència a Roses (Alt Empordà) i va trobar-hi un immigrant, de nacionalitat i situació de regularitat desconegudes, que havia decidit irrompre i romandre en l’habitatge indefinidament. Després d’una conversa, els propietaris van haver de marxar sense que la policia hi acudís i, per descomptat, sense deixar de pagar la hipoteca i els subministraments en benefici de l'okupador il·legal.



A banda dels presumptes fets que mostra el vídeo anterior, la usurpació dels habitatges de segona residència a Roses és una realitat que s’ha multiplicat vertiginosament almenys des del 2019 amb la intenció d’estafar a futurs llogaters. Irrompent a la força, els ocupes canvien el pany i s’apropien de la residència per després llogar-la als turistes per sota dels preus convencionals a través d’Internet. Un delicte que, segons l’article 249 del Codi Penal, es castiga amb pena de presó de sis mesos a tres anys, però que es reduiria a multa d’un a tres mesos “si la quantitat d’allò defraudat no excedís dels 400 euros”, preu que aquests representants del moviment okupa acostumen a fixar com a lloguer pels immobles usurpats.

Són lladres que entren per saquejar l'habitatge de segona residència, canvien el pany i se l'apropien per llogar-lo per internet a estrangers. Aquest tipus d'ocupacions s'han disparat i en treuen com a mínim 200 euros per setmana. https://t.co/YvBzPHQNwk

— Ràdio Girona - SER Catalunya (@SERGirona) April 1, 2019

 

Més casos d'ocupació il·legal

Altres episodis similars els podem trobar a Barcelona, amb una quantitat exponencial d’edificis ocupats per drogodependents, delinqüents i il·legals ―així ho testimonien els documents gràfics que aporten els veïns a les xarxes socials―o a Premià de Mar. Sent necessari destacar la polèmica en aquesta localitat del Maresme, on un grup de veïns esgotats, titllats de racistes per l’esquerra i amb dos d’ells detinguts al juny pels Mossos d’Esquadra, va apedregar els tres immigrants que ocupaven il·legalment un habitatge. Tals ocupes, a més d'il·legals, s'han considerat responsables de diversos robatoris i delictes d'agressió i agressió sexual perpetrats al municipi.

🔷 Detectat incident greu a 📍Premià de Mar entre veïns i joves estrangers.

🔺 Els enfrontaments s’han produït en un context de màxima tensió després dels fets dels últims mesos. pic.twitter.com/nnzO9SpYpe

— Helpers [BCN] (@BCNHelpers) June 14, 2020

Mesures legals i ciutadanes

La usurpació il·legal de béns immobles constitueix un delicte que figura a l’article 245 del Codi Penal i amb què es castiga en l’apartat primer “al qui amb violència o intimidació de les persones ocupi una cosa immoble o usurpi un dret real immobiliari de pertinença aliena” amb “pena de presó d’un a dos anys”, fixada arran de “la utilitat obtinguda i el perjudici causat”. I al segon apartat, “al qui ocupi, sense l’autorització pertinent, un immoble, habitatge o edifici aliens que no constitueixin domicili, o s’hi mantingui contra la voluntat del seu titular”, “amb la pena de multa de tres a sis mesos”.

El febrer d’aquest mateix any, el Parlament de Catalunya va aprovar el nou Decret Llei 17/2019 de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, amb els vots a favor de JxCat, ERC, comuns i la CUP. Un decret que obliga als tenidors a oferir un lloguer social no inferior a set anys a la “població més desafavorida econòmicament” abans de procedir amb “determinades demandes judicials”, segons l’article 5.2 del Decret, o amb “qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d’un deute hipotecari i a les demandes de desnonament”. És a dir, que no només els ocupes il·legals podran optar per esdevenir llogaters, sinó que les mesures judicials contra els infractors en “situacions d’emergència social”, segons la modificació de l’apartat 3 de l’article 41 de la Llei del dret a l’habitatge, “caduquen, un cop transcorregut el termini màxim de sis mesos per dictar la resolució, si aquesta no ha estat dictada i notificada”.

Amb els darrers antecedents, però, i atès que els mateixos okupes alenteixen l’aplicació de la llei ajornant identificacions i testificacions, inculpant-se en massa per engreixar la paperassa i altres martingales, la defensa i la seguretat de la propietat privada queda desemparada i en mans dels mateixos catalans. Unes circumstàncies, junt amb el combustible per ganduls de l’Ingrés Mínim Vital, creadores d’un enemic a combatre que, aprofitant-se de la permissivitat i la inconsciència del processisme envers la immigració i la ocupació il·legals, amenaça amb destruir Catalunya.