Raquel Casesnoves, especialista demolingüística, afirma a El Temps que 'correm el risc d’irlanditzar la llengua' catalana i que la castellanització sigui irreversible

21 de desembre de 2021

Raquel Casesnoves, especialista demolingüística, afirma a El Temps que 'correm el risc d’irlanditzar la llengua' catalana i que la castellanització sigui irreversible

El futur de la llengua catalana és greu fruit de l’impacte de la immigració, atès que es podria irlanditzar el català: l’irlandès és la llengua oficial a Irlanda però no la parla ningú

 
Redacció

Divendres passat, 17 de desembre de 2021, la periodista Violeta Tena (El Temps) va entrevistar Raquel Casesnoves, especialista demolingüística, qui ha afirmat al setmanari El Temps que 'correm el risc d’irlanditzar la llengua' catalana i que la castellanització sigui irreversible.

 
La immigració no crea nous catalanoparlants

Raquel Casesnoves es dedica a la demolingüística, que és la disciplina a que estudia la demografia aplicada a la llengua, la qual neix com una subdisciplina de la sociolingüística. Així mateix, l'acadèmica estudia preveure què passarà en el futur si els indicadors demogràfics actuals foren els mateixos. En aquest sentit, mentre les estadístiques estudiades fan projecció de la població, els sociolingüistes fan projeccions de parlants d’una llengua.

Casesnoves, doctora en antropologia per la Universitat de Montreal, és professora al departament de filologia de la Universitat de València, ha comunicat a El Temps algunes dades alarmants basades en la intersecció entre llengua i demografia. Així mateix, comenta que el futur de la llengua catalana és greu fruit de l’impacte de la immigració.

D’una banda, tenim els immigrants que venen del nord d’Europa, que generen les seues pròpies comunitats i que no tenen cap interès en integrar-se lingüísticament. Viuen en el seu món, segons sosté l'acadèmica.

D'altra banda, hi ha els immigrants que venen amb intenció de treballar; que arriben, en la majoria dels casos, en edat fèrtil; i tenen interès en integrar-s’hi. A més, és diferent el que ve del nord d’Àfrica que el que ve de Sud-Amèrica, perquè aquest darrer ja té una llengua: el castellà.

 
Cal parlar en català sempre

Per tant, tal com proposa la sociolingüista, és molt important saber quins usos lingüístics fan aquesta gent i dissenyar estratègies per incorporar-los. De moment, les projeccions de l’INE preveuen que es continuarà creixent la població i aquest creixement es farà sobretot, a costa de l’increment de la immigració, perquè el saldo vegetatiu és negatiu.

Per aquest motius, Casesnoves proposa que cal que aquests immigrants s’integrin lingüísticament al català i transmeti la llengua als seus descendents. I això, admet que és molt difícil perquè a la mínima els catalanoparlants canvien de llengua i es passen al castellà.

En cas contrari, augmentarà el nombre de persones que tenen coneixement de la llengua catalana però en pot disminuir l'ús. Aquest argument és esgrimit per alertar del risc d’irlanditzar la llengua catalana: l’irlandès és la llengua oficial però no la parla ningú.

Per tot això, Casesnoves conclou que Alacant capital està perduda, doncs hi ha territoris del País Valencià on el procés de castellanització és irreversible.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots fer servir tags i atributs HTML:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Enquesta

Atès que no s'ha obtingut cap resultat amb la taula de diàleg trampa, Pere Aragonès ha de dimitir i convocar eleccions?

Han votat 699 lectors

Meme