Mas-Colell, derrotat: abandona la independència i aposta per ERC

 

Redacció

Les afinitats anti-catalanes i contra la independència de Catalunya entre ERC i Andreu Mas-Colell, l’ex-conseller d'Universitats, Recerca i Societat en l'últim govern de Jordi Pujol i d'Economia i Coneixement en el dos governs d'Artur Mas, no són pas cap misteri. De fet, i durant una entrevista amb VilaWeb, obstinant-se en el “possibilisme” que tot ho regeix en els horitzons de Mas-Colell, ha esmentat que “Catalunya és massa petita per crear cap oportunitat”, veient difícil, indiscutiblement i repetitivament, la independència. A més, l’ex-conseller manifesta clarament la seva advocació per ERC, els dirigents de la qual considera “sensats i possibilistes”. Perquè ―de nou― “Catalunya necessita molt possibilisme”.

 

Andreu Mas-Colell: 'Ara és l'hora d'Esquerra' I Per @andreubarnils https://t.co/535ar7vtmN

— VilaWeb (@VilaWeb) July 19, 2020

Segons la perspectiva derrotista de Mas-Colell, qui sempre va ser un “sociovergent [sic] frustrat”, l’única via hàbil perquè “Catalunya sigui catalana i Catalunya sigui pròspera” és el pacte fiscal amb Espanya. Tota altra opció, sigui un referèndum o una declaració unilateral d’independència, no li sembla que pertanyi a “l’àmbit del possibilisme”. O en altres paraules, que, en mans de grans candidats possibilistes com ERC, el futur de Catalunya depèn de les vegades que sigui capaç de cedir en una reducció a l’absurd que, paradoxalment, l’extirparia de qualsevol opció raonable de futur.

 

“Ara parlarem català”

Tot reprenent el seu passat entre les files de CiU, creu que, mentre “la tradició convergent” s’aclareix “sobre quina és la seva via”, “Catalunya necessitaria un centre-dreta tan pragmàtic com ara ho és Esquerra”, malgrat veure en la figura de Carles Puigdemont “el referent”, car és “qui té capacitat de lideratge”. Un lideratge al capdavant d’una Catalunya independent de vuit segons d’història i amb els fets de l’1-O que Mas-Colell, partidari que “no s’havia de tirar endavant”, rebaixa a la categoria de “simbòlics” i l’impacte econòmic dels quals, a costa del “fonamentalisme” de tenir “la bandera molt alta”, “el possibilisme no hauria tingut”.

Són les declaracions d’un Mas-Colell derrotat. Recorda enyorar Catalunya durant algun dels 26 anys de la seva estada als EUA com a professor d’Economia a les universitats de Berkeley i Harvard. Talment, com a “immigrant” que “té el cap a la Plaça Major del seu poble” i que “seguia els temes d’aquí segurament amb més passió que els nord-americans”, però que queda en la nostàlgia d’una fuita llunyana del terreny patri palesa en un entorn familiar plurilingüe de tres fills i una muller, on tan sols la filla més petita, en la tornada a Catalunya el 1995, va demanar “anar a una escola catalana” i que, com recorda Mas-Colell, li va dir al seu pare: “ara parlarem català”.

 

Amagat darrere del fals possibilisme

Tant el possibilisme com l’aposta per ERC com a projecte polític “sensat” de Catalunya passen, de forma irremeiable, per la mort del nostre poble. Sigui arran d’una llarguíssima cadena ―en sentit literal―de possibilismes que denigren la nostra credibilitat com a nació, o de l’anti-catalanitat que ferumeja de la fossa sèptica dels nostres propis mitjans i representants polítics. Agents que boicotegen a matadegolla els catalans des de la vacil·lació en enfrontar-se a la realitat, atès que no cerquen resultats sinó el gaudi permanent de la derrota. Potser, perquè, tot fent una analogia de les paraules del teòric de la microeconomia Andreu Mas-Colell respecte el seu camp d’estudi, no hem “treballat mai en coses empíriques” per considerar-les “massa difícils”.

Veure Mas-Colell com a suporter d'ERC em sembla molt definitori de la situació política que vivim.

— Enric Pujol C. (@EnricPujol1960) July 19, 2020