Lukashenko, l'últim dictador d'Europa: crònica del frau electoral a Bielorússia
12 d'agost de 2020

La principal candidata de l'oposició, Svetlana Tikhanovskaya, va obtenir el 9,9% dels vots; la dictadura, el 80%
Redacció
És difícil creure que Alexander Lukashenko, president de Bielorússia, podrà conservar el seu sobrenom gairebé afectuós de Batka (pare), després de la seva reelecció el passat diumenge 9 d'agost de 2020 en una votació presidencial manipulada ―pràcticament una farsa― que va provocar protestes violentes als carrers d’arreu del país. I malgrat les afirmacions sobre la seva fuga, “l’últim dictador d’Europa” va sobreviure la nit de la revolta. Tot i que el seu règim s’apropa a la seva fi.
На этих кадрах хорошо видно, как милиция, как она заявляет, «не применяет» водометы и светошумовые гранаты. Собрали главное за этот вечер из Беларуси pic.twitter.com/8a8QSkEw94
— Дождь (@tvrain) August 9, 2020
Lukashenko ha presidit Bielorússia des del 1994 i, sota el seu govern, el país ha continuat sent un estrany híbrid capitalista-soviètic. Encara hi ha carrers amb el nom de Marx, la policia de seguretat política s’anomena KGB i les grans empreses estatals dominen gran part de l’economia, tot i que també hi ha un creixent esperit d’emprenedoria. El seu control personal del país ha estat basat en les eines clàssiques del dictador: forces de seguretat lleials i extensives, una elit amb més per guanyar de la seva supervivència que no pas d’una fugida i una població que subscriu l'estabilitat a canvi de docilitat ―sense perspectives d’èxit si se’n resisteixen.
Una oposició esperançadora
Lukashenko només va tenir un vertader rival en les eleccions: Svetlana Tikhanovskaya, una dona de 37 anys que va decidir presentar-se com a candidata quan el seu marit va ser arrestat per postular-se contra Lukashenko. Svetlana no tenia experiència política ni cap manifest més enllà de voler enderrocar el Batka i celebrar unes eleccions noves, lliures i justes. No obstant això, va demostrar ser una candidata inesperadament popular, amb un autodomini, un coratge i un missatge dels quals va fer-se’n ressò els bielorussos que ja n’havien tingut prou.
They arrested her husband, they threatened to take her kids, they detained her campaign staff —
Svetlana Tikhanovskaya is running against the dictator of Belarus in the country’s presidential election. Protest for democracy in Belarus. pic.twitter.com/6gGGLXCmoV
— Kareem Rifai 🌐 (@KareemRifai) August 9, 2020
Lukashenko, de 65 anys, semblava menys confiat durant aquestes eleccions i, en certes ocasions, visiblement incòmode. Les seves afirmacions que “forces estrangeres” estaven rere l’oposició política, afegint-hi la detenció de 33 mercenaris russos aparentment en direcció a l’Àfrica amb motiu d’un presumpte complot infame, van ser contraproduents i extravagants. La campanya electoral de Tikhanovskaya, junt amb senyals de consternació i divisió dins del règim, van permetre al poble de Bielorússia imaginar un futur sense Lukashenko.
El frau i la presumpta desaparició de Tihanovskaya
Per conseqüent, el dictador va articular tots els ressorts de coerció. Minsk va esdevenir un camp armat quan els antiavalots i les unitats de l’exèrcit hi van ser dutes d’arreu del país. Després d’un dia de manipulació electoral intensa i evident, observadors independents amb l’accés denegat i vots comptats en secret, es va anunciar que Lukashenko no només havia guanyat les eleccions, sinó que havia triomfat amb un 80% dels vots envers el 9,9% de Tihanovskaya.
In an unexpected move, the Belarusian Consulate in Munich has published the official results of their polling station. They confirm the exit poll, showing an overwhelming victory for Svetlana Tikhanovskaya. #Belarus #Belaruselection @SvobodaRadio pic.twitter.com/NgFdnDjj7i
— Andreas Backhaus (@AndreasShrugged) August 9, 2020
L’escala de violència en les protestes era predictible. La pregunta és què succeirà d'ara endavant. Si es contenen les manifestacions, les forces de seguretat es mantenen lleials i l’elit roman unida, aleshores Lukashenko probablement resistirà. Especialment, davant dels dubtes respecte la presumpta desaparició de Tihanovskaya dies després de les eleccions, malgrat descobrir que es troba refugiada a Lituània. Tot i així, això tan sols endarrereix l’inevitable.
Tried to reach Svetlana #Tikhanovskaya for several hours. Her whereabouts not known even to her staff. Concerned about her safety. #Belarus pic.twitter.com/bkGbqWnu9Y
— Linas Linkevicius (@LinkeviciusL) August 10, 2020
Mentrestant, la Unió Europea condemnarà la violència i el frau, però en quin grau imposarà sancions greus i tractarà de fer caure Lukashenko? A més, hi ha rumors que alguns del membres del Servei d’Acció Exterior de la UE creuen els dits perquè Lukashenko pugui recuperar el control a fi d’eludir l’obligació d’abordar-ne el dilema. Definitivament, els dies del Batka potser no han acabat encara.
Font: The Spectator
Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.
Enquesta

Atès que no s'ha obtingut cap resultat amb la taula de diàleg trampa, Pere Aragonès ha de dimitir i convocar eleccions?
Han votat 845 lectors