L'ordre, el rigor i la meritocràcia han de tornar a la universitat

20 de juliol de 2020

L'ordre, el rigor i la meritocràcia han de tornar a la universitat

Les nostres aules estan acollint els discursos d’una esquerra relativista, acaparadora i ploramiques


Redacció

Els campus universitaris dels EUA són la seu d’intel·lectuals de la màfia dels “desperts” que ara enverina els grans rius de llibertat del país. Aquesta màfia s’ha apoderat de l’esquerra política, ha devastat les ciutats amb les darreres manifestacions i ara amenaça cada estatunidenc subjecte a valors tradicionals i punts de vista conservadors i de sentit comú. D’altra banda, les facultats i les universitats han estat un bastió de l'esquerra radical durant tant de temps que ja és un clixé. Però aquest clixé ha portat a la complaença.

Als conservadors no els agrada que els campus universitaris sempre hagin estat focus de males idees, des del comunisme fins l’antisemitisme i l’anomenada “teoria crítica” rere el  “despertisme” . Però els campus que en resten poques vegades han estat més que irritants. Els conservadors en general no s’han pres seriosament els professors radicals, ni els estudiants amb el cervell triturat, ni els administradors universitaris covards perquè eren persones estrafolàries que garlaven idees en absolut per tenir en compte.

Des de la dècada dels ’60, els progres universitaris havien deixat de bombardejar els edificis, i a canvi, van dedicar el seu temps a inventar paraules per exhibir la seva virtut, com ara “totxs” o “gènere cis”. L’expectativa era que, malgrat l’escandalós “despertar” de la universitat, ningú s’ho prendria seriosament en el món real, i per conseqüent no hi havia necessitat de prestar-hi massa l’atenció. Aquest va ser l’error.


Afalacs a la màfia des de l’aula i els mitjans

Ara sabem que almenys alguns dels nens i adults immersos en la narrativa anti-estatunidenca, anti-cristiana i anti-veritat rere el “despertar” ho han aplicat al peu de la lletra. De fet, alguns s’ho han pres tan seriosament que han dut a terme una onada de delinqüència a nivell nord-americà mentre els mitjans aspirants al “despertisme”, com ara aquí TV3, cobreixen tant la seva violència de perdonavides com el seu analfabetisme històric; les elits dels mitjans mainstream es troben entre les persones més privilegiades del planeta Terra i mai sobreviurien si la màfia alguna vegada se’ls girés en contra.

En aquest sentit, els líders del Partit Demòcrata miren cap a una altra banda ―mentre que les estrelles emergents de l’esquerra radical com Alexandria Ocasio-Cortez alaven la màfia― per la mateixa raó. Si Nancy Pelosi o Chuck Schumer, o a Catalunya qualsevol representant del “processisme”, s’enfrontessin a la màfia, perdrien. Tanmateix, les escoles de tots els EUA, així com també a Catalunya, s’han dedicat a prendre mesures enèrgiques contra l'estudiantat i el professorat religiós i políticament conservador, patriòtic, vigilant el discurs i castigant el “crim del pensament” com si es tractés d'una distòpia orwelliana.

A més, és hora que els alumnes sensats i responsables deixin d’associar les universitats a la nostàlgia i exigeixin un retorn a l’enfocament acadèmic clàssic en comptes del rentat de cervell del “despertisme”. No en va, cada any, els instituts i les universitats dels EUA reben més de 40 mil milions de dòlars en donacions privades. És més, els pares han de cercar escoles que rebutgin l’agenda forçada de l’esquerra radical. I així mateix, una enquesta recent de la Universitat de Harvard va revelar que el 99% dels professors s’identifiquen a si mateixos com a molt progressistes, i tan sols l’1% admet tenir punts de vista conservadors.


Una generació creixent de tall totalitari

A Catalunya, segons el projecte de Pressupostos per a l’exercici 2020 de la Generalitat, la xifra del pressupost destinat a Educació arriba als gairebé 6.969 mil milions d’euros, i per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a més de 282 milions d’euros. Uns diners públics que, en gran part, es destinen a cobrir la politització indiscriminada a la nostra televisió ―burlant-se dels nostres paladins de la llengua o promocionant la mort de la natalitat catalana― i a les nostres aules acollint els discursos d’una esquerra relativista, acaparadora i ploramiques.

En conclusió, a Occident, l'assalt dirigit als campus contra la llibertat d’expressió i la igualtat de justícia, per no dir la veritat objectiva, és un perill clar i present per la llibertat, la justícia i l’ordre de la democràcia liberal. Estan inspirant una generació creixent de tall totalitari les rabioles de la qual, malgrat que ignorant, està acumulant ràpidament una aterradora fitxa d’antecedents penals, sobretot a EUA. Per això, caldria eliminar aquests grupuscles violents i anti-democràtics i examinar que el seu accés als diners dels contribuents depengui de si realment serveixen al progrés de la societat.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots fer servir tags i atributs HTML:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Enquesta

Atès que no s'ha obtingut cap resultat amb la taula de diàleg trampa, Pere Aragonès ha de dimitir i convocar eleccions?

Han votat 695 lectors

Meme