L'ocupació il·legal a Catalunya entre 2011 i 2019: un augment del 464,28%

15 de setembre de 2020

L'ocupació il·legal a Catalunya entre 2011 i 2019: un augment del 464,28%

Els habitatges ocupats il·legalment, un problema més que seriós: 3.611 denúncies el 1r semestre de 2020, 600 ocupacions il·legals al mes i 20 de diàries

 
Redacció

Com bé se n’ha fet ressò el professor de negocis i finances Nick Corbishley, establert a Barcelona durant molts anys, des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2009, l’ocupació il·legal d’habitatges ha esdevingut un problema més que seriós. Només a Catalunya, hi ha hagut 3.611 denúncies el primer semestre d’enguany –un 13,2% més que l’any anterior durant el mateix període–, amb 600 ocupacions il·legals al mes i unes 20 al dia. Ampliant l’espectre, els casos registrats d’ocupació d’immobles a Catalunya ha augmentat en un 464,28% en tan sols vuit anys segons el Mapa Delinqüencial de Catalunya, passant de 1.478 a 8.340 entre el 2011 i el 2019.

Corbishley, a més, detecta que concretament la ciutat de Barcelona ha esdevingut el “paradís de l’ocupació il·legal”, comptabilitzant 66 denúncies per cada 10.000 habitatges i havent acumulat un total de 17.465 casos en els darrers sis anys. D’acord amb un informe del 2017 de l’Institut Cerdà, l’impacte quant a municipis de Catalunya recau en un 46% sobre habitatges de Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, el Besòs i el Maresme. L’entitat també considera que entre un 10 i un 35% de les ocupacions són conflictives, afegint que “9 de cada 10 municipis relacionen un increment de l’ocupació il·legal amb la proliferació de màfies.

 
Causes de l’ocupació il·legal

Segons Corbishley, l’auge de l’ocupació il·legal al país ve donada per cinc motius. En primer terme, la gran quantitat de propietats deshabitades que, d’acord amb l’Agència Catalana de l’Habitatge, el 2016 hi havia a Catalunya almenys 46.974 habitatges buits propietat dels bancs, molts dels quals han estat ocupats des d'aleshores. Un altre dels motius s’atribuiria a les bandes criminals especialitzades en l’ocupació i lloguer il·legal d’immobles, també pel que fa als narco-pisos.

En una altra línia, Corbishley situa com a motiu d’ocupació la baixa efectivitat de les mesures legals contra els ocupes, on la usurpació d’un immoble pot rebre com a càstig una multa d’uns centenars d’euros fins a una pena de presó de tan sols sis mesos. Fet on s’afegeix el lent procés judicial per desallotjar els ocupes, en especial per les mancances i dificultats a l’hora de demostra la titularitat de l’habitatge ocupat i el desbaratament de diners invertits per expulsar els ocupes.

Finalment, Corbishley atribueix a la crisi de la bombolla immobiliària, que va aturar un dels índexs de propietaris d’habitatges més alt d’Europa, del 80% i amb un nivell de construcció que superava el nombre d’habitatges construïts a Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit plegats, sumat a l’encariment dels lloguers. Concloent que, “a menys que aquesta tendència es reverteixi i mentre el sistema legal espanyol segueixi protegint els ocupes d’una manera que pràcticament cap país ho fa” la proliferació d’ocupes il·legals s’esdevindrà sense cap mena de límit.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.