L'imam Es-Satty era salafista: l'associació islàmica Annour de Ripoll no en va demanar els antecedents penals abans de contractar-lo

 

Redacció

Finalment, dimarts 1 de desembre de 2020, l’associació islàmica Annour, la qual va contractar l’imam salafista i responsable dels atemptats del 17-A, Abdelbaki Es-Satty, i que va denunciar per delicte d'odi la regidora no adscrita de Ripoll Sílvia Orriols, va comparèixer al judici de l’atac islamista a Barcelona i Cambrils davant l’Audiència Nacional a Madrid. Una intervenció que, junt amb les declaracions del president de la mesquita belga en què en fou expulsat, determinen la impunitat amb què Es-Satty va atemptar contra Catalunya.

Sobta que l'associació Annour no detectés l'odi d' Es Satty i en canvi hagi detectat "el meu"...

No ho veieu estrany?pic.twitter.com/ZMukM8LVOq

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) July 10, 2020

Segons el secretari d’Annour, l’associació no va demanar els antecedents penals per a la contractació d’Es-Satty, qui també impartia classes sobre l’Alcorà a menors, al·legant desconeixença sobre si altres mesquites segueixen aquest protocol. Però malgrat el refús genèric dels discursos radicals a les mesquites, es té constància que Es-Satty predicava l’assassinat d’infidels des de l’antiga mesquita on exercia com a imam, Elfath, també ubicada a Ripoll.

Tanmateix, el portaveu d’Annour ha declarat que la Policia Nacional va visitar la mesquita tres vegades arran dels canvis de junta i d’imams i les queixes del veïnat. Un fet que atorga més credibilitat i esclareix les especulacions sobre la relació entre el servei secret espanyol i l’imam de Ripoll.

A preguntes de @JavierM21161125, el portaveu explica que la policia nacional havia anat almenys 3 vegades a la mesquita d'Annour i va parlar amb els membres de la junta. El jutge Guevara diu que és impertinent parlar-ne i no s'accepten més preguntes.@324cat
#Judici17aTV3

— anna teixidor colomer (@annateixidorcol) November 30, 2020

 

La connexió entre Bèlgica i el CNI espanyol

Segons Soliman Akaouchouh, president de la mesquita Youssef del municipi de Diegem, Bèlgica, i després d’una prova d’entre tres i quatre mesos, Es-Satty va ser desestimat com a imam per no presentar els certificats de bona conducta que se li havien demanat en repetides ocasions. Quant a les prèdiques, Soliman afirma que calia llegir entre línies, atès que l’orientació islàmica d’Es-Satty era salafista.

Soliman també ha declarat que Es-Satty es va reunir amb el servei secret espanyol sota la justificació que els imams de l’Estat espanyol hi estan en contacte. Fet pel qual va decidir informar la policia de Vilvoorde i punt on cal recordar, com va avançar Públic, que el CNI va moure fitxa per evitar-ne la deportació de l’Estat espanyol el 2014, quan va ser detingut per tràfic de drogues. Així com en va facilitar els avals per a exercir d’imam a fi que s’infiltrés en xarxes terroristes europees.

L'imam Es Satty compartia pis amb un terrorista que es va immolar a l'Iraq el 2003. Va passar quatre anys a la presó per tràfic de drogues (120 quilos d'haixix). El 2014, misteriosament, s'evita la seva deportació.

Va arribar a Ripoll sense antecedents. Avui sabem per què. pic.twitter.com/OYJmk3IPFc

— Miquel Strubell fill 🎗 (@miquelstrubell) July 26, 2019

 

La impunitat concedida per l’Estat espanyol

A la llum dels fets, l’any 2014 el CNI va reclutar Es-Satty durant el seu procés de radicalització per a infiltrar-se en cèl·lules terroristes a Europa —d’aquí el possible motiu del viatge a Bèlgica— a canvi de no deportar-lo per delicte de tràfic de drogues. Una impunitat concedida per l’Estat espanyol que Es-Satty també aprofitaria per concloure la seva radicalització i orquestrar l’atemptat islamista del 17-A.

Tres anys després que el salafisme destrossés la vida de centenars de persones, a Catalunya hi ha 80 mesquites salafistes que pregonen una visió radical de l'islam.

No n'aprenem?#SalvemCatalunya

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) August 15, 2020