L’exèrcit del Partit Comunista de la Xina: per què amenaça Occident

Redacció

L’administració Trump sembla obstinada en emmarcar les relacions estatunidenco-xineses en una espiral en descens mitjançant un nou paradigma a mode de Guerra Freda. Aquesta retòrica apel·la a un públic nord-americà que es remunta a cert període del s.XX, marcat per la “por” quan els EUA i els soviètics tenien míssils nuclears apuntant-se els uns als altres. Una retòrica que Mike Pompeo, el secretari d’estat dels EUA, va palesar en un discurs recent en dir: “si ens agenollem ara, els fills dels nostres fills potser estaran a mercè del Partit Comunista Xinès, les accions del qual són el repte principal d’avui en el Món Lliure”.

The only way to truly change Communist China is to act on the basis of what its leaders do, not what they say. President Reagan dealt with the Soviets on the basis of “trust but verify.” When it comes to the CCP, I say, “Distrust and verify.” pic.twitter.com/5MHDSkCkcN

— Secretary Pompeo (@SecPompeo) July 24, 2020

El Partit Comunista de la Xina “tem les opinions honestes del poble xinès més que a qualsevol enemic”, va dir Pompeo. Per tant, Washington “també ha d’involucrar i donar poder al poble xinès”. Encetant la qüestió del consulat de Houston, el portaveu del Departament d’Estat, Morgan Ortagus, va dir anteriorment que van haver de “prendre la decisió de tancar el consulat a causa d’aquest robatori massiu de la nostra investigació i la nostra propietat intel·lectual”.

China’s consulate in Houston was complicit in the theft of US taxpayer-funded technology, research and IP, and the Trump administration was right to close it down.

My bi-partisan bill in the Senate will help prevent further theft from countries like China.https://t.co/2l1T4lhEET

— Rob Portman (@senrobportman) July 24, 2020

En aquesta moderna i recentment avançada narrativa de Guerra Freda de l’administració Trump, no s’hauria d’oblidar aquest angle d’expansió militar, ara potser una amenaça remota, però aviat més immediata. Malgrat el context principal, la qüestió segueix sent “el bilió aproximat de dòlars” en robatori de secrets comercials i investigació dels EUA (incloses les dades del coronavirus), i queda clar que els exèrcits xinesos i nord-americans es troben en una esmolada i creixent competició.

 

El pla de Xi Jinping

De fet, enmig de la gran esquerda diplomàtica d’aquesta setmana, centrada en els “centres d’espionatge” xinesos, hi ha hagut pocs comentaris sobre una notícia bomba d’investigació de Reuters de fa dies que pronostica que, durant la pròxima dècada, l’Exèrcit Popular d’Alliberament de la Xina haurà emprat les seves forces amfíbies i els seus marines per consolidar-se com una potència militar seriosa molt més enllà d’Àsia.

China's 40,000-tonne Type 075 amphibious assault ships could carry up to 30 helicopters at first, as well as landing craft and accommodate 900 troops. They will expand China’s military reach beyond the Asia-Pacific region https://t.co/h72rqcRtjw pic.twitter.com/7RqlauH6Md

— Reuters (@Reuters) July 21, 2020

Segons l’extens informe publicat al començament d’aquesta tumultuosa setmana d’enfrontaments entre Washington i Pequín, “l’Exèrcit Popular d’Alliberament ja compta amb poderoses unitats de l’exèrcit que estan entrenades i equipades per realitzar el tipus de desembarcaments necessaris per una invasió a Taiwan”. A més, “en expandir els marines, estan analitzant operacions arreu del món, en indrets on la Xina té grans inversions en l’estranger”. Fet pel qual “és probable que aquests interessos comercials es multipliquin a còpia que Pequín avança amb la seva Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda (projecte politicoeconòmic del president de la Xina, Xi Jinping), una ambiciosa aposta per situar la Xina en el centre de les rutes comercials mundials.”

 

L’omnipresència de l’exèrcit xinès

Seguint l’informe, “la marina xinesa també serà important per fer funcionar el que s’espera que es convertirà en una xarxa de bases militars estratègiques arreu del món, incloses les fortificacions en el territori que Pequín ha confiscat en el Mar del Sud de la Xina, segons comentaristes militars xinesos i occidentals”, havent també establert “la seva primera base a l’estranger a Djibouti, a la Banya d’Àfrica, tal assenyalen els informes del Pentàgon”, així com al Golf d’Aden.

Malgrat la diferència de força militar entre la Xina i els EUA, “la velocitat de l’ascens militar de la Xina ja ha canviat l’equilibri de poder a Àsia. En les darreres dues dècades, la Xina ha desplegat un arsenal de míssils i una flota massiva de superfície i sub-superfície per dissuadir els enemics potencials de navegar en llurs aigües costaneres”. Amb tot, “la Xina ara té entre 25.000 i 35.000 infants de la marina, segons estimacions militars estatunidenques i japoneses”. Una situació perillosa i que presagia l’ombra del Partit Comunista Xinès estenent-se arreu del nostre món.