L'Estat espanyol a través del TSJC liquida la immersió lingüística i obliga a impartir el 25% d'assignatures troncals en castellà a dues escoles públiques de Barcelona

 

Redacció

Després que ERC s’atribuís el fals blindatge de la immersió lingüística amb la Llei Celaá —provocant una revifada dels qui consideren el castellà una llengua feble a Catalunya—, el TSJC ha dictat dues resolucions més per obligar a impartir el 25% de les classes en castellà. Concretament, segons avançava El Periódico, el dictamen anul·larà els projectes lingüístics de les escoles públiques barcelonines Bogatell i Josefina Ibánez de Abrera.

Gran jugada de @Esquerra_ERC

— Glòria Tomàs (@matxicota) March 30, 2021

Les sentències en qüestió, i a banda d’aplicar-les a les classes de llengua castellana, advoquen per forçar el castellà en altres assignatures no lingüístiques curriculars de caràcter troncal o anàloga.

Així, l’única aposta aparent d’ERC per defensar la llengua catalana ha acabat, paradoxalment, en blindar l’ús del castellà, ja sobrerrepresentat, a les aules de Catalunya.

📚ESCOLA CATALANA | Irene Rigau i @CarmeJunyent

🗣️Irene Rigau [exconsellera @educaciocat]: "El català és la llengua majoritària a les escoles"

🗣️@CarmeJunyent [lingüista i professora de la @UniBarcelona]: "Jo ho nego"

🔊Escolta el debat: https://t.co/oCnlAIC4J1 pic.twitter.com/XmWmPU8R0O

— Aquí, amb Josep Cuní (@AquiCuni) December 18, 2020

 

Carme Junyent afirma que el Departament d’Educació mai no ha fet res per salvar el català

Tot recuperant el primer anunciament del TSJC per impartir el 25% de classes en castellà, la lingüista i directora del GELA, Carme Junyent, en una entrevista a Aquí, amb Josep Cuní del passat gener de 2021, va denunciar obertament la irresponsabilitat de qui avala les competències dels alumnes universitaris catalans que no saben parlar català, fruit de l’absència de la llengua pròpia a Primària i l’ESO que, respectivament i segons Plataforma per la Llengua, tan sols ocupa un 35% i un 14’6% a l’aula als patis escolars.

A més, Junyent també va relatar com durant una jornada sobre el català a secundària, on els professors en denunciaven l’absència, l’ex-conseller d’Educació Ernest Maragall (PSC durant el Tripartit II, avui ERC) va exculpar la indiferència institucional expressant que es resoldria; i no va ser el cas. Així mateix, com va succeir l’any 1983, el filòleg Narcís Garolera va informar com a inspector sobre la mateixa situació a la Vall d’Aran: el Departament d’Educació va rentar-se les mans.

 

La importància de l'escola concertada

Fet pel qual, i especialment pel que fa al refús a l’escola pública, molts pares matriculen llurs fills a escoles concertades per garantir l’ensenyament en català, malgrat que la Llei Celaá les menystingui.

Així, Junyent, narrant un exemple viscut amb el seu propi fill a l’escola, sosté que la ciutadania denuncia, però que en realitat el Departament d’Educació mai no ha fet res per salvar el català a l'escola.

De l'autobiografia d'un alumne: "A l'institut vam deixar de parlar català; fins i tot, a l’assignatura d’aquesta llengua responíem en castellà a la professora. Poc a poc, vaig perdre l’oportunitat de dominar el català".

— M. Carme Junyent (@CarmeJunyent) December 12, 2020