L'Estat espanyol a través del TSJC liquida la immersió lingüística i obliga a impartir el 25% d'assignatures troncals en castellà a dues escoles públiques de Barcelona

30 de març de 2021

L'Estat espanyol a través del TSJC liquida la immersió lingüística i obliga a impartir el 25% d'assignatures troncals en castellà a dues escoles públiques de Barcelona

La ‘Llei Celaá’, amb el suport d'ERC, ha blindat el castellà a les aules catalanes on, segons Plataforma per la Llengua, el català tan sols es parla als patis escolars en un 35% a Primària i un 14% a l’ESO

 
Redacció

Després que ERC s’atribuís el fals blindatge de la immersió lingüística amb la Llei Celaá —provocant una revifada dels qui consideren el castellà una llengua feble a Catalunya—, el TSJC ha dictat dues resolucions més per obligar a impartir el 25% de les classes en castellà. Concretament, segons avançava El Periódico, el dictamen anul·larà els projectes lingüístics de les escoles públiques barcelonines Bogatell i Josefina Ibánez de Abrera.

Les sentències en qüestió, i a banda d’aplicar-les a les classes de llengua castellana, advoquen per forçar el castellà en altres assignatures no lingüístiques curriculars de caràcter troncal o anàloga.

Així, l’única aposta aparent d’ERC per defensar la llengua catalana ha acabat, paradoxalment, en blindar l’ús del castellà, ja sobrerrepresentat, a les aules de Catalunya.

 
Carme Junyent afirma que el Departament d’Educació mai no ha fet res per salvar el català

Tot recuperant el primer anunciament del TSJC per impartir el 25% de classes en castellà, la lingüista i directora del GELA, Carme Junyent, en una entrevista a Aquí, amb Josep Cuní del passat gener de 2021, va denunciar obertament la irresponsabilitat de qui avala les competències dels alumnes universitaris catalans que no saben parlar català, fruit de l’absència de la llengua pròpia a Primària i l’ESO que, respectivament i segons Plataforma per la Llengua, tan sols ocupa un 35% i un 14’6% a l’aula als patis escolars.

A més, Junyent també va relatar com durant una jornada sobre el català a secundària, on els professors en denunciaven l’absència, l’ex-conseller d’Educació Ernest Maragall (PSC durant el Tripartit II, avui ERC) va exculpar la indiferència institucional expressant que es resoldria; i no va ser el cas. Així mateix, com va succeir l’any 1983, el filòleg Narcís Garolera va informar com a inspector sobre la mateixa situació a la Vall d’Aran: el Departament d’Educació va rentar-se les mans.

 
La importància de l'escola concertada

Fet pel qual, i especialment pel que fa al refús a l’escola pública, molts pares matriculen llurs fills a escoles concertades per garantir l’ensenyament en català, malgrat que la Llei Celaá les menystingui.

Així, Junyent, narrant un exemple viscut amb el seu propi fill a l’escola, sosté que la ciutadania denuncia, però que en realitat el Departament d’Educació mai no ha fet res per salvar el català a l'escola.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.