L’escriptora catalana d’origen marroquí Najat El Hachmi en contra de la religió islàmica a l’escola

 

Redacció

La setmana passada, el Govern de la Generalitat va anunciar la implantació d’un pla pilot de religió islàmica a les escoles públiques dependents d’Educació, i per a cursos de nens d’entre 6 i 12 anys, després d’haver cedit a les pressions i amenaces de denúncia de la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE) i la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya. Diverses entitats laïcistes de Catalunya s’hi han oposat rotundament en un comunicat considerant que aquest pla farà ús de les escoles “per ensenyar dogmes i fer proselitisme”. Així com també ho ha fet Najat El Hachmi, l’escriptora catalana d’origen marroquí i gran crítica de la religió islàmica, qui també ha advocat en altres ocasions per la prohibició del vel a les escoles.

BUTLLETÍ | Les entitats laïcistes contra la classe de Religió islàmica per “adoctrinament” https://t.co/46f3XDP2OG pic.twitter.com/X9J6ku4zCN

— Catalunya Religió (@catreligio) September 4, 2020

D’altra banda, Gala Pin Ferrando, ex-regidora barcelonina de Ciutat Vella pels comuns i amb la pro-islamista Ada Colau al capdavant, avalua que l’acatament de la Generalitat a l’ensenyament de l’islam a l’escola és “una reivindicació de les comunitats islàmiques des de fa temps”. Condemnant els hipotètics privilegis d’una religió catòlica que compta tan sols amb menys de mig milió de creients a Catalunya i en davallada, mentre emfatitza únicament “el dret a la llibertat religiosa” de l’islam. Declaracions d’una membre del Col·lectiu de Dones Feministes de Gatamaula, Barcelona, contra les que s’oposa durament El Hachmi, qui coneix de primera mà que “l’islam és una desgràcia per les dones”.

 

"Cobrir les nenes denota un pensament fonamentalista"

En diverses entrevistes, El Hachmi ja havia explicat que la seva decisió de “trencar amb tot” ja ve donada des de la seva infantesa —una de les etapes de més pressió fonamentalista islàmica— quan “com a filla de família musulmana”, el seu “destí a la vida era el matrimoni”. Fet pel qual el seu pare insistia en que El Hachmi “no havia d’estudiar, ni treballar”. A més, El Hachmi observa ara com “a les nenes, cada vegada més aviat, els posen mocador”. Considerant que “cobrir les nenes denota que al darrere hi ha un pensament tremendament fonamentalista”. Activitat que, de fet, i sota unes classes de religió islàmica controlades per la CIE, esdevindria una realitat a les escoles catalanes.

✍️ L'escriptora Najat El Hachmi publica l'assaig Sempre han parlat per nosaltres, on carrega contra el masclisme en l'islam: https://t.co/1bi51qD0hp v. @ARAllegim

A #K19 vam tenir el plaer d'escoltar-la en conversa amb @monaeltahawy sobre aquest tema: https://t.co/2rT2wYcfQP pic.twitter.com/RZgfTexU0p

— Kosmopolis (@kosmopolisCCCB) September 7, 2019

Motiu pel qual El Hachmi llença a Instagram una ràfega de preguntes contra la piulada de Pin Ferrando que defensa els “seguidors de l’única religió veritable”, que “els no musulmans estan condemnats a anar a l’infern” o que “les dones són inferiors als homes”. Preguntant-se també sobre el professorat de religió islàmica a les escoles de Catalunya i, més encara, si seran sunnites, xiïtes o salafistes. I, finalment, posant en dubte l’elecció dels representants dels musulmans i si n’hi ha alguna mena de cens. Preguntes per recordar la “feminista” Pin Ferrando que, com declara El Hachmi, “el feminisme islàmic no existeix, és un oxímoron”.



Najat El Hachmi, nascuda a Beni Sidel, suburbi de Nador (Marroc), i arribada a Catalunya als vuit anys, va trencar les relacions amb la seva família tradicional musulmana fins, a través de la literatura, arribar al tarannà analíticament crític contra l’islam que avui la fonamenta. Des del seu primer llibre, Jo també sóc catalana (Labutxaca, 2004), El Hachmi s’ha consolidat com a escriptora amb èxits com L’últim patriarca (Planeta, 2009), que va merèixer el Premi Ramon Llull, el premi Prix Ulysse i la posició de finalista al Prix Méditerranée Étranger.