L’escriptor Enric Gomà considera que ‘el català hauria de ser necessari per guanyar-se la vida’

 

Redacció

Dissabte passat, 13 de març de 2021, en una entrevista concertada amb El Nacional, l’escriptor, guionista i divulgador lingüístic Enric Gomà va esclarir diverses qüestions i claus per a blindar el català. Entre d’altres, i pel que fa als parlants habituals de català, confirmant que amb l’arribada d’un milió i mig d’immigrants “era impossible que no baixéssim” al 36% de catalanoparlants. Tot assegurant que, “si en vénen un milió i mig més, baixarem al 26%”.

En 25 anys, ha aparegut un 10 % que no tenen ni el català ni el castellà com a llengua habitual: 750.000, cap fotesa. En aquest 1'5 M hi ha un percentatge de sud-americans de llengua castellana. No s'ha trencat la transmissió de pares a fills. Hem baixat en xifres absolutes?

— Enric Gomà (@EnricGoma) March 10, 2021

 

El bilingüisme mata

Tanmateix, Gomà considera que el bilingüisme “és un benefici pel castellà i un perjudici pel català”, atès que enceta tics de subordinació lingüística “instal·lant la idea de què la llengua societària és el castellà”. A fi de revertir la circumstància, Gomà proposa que, com a requisit, “el català hauria de ser necessari per guanyar-se la vida”, sent el món laboral una “via de supervivència clau pel català”.

Fer l'acollida en castellà vol dir que després el català queda en 2n terme i sovint no s'aprèn. En canvi, si s'acull en català, el castellà sempre arriba després. Si volem que les persones nouvingudes sàpiguen totes dues llengües, acollir-les 1r en castellà no és una solució.

— Ester Santaló🍀 (@santaloester) March 13, 2021

 

Mantenir l'autenticitat del català

Quant a la debatuda evolució del català, Gomà entén que, malgrat que “no s’ha d’obrir la porta als calcs del castellà” —car farà desaparèixer la llengua— cal incorporar expressions pròpies de la societat i la idiosincràsia catalanes, com ara expressions col·loquials amb vigència de cinquanta anys o més. Perquè, del contrari, el bilingüisme “implanta la llengua que és comuna”, el castellà.

Sent necessari per a la feina: atenció al públic, feines qualificades, professions universitàries, administració, estrats socials més elevats i convivència. I aquí, cada taulell, cada empresa, cada administració és un front.

— Enric Gomà (@EnricGoma) March 10, 2021