L'encrueliment a França: la violència augmenta per l'amenaça islamista radical

 

Redacció

Segons una enquesta d’Ifop, un 70% dels francesos considera que el França s’ha encruelit. Aquest terme, traducció propera a l’ensauvagement francès i emprat des del 1999 com a descripció del descens a una societat més violenta, ha tornat a sorgir en boca de la ciutadania a França. Exemples oposats en són el ministre de l’Interior francès, Gérald Darmain, explicant l’augment de la violència al país, però també la líder del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen. Qui, durant un discurs de partit al sud de Fréjus, va designar aquest encrueliment com “conseqüència de la immigració anàrquica i descontrolada imposada als francesos durant dècades”

#ensauvagement

📈 70% des Français estiment que le terme « ensauvagement » est justifié pour décrire l’évolution de la violence en France.

📈1/3 (33%) déclarent même qu’il est tout à fait justifié

➡ @francois_kraus - @IfopOpinion pour @avostart

➡https://t.co/hlH8NerGvV pic.twitter.com/UbBioPWkvE

— Ifop Opinion (@IfopOpinion) September 7, 2020

A França, la presència d’aquest encrueliment ha estat desaforada durant i després de la pandèmia del virus xinés amb gran reincidència als anomenats barris “no-go”, adjectiu que descriu les àrees d’un país o d’un municipi que tenen un nivell esfereïdor de crim i violència. Circumstàncies que s’exemplifiquen amb l’anàlisi del criminòleg Alain Bauer, qui constata que, el 2019, els homicidis a França, tant els frustrats com els consumats, van assolir el registre més alt de la història recent. Entre d’altres, perquè els criminals “s’atreveixen a desafiar” els abans respectats serveis de seguretat francesos.

Alain Bauer estime qu'il y a "une incapacité à traiter de la criminalité comme de la criminalité et du terrorisme comme du terrorisme" notamment à cause "d'un remord colonial". ll assure qu'il ne faut pas avoir peur d'affirmer le principe de laïcité dans les services publics. pic.twitter.com/jG5nTtri1v

— Radio Classique (@radioclassique) October 8, 2019

El separatisme islàmic a França

Dimarts passat, 8 de setembre de 2020, el líder suprem de la teocràcia de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, va qualificar “d’imperdonables” les caricatures de Mahoma que la revista satírica Charlie Hebdo va tornar a publicar el dia de l’inici del procés judicial contra els atemptats de París del 2015. Un judici que s’allargarà fins el 10 de novembre d'enguany, amb la presència d’11 imputats –tres van fugir–, i que en el seu quart dia va mostrar les imatges de la massacre a la sala del Tribunal Especial d’Assize sota un profund silenci i la sortida del recinte de diversos assistents.

Segons Khamenei, en un comunicat en anglès compartit per l’AFP, aquesta publicació satírica demostra “l’hostilitat i el rancor maliciós que alberguen les organitzacions polítiques i culturals d’Occident contra l’islam i la comunitat musulmana”. Un posicionament contra el que Emmanuel Macron, president de la República Francesa, durant una visita a Beirut, va propugnar “el dret de França a blasfemar”, vinculat a la “llibertat de consciència”, i la seva tasca en “protegir totes aquestes llibertats”. I criticant, a més, el “separatisme islàmic” a França pel qual els musulmans exigeixen la ciutadania sense acceptar el dret a la blasfèmia.

The grave & unforgivable sin committed by a French weekly in insulting the luminous & holy personality of Prophet (pbuh) revealed, once more, the hostility & malicious grudge harbored by political & cultural organizations in the west against Islam & the Muslim community.

— Khamenei.ir (@khamenei_ir) September 8, 2020