L'Àfrica: el camp de batalla de l'islamisme radical de Germans Musulmans
11 d'agost de 2020

El fonamentalisme islàmic explota ideològicament els països africans en conflicte per a dirigir-hi la seva expansió
Redacció
D’acord amb un anàlisi de l’advocada en drets humans i seguretat nacional Irina Tsukerman, redactat per publicar-se a través del ‘think tank’ israelià BESA ―expert en investigació sobre Orient Mitjà i afers estratègics mundials―, l'islamisme radical dels Germans Musulmans (Al-Ijwān Al-Muslimūn), considerat un grup terrorista islamista per Rússia i Egipte, “ha canviat el seu objectiu redirigint-lo cap a la baula més dèbil de la cadena del món musulmà: els països africans”; especialment, aquells “en conflicte” i “amb societats civils febles i una manca d’infraestructura social”.
Here I discuss the various# mercenaries from #African countries flocking to #Libya; analyze the internal dynamics in #Sudan; and unveil the findings of a Sudanese #intelligence report linking various #GNA #militias with #terrorists and #mercenaries.https://t.co/CID0odvxBq
— Irina Tsukerman (@irinatsukerman) August 6, 2020
Aquesta conclusió, segons Tsukerman, és la que “pot inferir-se del contingut” d’un informe oficial publicat per la intel·ligència de Sudan “sobre els vincles entre Germans Musulmans i el Govern d’Acord Nacional de Líbia, el govern de Bashir ―entregat pel consell militar del Sudan a la Cort Penal Internacional a La Haia el passat febrer per càrrecs de crims contra la humanitat― i altres països africans”. Segons Tsukerman, “el conflicte de Líbia és una oportunitat per mostrar el seu poder”, altra vegada convertint “els països africans més vulnerables” en “un camp de reclutament d’ideòlegs islamistes finançats per Qatar i auspiciats per Turquia”.
El radicalisme de l'esquerra i l’islamisme
El nou canvi d’enfocament dels islamistes radicals, a ulls de Tsuckerman, neix “d’explotar els conflictes, les tensions geopolítiques, la corrupció governamental i la manca de confiança en el lideratge o dins les coalicions” d’aquests determinats països africans amb la fita “d’inserir la seva influència política i ideològica” per a “dirigir-hi la seva expansió”.
D’aquesta manera, l’abordatge fonamentalista troba com a objectiu social “els grups de joves sense cap ideologia específica” i d’altres, els quals “es veuen com a contraris a la direcció del govern” sudanès i, per tant, “aparentment en la mateixa esfera que l’aliança ‘democràtica’” que el radicalisme de l’esquerra i l’islamisme.
The mercenaries in the corrupt Human Rights Watch always defend the terrorist organizations like Hezbullah, Hothis , Hamas and Muslim Brotherhood. Kenneth has got a lot of money from the Qataris and avoids criticizing Qatar, Iran or Turkey
— محمد الهاجري - KSA - shadowbanned (@mmhajri111) August 10, 2020
Tanmateix, la raó d’aquesta “aliança” rau en què ambdós grups “estan disposats a conjurar-se per pressionar el govern”. Una alineació, malgrat els “objectius contraposats”, amb què els grups “seran cooptats, corromputs, subsumits o destruïts per les forces d’esquerra/islamistes radicals més experimentades i ideològicament fonamentalistes”.
I mentre que “cap país occidental ha fet un pas endavant per ajudar en el desenvolupament i la protecció de les institucions cíviques”, que són “d’interès per Sudan i que són impermeables a la influència dels islamistes i altres extremistes”, “la victòria política d’aquesta aliança podria significar un retorn a l’època de Bashir ―que ningú hauria de voler― o encara pitjor”.
Mercenaris amb vincles islamistes radicals
Tsuckerman insisteix que “la situació al Sudan és lluny de l’estabilitat”. Més encara, quan “Germans Musulmans sembla estar ressorgint” malgrat haver “perdut terreny en altres indrets d’Orient Mitjà”. Reprenent els antecedents, el grup islamista radical va estar involucrat “en un seguit d’incidents violents i atacs terroristes” contra autoritats del Sudan i Egipte els passats mesos de gener i febrer. Llavors, d’acord amb l’informe de la intel·ligència sudanesa, “Trípoli va augmentar el seu número de mercenaris” amb un contracte de sis mesos per combatre l’Exèrcit Nacional Libi.
Aquests mercenaris van incorporar-se, entre d’altres, a una milícia coneguda com a Expiació i Immigració, formada per les Brigades d’Osama Juweili (Gouili), comandant militar regional de la Líbia occidental. Una brigada que incloïa “grups radicals i terroristes coneguts”, així com “milícies islamistes radicals locals”.
Sudanese National Intelligence and Security Service
extremely confidential
On April 23, 2018
A report on the activity of Al-Qaeda organization cells operating on the lands of the Republic of Sudan and their interaction with the Libyan gangs
part One
— Mohamed fawzy (@Falcon72032496) June 28, 2020
L’informe també “enumera funcionaris d’alt nivell del Govern d’Acord Nacional” que “van servir anteriorment amb vincles entre les milícies de Trípoli i la branca sudanesa d’Al-Qaida, així com amb membres terroristes convictes” i que podrien estar “relacionats amb crims de guerra en forma de massacres de civils” a la Líbia occidental.
Més enllà del conflicte mediàtic
Tsuckerman explica que “Turquia i altres actors que fan costat al Govern d’Acord Nacional”, tenen com a objectiu “trencar encara més les fronteres, desestabilitzar els països en qüestió, aprofitar les tensions polítiques i reunir els actors potencialment influents”. En altres paraules, i com a propòsit final, “un retorn a l’Imperi Otomà, d’acord amb els paràmetres de la ‘línia de defensa’ de Turquia”.
Els “mercenaris alineats amb el Govern d’Acord Nacional”, segons Tsuckerman, “tenen una agenda ideològica que va molt més enllà del conflicte mediàtic”. Alhora, “Germans Musulmans ha treballat sistemàticament per a soscavar la legitimitat dels governs del Sudan i d’Egipte” mitjançant el terrorisme, “emprant els mitjans occidentals i les ONG de drets humans per vendre la seva participació com a ‘democràcia’ en acció”.
Finalment, Tsuckerman conclou que “a menys que la influència de Germans Musulmans sigui eliminada per complet d’aquest conflicte i d’altres, aquestes batalles continuaran indefinidament”. Especialment, sentencia, perquè “Qatar no té escassetat de fons”.
Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.
Enquesta

Atès que no s'ha obtingut cap resultat amb la taula de diàleg trampa, Pere Aragonès ha de dimitir i convocar eleccions?
Han votat 703 lectors