La realitat de Suècia: violència, bandes criminals i 97.404 immigrants més el 2019

24 d'agost de 2020

La realitat de Suècia: violència, bandes criminals i 97.404 immigrants més el 2019

El 73% del creixement de la població sueca el 2019 va estar lligat a la immigració massiva

 
Redacció

El passat divendres al migdia, un individu de nacionalitat desconeguda va apunyalar una dona de seixanta anys al barri de Södermalm, al centre d’Estocolm (Suècia) en un intent de robatori amb força. Segons va declarar un testimoni dels fets al diari suec Aftonbladet, el criminal presumptament va expressar que “odiava les dones blanques” abans d’apunyalar la dona, qui presenta ferides greus, i va fugir de l’escena del crim. Malgrat la troballa d’un ganivet a la zona, la policia encara desconeix si es tracta de l’arma del crim.

En base a una investigació a principi d'enguany, 2020, realitzada per la Revista de Cambridge sobre la vigilància policial basada en l’evidència, i on es mesurava l’Índex de Danys per Delicte, alguns crims de naturalesa violenta s’han incrementat considerablement al país escandinau almenys des del 2006. D’acord amb l’estudi, gran part d’aquest augment, especialment quant als tirotejos i malgrat que l’índex general de delictes romangui estable, s’atribueix a l’auge de les bandes criminals —que a hores d’ara s’han estès a través de la frontera amb Dinamarca— en les anomenades zones “vulnerables” de Suècia.

 
El principi del “valor igual entre delictes”

L’economista Tino Sanandaji, havent-se fet ressò de l’estudi, carrega durament contra la manipulació informativa sobre l’auge de la delinqüència violenta a Suècia. Segons Sanandaji, “un dels trucs preferits dels criminòlegs i dels periodistes és culpar ‘l’augment de l’índex de registre dels delictes, mentre que un altre és comparar delictes petits amb l’augment de la violència greu”.

Sanandaji també critica el ministre de Justícia suec, Morgan Johansson, al·legant que, d’acord amb aquesta manipulació, “si Malmö rep 10 casos menys de carteristes però nou casos més d’assassinats i explosions d’habitatges, Morgan Johansson piula amb orgull que Malmö ha esdevingut més segur”. Una activitat que Sanandaji anomena “el principi del ‘valor igual entre delictes’”.

A més d’aquests delictes, la violació també ha augmentat substancialment a Suècia els darrers anys. Aixi ho indica l'informe del Consell Suec de Prevenció del Delicte publicat el 2019, afirmant que els delictes sexuals a Suècia s’han triplicat entre el 2014 i el 2018.

 
97.404 immigrants a Suècia només el 2019

Una dada a destacar, i en especial referència a la població que habita en les zones “vulnerables” sueques, és que fins el 73% del creixement de la població a Suècia el 2019 va estar lligat a la immigració massiva. És a dir, 97.404 persones més al total de la població. Des del 2010, Suècia ha atorgat 1,2 milions de permisos de residència, la major part dels quals provinents de la immigració en cadena, o “reunió/reunificació familiar”, així com immigrants econòmics i sol·licitants d’asil.

Amb altres xifres, la immigració il·legal ha fet que la població sueca augmenti de 9,4 milions el 2010 a 10,3 milions a finals de dècada, amb un de cada cinc residents suecs nascuts a l’estranger. Alhora, la taxa de natalitat de Suècia també està molt per sota dels nivells de reemplaçament (1,78 fills per dona), tret d’entre les dones nascudes a l’estranger, on la taxa de natalitat de les quals supera els dos fills per immigrant.

Tot i així, segons l’estatista de Statistics Sweden Thomas Johansson, el creixement de la població de Suècia el 2020 ha estat el més baix dels darrers 15 anys. Trobant com a únic motiu la treva immigratòria de la pandèmia del virus xinès, que ha encallat la immigració massiva.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.