La Plataforma per la Llengua publica un informe sobre la salut del català: 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà
3 de novembre de 2021

Només 1 de cada 3 catalanoparlants pensa que la Generalitat de Catalunya protegeix més el català ara que abans de començar el procés d'independència
Redacció
La setmana passada, dimecres 27 d'octubre de 2021, la Plataforma per la Llengua va publicar un informe sobre la salut del català exposa que 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. Així mateix, la desena edició de l'InformeCAT esdevé un recull de 50 dades significatives sobre l'estat del català que Plataforma per la Llengua publica anualment.
Dades sobre la salut terminal del català
Fet a partir de fonts oficials i d'estudis d'elaboració pròpia, l'InformeCAT 2021 inclou dades preocupants que demostren la situació d'emergència lingüística en què es troba la llengua catalana. Algunes reflecteixen la deixadesa de les institucions a l'hora de defensar i garantir els drets dels catalanoparlants i d'altres mostren que les actituds lingüístiques dels mateixos parlants sovint són contraproduents.
🗣️ El minut d'or d'@orriolsderipoll a La Santa Espina: "El futur del país no depèn sols dels polítics sinó de tots nosaltres. La llengua, pal de paller de la Nació catalana, se'ns mor a pessics. El català el poden salvar les famílies tenint fills."
▶️ https://t.co/ME2ocvkj53 pic.twitter.com/JTOx8mqc70
— La Santa Espina (@santaespinacat) August 11, 2021
Una de les dades inèdites del 2021 mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Segons una enquesta encarregada aquesta primavera per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, a Catalunya 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A més, a l'hora d'explicar els motius d'aquesta conducta, el 43,5% afirma que canvia de llengua per respecte o per educació. Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3% opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.
En aquest sentit, a continuació destaquem algunes dades esfereïdores sobre la salut del català:
- Només 1 de cada 3 catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el procés d'independència
- A les Illes Balears, tan sols el 19% dels alumnes de sisè de primària tenen un nivell alt de català
- Dels 214 jutjats del País Valencià, només 1 funciona habitualment en català
- 1 de cada 5 casos de discriminació lingüística a mans de l'Administració passa en l'àmbit de la sanitat
- El 20,1% dels algueresos fa servir el català amb el primer fill
Les noves generacions no xerren en català
Aquesta actitud de subordinació lingüística té conseqüències en els infants, adolescents i joves, que cada cop fan servir menys el català en les seves relacions socials. Així, els alumnes dels tres instituts públics de Valls només empren el català al pati en el 39,4% de les converses. A més, els alumnes de quart d'ESO tenen més coneixements de castellà que de català en totes les regions educatives de Catalunya i tan sols el 19% dels alumnes de sisè de primària de les Illes Balears tenen un nivell alt de català.
⚠️ Dada 2 de l'#InformeCAT21: només el 32,4% de la població del domini lingüístic és parlant habitual de català.
📘 Pots trobar aquesta dada ampliada i 49 més aquí 👉https://t.co/EGu24gIzJT#EmergènciaLingüística pic.twitter.com/OWmgoGplBt
— Plataforma per la Llengua🎗 (@llenguacat) October 31, 2021
A la universitat, els joves es troben en un entorn cada cop més castellanitzat, sobretot a determinades facultats. Per exemple, el percentatge de classes de Dret que s'imparteixen en català és del 41,2% a Catalunya, del 21,1% a les Illes Balears i del 19,8% al País Valencià. Les generacions més joves, a més, també tenen dificultats per accedir a continguts audiovisuals en català, no solament a les plataformes de televisió a la carta sinó també en el sector dels videojocs: cap de les tres consoles principals del mercat no inclou el català a la interfície.
Les institucions catalanes no protegeixen el català
Algunes de les dades de l'InformeCAT 2021 fan palès que les institucions pròpies dels territoris de parla catalana no defensen ni protegeixen el català tant com caldria per afavorir-ne la normalització. A Catalunya, per exemple, la Generalitat incompleix la Llei del cinema des de fa deu anys i, a més, 9 de cada 10 productes incompleixen la normativa de Catalunya que obliga a etiquetar en català. De fet, només 1 de cada 3 catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el Procés. En concret, el 41,7% dels enquestats afirma que el protegia més abans del Procés independentista, el 30,9% opina que el protegeix més ara i el 15,3% creu que el protegeix igual.
⚠️ Catalunya es mor? La taxa de natalitat cau un 18% el 2020 mentre que el català té el 36% de parlants habituals des del 2018https://t.co/F9sgVfe5uk
— La Santa Espina (@santaespinacat) April 10, 2021
L'Estat espanyol, a diferència de democràcies plurilingües com Bèlgica i Suïssa, continua discriminant el català i imposant el castellà per norma. Per exemple, només l'1% de les pàgines web oficials de l'Estat espanyol tenen una versió completa en català i tan sols 1 dels 214 jutjats del País Valencià funciona habitualment en la llengua pròpia del territori. L'Estat francès també rebutja la seva realitat plurilingüe. L'Assemblea Nacional va aprovar amb el 72,2% dels vots una llei que hauria garantit l'ensenyament immersiu en català a la Catalunya del Nord, però el Consell Constitucional el va tombar.
🇦🇩 Andorra: les recents onades d'immigració espanyola provoquen que el castellà (43’3%) esdevingui la llengua més parlada al país dels Pirineus per davant del català (35’7%)https://t.co/8MpAtuC8Px
— La Santa Espina (@santaespinacat) July 18, 2021
Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.
Enquesta

Atès que no s'ha obtingut cap resultat amb la taula de diàleg trampa, Pere Aragonès ha de dimitir i convocar eleccions?
Han votat 845 lectors