La nova normativa turística: el culebrot Generalitat-Airbnb i les ocupacions il·legals

Redacció

El passat dimarts, la Generalitat va aprovar un nou Decret de reglament de turisme de Catalunya en favor de les empreses d’hostalatge com Airbnb per regular que qualsevol propietari designi el seu domicili com a “llar compartida” per arrendament. Segons la Generalitat, aquesta modalitat de “producte turístic” consisteix en “un allotjament turístic que és l’habitatge principal del seu titular i que aquest comparteix com a servei d’allotjament amb terceres persones”, establint-ne “un màxim de quatre usuaris —amb qui el titular haurà de conviure— per estades de durada igual o inferior a 31 dies”.

📌 S'aprova el nou Decret de turisme de Catalunya
👉La nova normativa regula nous productes turístics per afavorir la competitivitat
👉Es refon en un sol reglament gran part de la normativa turística
▶️Més informació: https://t.co/8jroLLOdaf#Decretturisme pic.twitter.com/1WRMSPGw8c

— Turisme (@turismecat) August 4, 2020

La regularització de la cessió de la llar al lloguer turístic ha estat en procés d’elaboració des del 2015, envers la constatació de diversos habitatges il·legals als que Airbnb donava cabuda a la seva plataforma —el número dels quals no constava a la inscripció en el Registre de Catalunya— i la manca de voluntat d’aquesta empresa per liquidar els impostos relatius al sector turístic tot i haver generat un impacte econòmic de 740 milions d’euros a Barcelona el mateix any.

 

Les batusses entre la Generalitat i Airbnb

La decisió d’habilitar la conversió de la llar d’un titular en lloguer turístic no s’entén sense la necessitat de recaptar-ne part de la retribució percebuda per la plataforma que, segurament, en faciliti l’assoliment. De fet, el 2018, Airbnb ja exigia que la Generalitat permetés “al particular tenir a viatgers a les seves cases, ja sigui com a llar compartida o llogant l’habitatge sencer”. Criticant més endavant, el 2019, el requeriment de la Direcció General de Turisme perquè Airbnb bloqués, suprimís o suspengués de forma definitiva “tot contingut relatiu a la publicitat de les empreses i dels establiments d’allotjament turístic localitzats a Catalunya on no consti el número d’inscripció en el Registre de Catalunya”, el que va suposar la retirada de 12.000 anuncis d’aquest tipus.

El TSJC obliga Airbnb a retirar 12.000 pisos turístics il·legals a Catalunya del seu portal https://t.co/SS7seUsHcC pic.twitter.com/r6uFR4ye0P

— CATzona (@CATzona_com) December 14, 2019

Des d’aquell moment, i potser arran de l’eliminació dels pisos turístics il·legals, de certs actes caritatius com la cessió d’allotjament d’Airbnb pels professionals sanitaris a nivell global durant la quarantena, o bé l’anul·lació del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) de la multa de 300.000 euros que el Govern de les Illes Balears havia imposat contra la plataforma, el nou Decret de la Generalitat dóna via lliure als plans d’empreses de lloguers turístics com aquesta. Però, un cop superades les interposicions legals, un altre assumpte roman sota el punt de mira: l’ocupació il·legal de l’habitatge.

El Govern de la Generalitat posa la catifa vermella a Airbnb: portes obertes x especular amb el lloguer d’habitacions i tota la pressió pels Ajuntaments q hauran d’inspeccionar i controlar. I això ho aprova un Consell de Govern on està ERC! I el dret a l’habitatge? Rectifiqueu pic.twitter.com/iEHvqhPzlz

— Lucia Martín (@Lucia_MartinG) August 5, 2020

 

Carn d’ocupació il·legal

Només a Barcelona, en el període entre el 2013 i el 2019, s’han registrat 18.850 ocupacions il·legals. Malgrat constar com a delicte a l’article 245 del Codi Penal sota “pena de presó d’un a dos anys”, la llei no aconsegueix mitigar el conflicte per complet. I per acabar-ho d’adobar, el Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre, aprovat pel Parlament de Catalunya el passat febrer, permet als ocupes il·legals optar per esdevenir llogaters.

📊 Saps quin és l’índex d’ocupació il·legal a Barcelona? 18.850 ocupacions acumulades del 2013 al 2019, l’augment més gran de tota la península.

Tota aquesta informació i molta més, a BCNHelpers. https://t.co/EE91RWxzwD

— Helpers [BCN] (@BCNHelpers) July 9, 2020

Amb això, queda el dubte de si, en cas d’accedir i ocupar un d’aquests nous habitatges turístics —no seria el primer cas—, la llei actuaria contra els infractors de forma implacable o si els hi atorgaria l’acostumada impunitat amb què, segons els mateixos advocats, l’única opció seria que el titular abandonés la seva llar a l’espera indefinida de l’aplicació de la llei. Situant el nou Decret de reglament de turisme de Catalunya com una possible i malaurada fuita de més ocupacions il·legals.