La immigració il·legal: per què els EUA no van poder controlar-la

 

Redacció

Hi ha dues prioritats principals pel que fa a l’aplicació de les lleis d’immigració. Una és la frontera, on el govern pot evitar que la gent ingressi il·legalment al país. Però l’altra, és el lloc de treball. La feina és la raó per la que vénen la majoria dels immigrants il·legals, per la qual cosa fer complir la llei en els llocs de treball podria desanimar-los. A més, aproximadament la meitat dels immigrants il·legals vénen legalment i després es queden més temps del que marquen els seus visats. Fet pel qual l’aplicació de la llei en l’interior, i no en la frontera ―fent paral·lelismes amb Catalunya, per exemple, en el cas dels temporers de Lleida―, és l’única forma d’abordar gran part del problema.

1- "Permís de treball permanent als inmigrants temporals per la campanya de la fruita." en un país amb un creixement rècord de l'atur.

2- 700mil en ERTO.

3- Els immigrants temporers NO SÓN "ciutadania."

4- Qui criminalitza i ataca permanentment la pagesia sou vosaltres. https://t.co/618nwJYbJ3

— Miquel Aguilar Canadell (@MACanadell) June 5, 2020

Als EUA, el context de la fracassada Llei de Reforma i Control de la Immigració del 1986 és simple: republicans i demòcrates compromesos per bescanviar l’amnistia d’immigrants il·legals per una millor execució de la llei en el futur. Tot i així, l’amnistia es va esdevenir, però no l’execució. El motiu és que fins i tot quan el públic clamava per una millor aplicació del control d’immigració, el govern mai s’ho va prendre seriosament. Els presidents de tant en tant van intensificar-ne l’activitat per obtenir bons titulars, especialment en la frontera, però ni l’executiu ni la legislatura en si realment no van veure’s amb cor per castigar les empreses que contractaven immigrants il·legals. La llei del 1986 fou esdentegada des del principi, i poques vegades es va fer complir tan bé com ho podria haver estat.

 

Perdent el control

Perdent el control: com una coalició esquerra-dreta va blocar la reforma migratòria i provocar la reacció violenta que va escollir a Trump, el nou llibre de Jerry Kammer del Centre d’Estudis de la Immigració (CIS) omple aquest espai d’incertesa. A nivell legislatiu, escriu Kammer, es va atorgar l’amnistia no tan sols a “immigrants il·legals que havien estat en el país durant cinc anys, sinó també a treballadors agrícoles que havien conreat cultius durant només 90 dies”. A més d’això, “quan els treballadors recentment legalitzats van deixar els camps per trobar feina en un altre lloc, els productors podrien contractar ‘treballadors de reposició’ que ―en un altre cop de gràcia i generositat― també s’encaminarien cap a la ciutadania”.

Listen to David Frum's discussion with Jerry Kammer, author of the new immigration book "Losing Control".https://t.co/MCHFuF8gPa

— Center for Immigration Studies (@CIS_org) July 9, 2020

Alhora, múltiples disposicions eren vulnerables al frau. Per exemple, és molt difícil verificar que algú hagi conreat durant 90 dies i, per tant, sigui elegible per l’amnistia. Com escriu Kammer, “a causa que era comú que els treballadors de camp rebessin pagaments en efectiu, se’ls va permetre establir l’elegibilitat per la residència legal permanent en presentar cartes dels contractants. El resultat va ser una nova indústria en què els agricultors i els contractistes laborals van recaptar 1.000 dòlars per cartes de certificació d’una sola pàgina”.

 

Com garantir la legitimitat?

Quan l’administració Reagan “va treballar en el seu primer pressupost de l’era posterior a la Llei de Reforma i Control de la Immigració (IRCA, en anglès), es van sol·licitar molts menys diners pel Servei d’Immigració i Naturalització (ja extingit) que la quantitat autoritzada pel Congrés per administrar i fer complir la llei”. Els polítics que representaven àrees dependents del treball il·legal van protestar per les batudes policials als llocs de treball. Algunes accions de compliment van ser cancel·lades per evitar enutjar les grans empreses; altres van ser liquidats per una fracció del que podrien haver estat les multes completes; i d’altres es van desviar. El que va resultar en la detenció de treballadors il·legals, fet que va donar mala fama a tota l’empresa encarregada de fer complir la llei en el lloc de treball.

En qualsevol cas, la llei del 1986 va ampliar la immigració il·legal en oferir la possibilitat de noves amnisties, i el problema es va mantenir fort durant la dècada dels ’90. Ara, la millor esperança per l’aplicació de la llei en el lloc de treball és E-Verify, un programa informàtic opcional que verifica la informació I-9 ―un formulari d’elegibilitat d’ocupació― d’un treballador amb altres bases de dades per garantir que sigui legítim.  No obstant això, com descriu Kammer, fins i tot l’administració Trump no ha tractat això com a prioritat.

PANEL TOMORROW:

How many foreign workers are employed in the US?

What type of jobs are they filling?

How does it impact wages for Americans?

Are these jobs Americans won’t do?

Is a moratorium on employment-based immigration a good idea? https://t.co/xTSgwJAtcX

— Center for Immigration Studies (@CIS_org) April 20, 2020

I quant a Catalunya, més enfosquida encara, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós (ERC), ja es postulava a favor de concedir la nacionalitat catalana a 825.000 immigrants il·legals, en cas de produir-se la independència, arran de les modificacions en la llei de transitorietat jurídica cap al setembre del 2017 ―una data que esglaia per la seva proximitat amb els atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del mateix any―, a més d’altres consignes anti-catalanes més actuals.

Els mateixos que ens diuen que catalanitzar és racisme, volen obligar els nostres fills a aprendre llengües d'immigrants...

Desnaturalitzar catalans és fantàstic, i naturalitzar estrangers, abominable...

A quin món vivim???#SalvemCatalunya https://t.co/uuPoz7SoSu

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) July 25, 2020