La Generalitat no demana la pena per assassinat pels terroristes islamistes del 17-A

 

Redacció

La Generalitat de Catalunya va descartar l’acusació per delictes d’assassinat limitant les penes a 44 i 8 anys de presó pels processats pels atemptats del 17-A produïts per l'islamisme radical i que van deixar un total de 16 morts i 140 ferits. D'altra banda, les associacions de víctimes, com ara l’Associació Víctimes del Terrorisme i 11-M, i l’Ajuntament de Cambrils, demanen presó permanent revisable ―amb un cúmul de gairebé 200 delictes que superarien els 2.000 anys de presó i diverses indemnitzacions.

Les associacions de víctimes i @ajcambrils demanen penes de presó permanent revisable. @bcn_ajuntament i #Generalitat descarten inculpar per delicte d'assassinat als responsables atemptats #17A i #18A.
Cal rectificar per respecte a les víctimes #justíciahttps://t.co/R2BsS9Qzx3

— Isabel Pallejà (@isabelpalleja) August 16, 2020

Concretament, se’ls acusarà pels delictes d’integració i col·laboració amb organització terrorista, castigats segons l’article 580 del Codi Penal amb la “multa de dos a cinc anys, o del doble al quàdruple del perjudici causat quan la quantitat resultat fos més elevada”. A més de fabricació, tinença i dipòsit de substàncies explosives, penat a l’article 568 del Codi Penal amb “presó de quatre a vuit anys, si es tracta dels seus promotors i organitzadors” i “de tres a cinc anys” pels qui hagin cooperat, i estralls. Tot i així, alguns factors podrien reduir encara més les penes pels terroristes.

 

Possibles reduccions de les penes

D’acord amb el sistema penitenciari espanyol, a l’article 90 del Codi Penal De la llibertat condicional, seria possible que les penes pels terroristes islamistes radicals es reduïssin considerablement si així ho considera el jutge de vigilància penitenciària. Els factors que interfereixen en aquesta decisió serien l’assoliment del tercer grau, l’extinció de les tres quartes parts de la condemna o la bona conducta. Fet que, ja només en el segon factor, reduiria les penes de presó per dos dels terroristes, Chemlal i Oukbair, de 44 a 33 anys i de 8 a 6 en el cas de Ben Iazza.

Afegint el matís de la pertinença a una organització terrorista, pertanyent al Capítol VII del Títol XXII del Llibre II del Codi Penal i segons l’article 90.8, tant la reducció de la pena com la concessió anticipada de la llibertat condicional requereixen “que el penat mostri signes inequívocs d’haver abandonat les fites i els mitjans de l’activitat terrorista”, a més d’haver “col·laborat activament amb les autoritats”. Tanmateix, d’acord amb l’article 92.3, “la suspensió de l’execució tindrà una duració de cinc a deu anys”, computats “des de la data de posada en llibertat del penat”.

 

Els terroristes islamistes radicals processats

Els acusats principals són Mohamed Houli Chemlal, qui va sobreviure l’explosió al xalet d’Alcanar, i Driss Oukbair, el nom adscrit al lloguer de la furgoneta que Younes Abouyaaqoub va fer servir per matar 14 persones i ferir-ne més d’un centenar a la Rambles de Barcelona. Els serveis jurídics de la Generalitat demanen 44 anys per ambdós pels delictes de pertinença a organització terrorista, referents als explosius, estralls i lesions; així com 41 anys més, també amb indemnitzacions, arran dels bombers ferits en la segona explosió d’Alcanar, quan en retiraven les runes de la primera.

Per un tercer processat, Said Ben Iazza, qui va prestar la furgoneta frigorífica de la seva carnisseria a Vinaròs (Castelló) per transportar peròxid d’hidrogen ―necessari per la fabricació dels explosius―, afegint-hi la documentació pertinent per obtenir-lo, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona demanen una pena de vuit anys de presó, cinc de llibertat vigilada i multes per la col·laboració terrorista.

Dilluns és l'aniversari d'un atemptat que no havia d'haver passat, i que no es vol investigar. Poso la imatge d'en Xavi el nen de 3 anys fill d'en @JavierM21161125 i dibuixat per @JordiMagria1 per recordar-lo. #volemjusticia #17avolemsaberlaveritat pic.twitter.com/j0AeLljznc

— Maria Godayol💫 (@MaLlunaFilosa) August 14, 2020

 

El silenci de la justícia

Malgrat tot, Jaume Alonso Cuevillas, l'advocat de la família d'una de les víctimes dels atemptats  ―en Xavi Martínez, un nen de tres anys―, mostra una visió pessimista sobre el judici als terroristes perquè "partim de la decepció de veure que la justícia espanyola no ha volgut aprofundir en el 17-A". Assenyalant que els motius són "tancar les portes a la investigació", entre d'altres, a causa de la "relació entre el CNI i l'imam de Ripoll", Es Satty, de qui encara se'n dubta la mort. Tanmateix, Alonso Cuevillas ha tingut "moltes dificultats" per contactar amb la comunitat islàmica de Ripoll, explicant que que la informació sobre la causa va ser compartida amb molt d'endarreriment i que, en suma, "com que l'abast de la investigació s'ha limitat, moltes coses s'han quedat fora".

Tres anys després que el salafisme destrossés la vida de centenars de persones, a Catalunya hi ha 80 mesquites salafistes que pregonen una visió radical de l'islam.

No n'aprenem?#SalvemCatalunya

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) August 15, 2020