La flagel·lació d’Occident envers l’esclavisme real de l’Àfrica i Orient Mitjà

Redacció

L’esclavatge encara existeix a molts indrets de l’Àfrica i Orient Mitjà, però la constant flagel·lació de la gent d’Occident, obsessionada amb el passat occidental de l’esclavitud africana, ignora l’esclavitud que encara roman viva.

Pels esclaus reals d’avui en dia no hi ha cap manifestació al carrer, ni pressió política internacional ni pràcticament cap article als mitjans. I els occidentals, fins i tot les institucions, practiquen una terrible càrrega de culpa per coses que ni tan sols van fer acollint de forma aparentment redemptora tota pràctica vertaderament racista o esclavista.

El Consell de Drets Humans de l’ONU, per exemple, dóna la benvinguda a estats com Sudan, on desenes de milers de dones i nens de pobles en la seva majoria cristians van ser esclavitzats durant les batudes gihadistes. Kenia i Nigèria, on la policia va rescatar la passada tardor a centenars d’homes i nens encadenats en una escola islàmica. El Pakistan, on els cristians estan condemnats a la servitud. O Mauritània, on dos de cada 100 persones segueixen detingudes com a esclaves.

I és el mateix Consell de Drets Humans de l’ONU que ara, gràcies a la pressió dels països africans, vol investigar el “racisme sistèmic als EUA”. Un racisme que, com esmenta l’activista Ayaan Hirsi Ali, qui ara viu als EUA, després de fugir de la seva Somàlia natal havent experimentat la mutilació genital femenina, “està ben lluny dels sistemes estatunidencs”. I que afegeix que, a més, “Estats Units és el millor lloc del planeta per ser negre, dona, homosexual, trans o el que es vulgui ser”.

El racisme subjacent a l’anti-racisme

Molts activistes antiracistes veuen els EUA com el major opressor del món ignorant que els EUA van abolir l’esclavitud fa 150 anys i que es tracta d’un país que va escollir un president negre, Barack Obama (dues vegades). Tot i així, un nou moviment està enderrocant un monument històric rere l’altre, com si els EUA encara esclavitzés als afroamericans.

D’altra banda, són molts els dissidents del món islàmic que defensen Occident millor que els occidentals. El poeta musulmà Kamel Bencheikh va expressar en un article a Le Matin d’Algerie que “aquest anti-racisme s’està mossegant la cua per convertir-se en racisme”. Explicant que sols cal veure els rictus dels manifestants “per adonar-se que estem tractant amb persones que han vingut a insultar a l’home blanc culpable d’haver tingut, fa més de cent anys, gestos inapropiats o pensaments vergonyosos”.

A més, segons l’escriptor algerí Kamel Daoud, acusat per una vintena d’acadèmics d’esquerra de “clixés orientalistes” i “paternalisme colonialista”, expressa que “està prohibit dir que Occident, culpable per definició, és també el lloc al qual fugim quan volem escapar de la injustícia del nostre país d’origen”.

De fet, els àrabs amenacen a altres àrabs per dir la veritat sobre el vertader racisme i la islamització. Són les víctimes invisibles del racisme a França. A propòsit, Zineb el Rhazoui, un periodista francès anti-islàmic i d’origen marroquí que s’enfronta a contínues amenaces de mort, va dir recentment que l’únic racisme que pateix “prové dels nord-africans”.

La presó de la victimització

L’escriptor iranià Abnousse Shalmani, nascut a Teheran, però que ara viu a París, va dir a Le Figaro que “el nou anti-racisme és el racisme disfressat d’humanisme”. Afegint que el més notori d’aquest discurs és “la presó de la victimització”, la qual “implica que tota persona blanca és dolenta”; creant així una ideologia realment racista, de gènere i xenòfoba, contra els homes blancs occidentals.

Mentrestant, els vertaders traficants d’esclaus i els racistes, aquells qui creuen que les societats i els valors occidentals no haurien d’existir en absolut, probablement es mirin aquesta flagel·lació occidental i l’aplaudeixin mentre continua tal despropòsit.