Funcionaris sense ERTO: una casta privilegiada

 

Redacció

Quan la imminència dels efectes del virus xinès sobre l’economia començava a amenaçar les empreses, des de la primera quinzena de març a ençà es va prendre com a mesura la tramitació dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). Un salvavides mitjançant el qual l’empresa suspèn el contracte del treballador durant un temps limitat, sense acomiadament però mantenint el vincle amb l’empresa, i amb dret a la prestació de l’atur. És a dir, el 70% de la base reguladora durant els sis primers mesos i el 50% a partir del setè mes.

A Catalunya, l’extensió dels ERTO comprèn a hores d’ara els 100.000 expedients amb 726.973 treballadors que se’n beneficien junt amb les seves corresponents empreses, que poden estalviar-se el pagament dels sous, ara competència de l’Estat, i les cotitzacions socials. Tot i així, entre els nostres lectors i molts altres catalans, ha sorgit el dubte sobre la qüestió dels funcionaris. Una casta privilegiada a la que no li ha estat aplicat cap ERTO.

Operadors turístics, transport aeri i allotjaments turístics recuperen menys del 20% dels treballadors en ERTO. Mentre que construcció, comerç i act. sanitàries recuperen mes del 70% 👉 Impacte desigual de la crisi per sectors. pic.twitter.com/GzhMIYNMb4

— Carme Poveda (@carmepoveda) July 12, 2020

La iniciativa del País Valencià

Ximo Puig, president de la Generalitat de València, va tractar debades d’aplicar els ERTO a l’administració valenciana, tot trobant-se amb la conclusió que el decret tan sols afecta als treballadors privats, segons va declarar el Ministeri de Treball i Economia Social d’Espanya. Concretament, els ERTO pertanyen a l’Estatut Bàsic del Treballador Públic i, per tant, no són aplicables als funcionaris, ja que no entren dins de l’àmbit d’aplicació del Reial-Decret 10/2020 de 29 de març, el qual regulava aquests permisos de retribució i que es limita al personal laboral, tant si presta serveis al sector públic com al privat.

En lloc dels ERTO, als funcionaris se'ls va donar l'opció del treball a distància. Segons els acords entre el Ministeri de Política Territorial i Funcions Públiques i els sindicats, aquesta resolució, voluntària i reversible, contemplaria quatre dies de treball no presencial i un de presencial (el 80% de la jornada laboral a distància), per aquells amb fills de fins a 14 anys o persones dependents o amb símptomes de coronavirus. La resta, en canvi, podrien gaudir de mínim un dia a la setmana treballant a distància.

És a dir, i atès que no tots els càrrecs poden desenvolupar-se a distància davant d'un confinament total i la negativa legal a l'ERTO, el privilegi del funcionariat seguiria engolant sous públics. Un acord que en un comunicat a finals de juny la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) va valorar "de forma molt positiva", considerant-lo base "pel futur acord de teletreball que haurà de regir les relacions laborals un cop conclogui la pandèmia".