Fernández Teixidó (Lliures), Barrio (Lliga Democràtica) i Pascal (PNC) camí de la fusió política perquè torni la Convergència de Mas (PDeCAT)

 

Redacció

Amb intenció d’ocupar la franja que la progressiva dissolució de l’espai post-convergent que l’ex-president Artur Mas (PDeCAT) ha lliurat a l’orfandat, i durant una gestació de ja fa mesos, Antoni Fernández Teixidó (Lliures), Àstrid Barrio (Lliga Democràtica) i Marta Pascal (PNC) han acordat confluir en un sol partit polític de centre catalanista.

Segons recollia La Vanguardia, i a fi de revertir el biaix a l’extrema esquerra ja escorat a la Generalitat de Catalunya en la política actual, la fita possiblement absorbeixi el PDeCAT d'Àngels Chacón i Convergents de Germà Gordó.

➡️#Lliures, la Lliga y el PNC dan un primer paso para fusionarse este año.@LligaDemocratic @Som_PNC https://t.co/efw1247ndN

— Lliures (@ElsLliures) August 10, 2021

 

Escassa i dèbil trajectòria electoral

Sota la idea, avançava VilaWeb, de dissenyar uns equips gestors compatibles amb la concòrdia entre Europa, l’Estat espanyol i Catalunya, la fusió pretén crear un espai de centre ampli amb, per ara, quatre comissions a nivell estratègic i comunicatiu, ideològic, organitzatiu i municipal.

Malgrat tot, i front els ja 77.059 vots d’Àngels Chacón (PDeCAT) en les passades eleccions, Pascal (PNC) tan sols va arreplegar el 0’16% dels vots el 14-F, amb 4.583.

📣 Seguirem treballant en la consolidació de l’espai central del catalanisme polític
🌇 Tenim una mirada ambiciosa situada a les eleccions municipals de 2023
🤝 Celebrarem una convenció nacional el 29 de maig per sumar esforços i ampliar l’espai central de la política catalana pic.twitter.com/7ua9XMeqCv

— Partit Nacionalista de Catalunya (@Som_PNC) February 15, 2021

Pel que fa als altres, Barrio (Lliga Democràtica), després de fracassar en confluir amb el PSC junt amb Lliures, va refusar presentar-se a les eleccions del 14-F, sense cap antecedent electoral atès que, com el PNC, el partit fou creat el 2019.

D’altra banda, la formació de Fernández Teixidó (Lliures) només va reunir 609 vots en les eleccions municipals del 2019 ―585 dels quals a la província de Girona situant Pere Gotanegre (Lliures) com a regidor a Roses (Alt Empordà) i 24 vots a Lleida―, suposant un 0’02% dels vots a Catalunya.

 

El PDeCAT s'aferra al municipalisme

Mentrestant, i a l’espera de la propera comissió que, durant la tardor, esclarirà l’adhesió o continuació en solitari del PDeCAT, mentre Chacón (PDeCAT) passa a la secretaria general, David Bonvehí (PDeCAT) manté l’aposta en les eleccions municipals del 2023, sense cap diputat al Parlament de Catalunya i tan sols 4 diputats al Congrés dels Diputats espanyols, però ostentant el 35% de regidors de Catalunya ―3.186 de 9.069― i 200 alcaldes.

Aquesta baula és l'únic motiu pel qual la formació encara s’aferra en solitari per intentar consolidar-se electoralment com a oferta política.